Acompanyament espiritual i psicologia, dos camins complementaris al servei de les persones

Una quarantena de preveres, diaques i religiosos amb càrrec pastoral han participat aquest dimecres al matí a la segona Càpsula Formativa del Servei d’Atenció a les Víctimes d’Abusos (SAVA), que ha tingut lloc a la sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona, sota el títol «Acompanyant espiritual vs. Psicòleg. Calen els dos?».​​ 

La sessió s’emmarca dins del Pla de Formació impulsat pel SAVA adreçat específicament al clergat amb responsabilitats pastorals. Aquest pla s’articula en tres eixos: les Càpsules Formatives destinades a tot el clergat (la d’avui ha estat la segona del curs, i la propera tindrà lloc el mes de juny), les Formacions a Mida que el SAVA ofereix a parròquies i entitats, i el curs de l’ISCREB per formar orientadors en prevenció de riscos psicosocials a cada parròquia, comunitat parroquial o entitat diocesana.​ 

Contingut de la sessió

La Càpsula ha estat presidida per Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona, i ha comptat amb les intervencions de Mn. Joan Costa, arxipreste del Maresme i delegat de Pastoral Social, i de la psicòloga i psicoterapeuta Olalla Rodríguez. La ponent ha exposat com, en la teràpia, es treballen emocions, records, traumes i símptomes psicològics, sovint vinculats a experiències passades, i ha subratllat que alguns símptomes poden tenir múltiples causes i que cal discernir-les, tot integrant també la dimensió espiritual quan hi ha una recerca de sentit més profund.​​

Mn. Joan Costa ha desenvolupat la vocació pròpia de l’acompanyament espiritual, que té com a objectiu ajudar les persones a arribar a la santedat, entesa com la plenitud de l’amor i la vida en Crist, treballant la llibertat interior, l’autodomini i la incorporació de les virtuts teologals en la vida quotidiana. Ha remarcat que la mirada espiritual supera la mera dimensió psicosomàtica i orienta la persona a complir la voluntat de Déu, aprenent a mirar-se amb els ulls de Déu i a escoltar la seva veu.​ 

També s’han abordat les dinàmiques d’abús sexual, de poder, de consciència i espiritual, remarcant la necessitat que els mateixos acompanyants es coneguin bé, revisin la seva manera de relacionar-se i estiguin ells mateixos acompanyats per evitar dependències, confusions de rols i situacions de risc, especialment amb persones amb antecedents d’abús o amb forta dependència afectiva.​

En la part final, s’ha recordat que el benestar psicològic, tot i ser necessari, no és suficient per viure una vida plenament cristiana i que un bon acompanyament espiritual pot ser un veritable factor de canvi, sobretot quan ajuda a corregir imatges distorsionades de Déu —com la d’un Déu només castigador o exigent— que impedeixen viure amb llibertat i confiança. Mons. Abadías ha subratllat la responsabilitat dels preveres en aquest àmbit, la necessitat que ells mateixos es deixin acompanyar, visquin amb humilitat la seva tasca i entrin en la consciència de l’altre amb respecte, com qui trepitja terra sagrada.