Blanquerna-URL celebra el seu 75è aniversari amb un gran concert a la Sagrada Família

Blanquerna-URL celebra el seu 75è aniversari amb un gran concert el pròxim divendres dia 15 a les 20.30h sobre el Càntic d’amic e Amat compost per Bernat Vivancos expressament per l’ocasió. Serà en una cantata a la basílica de la Sagrada Família sota la batuta d’Edmon Colomer amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. Hi participaran el tenor Ferran Mitjans, l’organista Juan de la Rubia, el Cor Bruckner, el Cor de Cambra de Granollers – Amics de la Unió, el Cor Jove Amics de la Unió i la Coral Càrmina. Sumats a tots ells hi actuarà també el Cor Blanquerna. L’obra és un retaule contemplatiu i místic sobre dotze versicles del Llibre d’amic e Amat que conté el Llibre d’Evast i Blanquerna de Ramon Llull.

A l’acte hi assistiran l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el conseller de Salut, Manel Balcells, que vindrà en representació del president de la Generalitat, Pere Aragonès; el conseller d’Universitats Joaquim Nadal; l’ex president de la Generalitat, José Montilla; el cap de l’oposició i primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Salvador Illa; el president del Consell de Garantíes estatutàries, Joan Vintró; la síndica de Greuges, Esther Giménez Salinas; la rectora de la UPF Dra. Laia de Nadal; el rector de la UVic-UCC Dr. Josep Eladi Baños, entre d’altres representants polítics, universitaris i persones provinents del món professional vinculats a Blanquerna-URL. L’acte estarà presidit pel cardenal arquebisbe de Barcelona Dr. Joan Josep Omella, que donarà la benvinguda, i intervindrà també el president de Blanquerna, Dr. Josep Maria Carbonell.

Bernat Vivancos és un reconegut compositor català que s’ha format amb músics de renom com Maria Canals i David Padrós i ha passat per institucions com el Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París. Del 2007 al 2014 va ocupar-se de la direcció de l’Escolania de Montserrat i la temporada del 2014-2015 va ser el compositor convidat de la temporada del Palau de la Música Catalana juntament amb Arvo Pärt. El seu repertori es caracteritza per l’atenció minuciosa en la producció orquestral i ha fet arrenjaments per artistes com Rosalía o Jennifer Lopez.

«Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor»

El compositor Bernat Vivancos explica en aquest text com ha estat aquest procés creatiu. Entre altres aspectes interessants explica, a mode d’introducció, que “musicalment, el text em va ser molt seductor, i de seguida vaig voler il·lustrar en música la idea d’aquest gran Càntic dels càntics que és el Llibre d’amic e Amat, on l’amic (en minúscula, Blanquerna) dialoga, flirteja, s’enamora de l’Amat (en majúscula, Déu).”

Sobre com, després de conèixer el llibre, va fer la tria dels textos, explica: “La lectura del Llibre d’amic e Amat, va ser tot un bàlsam, cada versicle em proposava i donava

algunes idees musicals. Però, és clar, calia fer-ne una tria. Per la impossibilitat de fer una obra musical de 365 parts, vaig decidir escollir-ne dotze; d’aquesta manera, lligava la idea dels dies de l’any amb els dotze mesos. Dotze versicles que, podent triar tant, em donessin joc musical, contrast, interès formal… Voldria agrair especialment en tot aquest procés les riques i constants aportacions, consells, correccions i reflexions del doctor i professor Albert Soler, company de viatge, l’entès dels entesos del llibre en qüestió. A nivell literari, el seu suport i la seva saviesa m’han estat de gran ajut”.

“La inclusió del públic era un requisit proposat per la institució i que em vaig obligar, com a idea de tota la humanitat que s’afegeix a aquest cant d’amor entre les persones, entre els pobles, amb Déu, també. La frase triada per al cant comú no deixa indiferent a ningú: «Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor»”.

Bernat Vivancos explica també els tres elements característics de l’obra que ha fet: “Vaig decidir que el Càntic d’amic e Amat tingués tres elements característics i omnipresents. El primer és un motiu musical de tres notes ascendents, a mode contrari del meu Requiem. Com deia, aquí el gest és ascendent, tot és amor, tot és desig, tot són ganes, tot és energia, tot és cerca de l’altre, tot és llum i ganes de felicitat. És, doncs, un gest sempre ascendent, de braços oberts, d’amor i d’atracció, de mirar-se cara a cara. El segon element són unes “sanefes” musicals, que en podríem dir, altrament, una melodia de graus conjunts en forma de serp, d’estil gregorià. que es mou sovint per graus conjunts que pugen i baixen, que venen a ser les carícies, el flirteig, la sensualitat, l’olor, la part més amorosa, física, d’atracció, que hi ha en tot diàleg i relació amorosa. El darrer element són unes notes repetides en forma de pedal, amb horitzontalitat, insistència. Una sola nota que es repeteix i es repeteix, com a símbol de fidelitat, de constància, de perseverança, de paciència —tan important en l’amor!—, d’estar sempre i incondicionalment al costat de l’amic, de l’Amat. Una idea horitzontal de l’amor infinit, aquell que mai morirà perquè és del tot veritable i constant”.

Més informació