Card. Omella: «Germanes Calcutes, sou calor i llum d’esperança a Barcelona»

El dinar de Nadal amb les Calcuta torna adaptat un any més a les restriccions per a la Covid

24 Des, 2021
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

Un any més les Missioneres de la Caritat s’han citat a la parròquia de Sant Agustí per celebrar el Nadal. Una celebració que tradicionalment obre les festes a la diòcesi amb l’arquebisbe de Barcelona, el Card. Joan Josep Omella. Enguany, com l’any passat, per seguir les mesures de precaució per a la Covid, s’ha servit l’àpat al carrer. S’ha entregat en mà, amb tots els plats tradicionals que acompanyen el dinar de Nadal, recentment preparat. 

No perdem l’esperança

Durant la celebració, en el moment de l’homilia, el cardenal Joan Josep Omella ha fet una crida a no defallir davant el context de pandèmia. «No ens podem rendir, no és la primera pandèmia ni serà l’última – ha advertit el cardenal- Hem de continuar avançant amb esperança que ens dona llum». En aquest sentit, ha subratllat la paraula «llum» fent menció a l’estel que brilla sobre la Torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família.  «Aquesta torre de la Mare de Déu és una llum que ha de ser esperança. Un fill neix i aquest és la llum que ens salva i ens dona vida». 

Misteri de Nadal: humilitat, caritat i alegria

Ha aprofundit en el «Misteri del Nadal», fent èmfasi com Déu, va néixer en Jesús un nen petit i fràgil, demostrant com els més petits són els primers. «Els pastors van ser els primers a trobar Jesús, per això ens diu que els més pobres estan al seu costat. 

Ha destacat tres aspectes clau per viure aquest el misteri de Nadal. D’entrada ser humil, deixant de banda els egos. En segon lloc, sortir a trobar el pobre i el petit. «Una ensenyança viva en les Germanes Calcutes, – ha destacat el cardenal-  en el servei i caritat als més necessitats i pobres». Ha assegurat que els mateixos desvalguts veuen en l’amor de les religioses el mateix rostre de Déu. 

En tercer lloc, ha destacat l’alegria com actitud de vida i d»humanitat que un cop més esdevé llum enmig la foscor. 

El cor a Barcelona

Així, ha conclòs felicitant les religioses i els voluntaris per la tasca amb els germans més necessitat. «Vosaltres els doneu la llum d’esperança com la torre de la Sagrada Família que il·lumina enmig la foscor i ens guia. Tots som instruments a través dels quals Déu pot obrar meravelles, com el servei de Caritat de les Calcutes. Vosaltres germanes, sou calor i llum d’esperança, doneu cor a Barcelona». 

 Benedicció del dinar al carrer

Tal com es va fer l’any passat, en plena pandèmia, després de la celebració, s’ha entregat l’àpat de Nadal a la plaça de la parròquia. Un àpat calent encara on no hi ha faltat, entre altres, els torrons ni el pollastre rostit. Abans, però, el cardenal ha fet la benedicció del menjar enmig de la plaça. Enguany no hi havia una taula parada ni la decoració de Nadal, però sí la veritable essència. La caritat i l’amor de les germanes Calcutes amb els germans.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)