Càritas Barcelona informa sobre l’impacte de la Covid-19 en les famílies ateses des del confinament

La Covid-19 ha provocat un gran impacte econòmic en moltes de les famílies acollides i acompanyades per Càritas, però també ha incidit en la salut física i psicològica d’aquestes persones. Si en un primer moment moltes de les famílies van patir episodis d’angoixa generats pel confinament i la situació sanitària, ara presenten episodis de tristesa i depressió, ja sigui perquè han perdut la feina, han esgotat els pocs estalvis que tenien o veuen amb incertesa el seu futur immediat.

L’informe “(Primer) impacte de la crisi de la COVID-19 en les famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona”  elaborat entre el 18 i 25 de maig, conclou que 7 de cada 10 famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona han patit episodis d’ansietat i angoixa d’ençà que va iniciar-se la pandèmia, i que un 32% de les famílies presenten un estat de salut pitjor que abans del confinament.

“El confinament ha sigut una mesura efectiva per frenar la Covid-19, però ha tingut unes derivades emocionals i de convivència que seran difícils de resoldre”, afirma Joan Bas, psicòleg de Càritas Diocesana de Barcelona. Des de l’inici de l’estat d’alarma fins al 31 de juny, l’equip de psicòlegs de Càritas Diocesana de Barcelona van atendre a més de 600 persones. Aquest acompanyament s’està duent a terme per mitjà de trucades telefòniques, WhatsApp o videotrucades, i s’han realitzat amb èxit trobades familiars per escoltar a tots els membres de la família en el seu conjunt. “L’acompanyament i l’escolta a les famílies ha estat molt ben rebuda, i malgrat les distàncies hem pogut tranquil·litzar a moltes persones que veuen de forma pessimista el seu futur més immediat”, indica Bas.

Les mesures de confinament que han limitat les activitats a l’aire lliure poden haver empitjorat la salut de les persones, però els conflictes familiars també han posat a prova la convivència. Un 18,9% de les famílies han observat com els conflictes a la llar han augmentat amb aquesta nova situació. D’altra banda, un 40% de les famílies afirmen no podem comptar amb familiars o amics que els hi puguin oferir suport emocional quan es troben malament. “La situació de les famílies ha estat com una olla de pressió en els darrers mesos, sobretot en aquells casos on les persones han de compartir el domicili o viuen en amuntegament. Moltes famílies ens han manifestat conflictes amb la resta de nuclis familiars que viuen al mateix immoble, i això ha provocat greus conflictes de convivència”, indiquen des de l’equip de psicòlegs.

Les famílies ateses per Càritas, més afectades per la Covid-19

A més de l’impacte psicològic, el coronavirus ha afectat un 10% de les famílies ateses per l’entitat. Un 5,5% dels enquestats afirmen haver estat diagnosticats com a positius, i un 4,2% diuen haver tingut símptomes clars, però que no se’ls hi ha realitzat la prova per confirmar-ho. Aquesta xifra situa la incidència de la Covid-19 en 2,6 punts percentuals superior a la mitjana de la província de Barcelona, que segons l’informe elaborat pel Ministeri de Sanitat entre el 18 de maig a l’1 de juny, se situava en el 7,4%.

La societat no ha sortit de l’Estat d’alarma igual que va entrar-hi, i per això cal incrementar els esforços en teixir la societat i els vincles comunitaris, al mateix temps que es posa la salut mental com una política transversal a totes les accions públiques.

És necessari que els municipis consolidin les accions dels seus serveis socials, potenciant els projectes de suport comunitari, reforçant els vincles comunitaris i fent de l’acció comunitària el punt bàsic de desenvolupament de les polítiques públiques. Per dur-ho a terme, entenem que els serveis socials s’hauran de recolzar en les organitzacions del tercer sector i fomentar l’associacionisme local o de barri, per tal que es desenvolupin projectes de caràcter inclusiu i que allò que afecta la comunitat es resolgui des de la comunitat.

En quant a la salut mental, Càritas demana que sigui un tema transversal en les polítiques públiques durant els propers anys, especialment les que fan referència als infants i joves. Cal una reconstrucció emocional de la societat, i per això es necessiten projectes de suport a la salut mental, amb una especial èmfasi en la població que pateix condicions d’exclusió social.