Blanquerna-URL celebra el seu 75è aniversari amb un gran concert a la Sagrada Família

Serà el pròxim divendres dia 15 a les 20.30h sobre el Càntic d’amic e Amat compost per Bernat Vivancos expressament per l'ocasió

13 Des, 2023
Església de Barcelona

Blanquerna-URL celebra el seu 75è aniversari amb un gran concert el pròxim divendres dia 15 a les 20.30h sobre el Càntic d’amic e Amat compost per Bernat Vivancos expressament per l’ocasió. Serà en una cantata a la basílica de la Sagrada Família sota la batuta d’Edmon Colomer amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. Hi participaran el tenor Ferran Mitjans, l’organista Juan de la Rubia, el Cor Bruckner, el Cor de Cambra de Granollers – Amics de la Unió, el Cor Jove Amics de la Unió i la Coral Càrmina. Sumats a tots ells hi actuarà també el Cor Blanquerna. L’obra és un retaule contemplatiu i místic sobre dotze versicles del Llibre d’amic e Amat que conté el Llibre d’Evast i Blanquerna de Ramon Llull.

A l’acte hi assistiran l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el conseller de Salut, Manel Balcells, que vindrà en representació del president de la Generalitat, Pere Aragonès; el conseller d’Universitats Joaquim Nadal; l’ex president de la Generalitat, José Montilla; el cap de l’oposició i primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Salvador Illa; el president del Consell de Garantíes estatutàries, Joan Vintró; la síndica de Greuges, Esther Giménez Salinas; la rectora de la UPF Dra. Laia de Nadal; el rector de la UVic-UCC Dr. Josep Eladi Baños, entre d’altres representants polítics, universitaris i persones provinents del món professional vinculats a Blanquerna-URL. L’acte estarà presidit pel cardenal arquebisbe de Barcelona Dr. Joan Josep Omella, que donarà la benvinguda, i intervindrà també el president de Blanquerna, Dr. Josep Maria Carbonell.

Bernat Vivancos és un reconegut compositor català que s’ha format amb músics de renom com Maria Canals i David Padrós i ha passat per institucions com el Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París. Del 2007 al 2014 va ocupar-se de la direcció de l’Escolania de Montserrat i la temporada del 2014-2015 va ser el compositor convidat de la temporada del Palau de la Música Catalana juntament amb Arvo Pärt. El seu repertori es caracteritza per l’atenció minuciosa en la producció orquestral i ha fet arrenjaments per artistes com Rosalía o Jennifer Lopez.

«Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor»

El compositor Bernat Vivancos explica en aquest text com ha estat aquest procés creatiu. Entre altres aspectes interessants explica, a mode d’introducció, que “musicalment, el text em va ser molt seductor, i de seguida vaig voler il·lustrar en música la idea d’aquest gran Càntic dels càntics que és el Llibre d’amic e Amat, on l’amic (en minúscula, Blanquerna) dialoga, flirteja, s’enamora de l’Amat (en majúscula, Déu).”

Sobre com, després de conèixer el llibre, va fer la tria dels textos, explica: “La lectura del Llibre d’amic e Amat, va ser tot un bàlsam, cada versicle em proposava i donava

algunes idees musicals. Però, és clar, calia fer-ne una tria. Per la impossibilitat de fer una obra musical de 365 parts, vaig decidir escollir-ne dotze; d’aquesta manera, lligava la idea dels dies de l’any amb els dotze mesos. Dotze versicles que, podent triar tant, em donessin joc musical, contrast, interès formal… Voldria agrair especialment en tot aquest procés les riques i constants aportacions, consells, correccions i reflexions del doctor i professor Albert Soler, company de viatge, l’entès dels entesos del llibre en qüestió. A nivell literari, el seu suport i la seva saviesa m’han estat de gran ajut”.

“La inclusió del públic era un requisit proposat per la institució i que em vaig obligar, com a idea de tota la humanitat que s’afegeix a aquest cant d’amor entre les persones, entre els pobles, amb Déu, també. La frase triada per al cant comú no deixa indiferent a ningú: «Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor»”.

Bernat Vivancos explica també els tres elements característics de l’obra que ha fet: “Vaig decidir que el Càntic d’amic e Amat tingués tres elements característics i omnipresents. El primer és un motiu musical de tres notes ascendents, a mode contrari del meu Requiem. Com deia, aquí el gest és ascendent, tot és amor, tot és desig, tot són ganes, tot és energia, tot és cerca de l’altre, tot és llum i ganes de felicitat. És, doncs, un gest sempre ascendent, de braços oberts, d’amor i d’atracció, de mirar-se cara a cara. El segon element són unes “sanefes” musicals, que en podríem dir, altrament, una melodia de graus conjunts en forma de serp, d’estil gregorià. que es mou sovint per graus conjunts que pugen i baixen, que venen a ser les carícies, el flirteig, la sensualitat, l’olor, la part més amorosa, física, d’atracció, que hi ha en tot diàleg i relació amorosa. El darrer element són unes notes repetides en forma de pedal, amb horitzontalitat, insistència. Una sola nota que es repeteix i es repeteix, com a símbol de fidelitat, de constància, de perseverança, de paciència —tan important en l’amor!—, d’estar sempre i incondicionalment al costat de l’amic, de l’Amat. Una idea horitzontal de l’amor infinit, aquell que mai morirà perquè és del tot veritable i constant”.

Més informació

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

23 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)