24enes Jornades de Responsables de Catequesi: «caminar sinodal i participatiu»

Les jornades reflexionen sobre la sinodalitat com a camí per a una catequesi més participativa i comunitària, en el marc del Sínode sobre el futur de l’Església

08 Jul, 2025
Església de Barcelona
Fotografies: Agustí Codinach

Aquest cap de setmana, del 5 al 6 de juliol, s’han celebrat a la Salle Bonanova de Barcelona les XXIV Jornades de Responsables de Catequesi, organitzades pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears (SIC), sota el lema “Catequesi en camí sinodal”.

La trobada ha reunit uns 170 participants, en la seva majoria responsables de grups de catequistes de les diverses diòcesis de Catalunya i les Illes. Tots ells comparteixen una tasca clau: coordinar, formar i acompanyar els qui tenen cura de la iniciació cristiana a les seves comunitats.

Una catequesi que camina amb tota l’Església

En aquesta edició, el propòsit ha estat aprofundir en la relació entre catequesi i sinodalitat, just en el marc del final de la segona fase del Sínode sobre el futur de l’Església. Tal com ha explicat Mn. Joan Àguila, director del SIC, “la idea era analitzar com les propostes finals del Sínode ens poden donar claus per fer la nostra missió, comparant-les amb el Directori de la Catequesi”.

A través de diverses ponències, converses en l’Esperit i tallers, s’ha reflexionat sobre com caminar junts en els processos catequètics i com l’Església pot fer aquest camí amb un estil realment sinodal, especialment en el moment de la iniciació cristiana.

Mn. Àguila ha volgut remarcar que la catequesi no només transmet continguts, sinó que ajuda a construir una Església més fraterna i participativa: “La catequesi ajuda a la sinodalitat de l’Església, i l’Església ens ajuda a viure la catequesi com un camí compartit, d’equip”.

Salutació a càrrec de Mons. Conesa

Les jornades van iniciar-se amb la salutació inaugural de Mons. Francesc Conesa, bisbe de Solsona i president del SIC. En la seva intervenció, va situar aquestes jornades en el context del procés sinodal que viu l’Església, insistint que la sinodalitat” no és una estratègia puntual, sinó una manera de ser Església”, arrelada en el Vaticà II i ara redescoberta amb força.

Va destacar que la sinodalitat implica una escolta atenta de l’Esperit i dels germans, una conversió pastoral i una renovació profunda en la manera de prendre decisions, d’acompanyar i d’anunciar l’Evangeli. “Caminar junts vol dir reconèixer-nos poble de Déu en igual dignitat baptismal”, afirmà.

Mons. Conesa va animar els responsables de catequesi a viure aquesta crida sinodal des del seu propi àmbit: “Si volem una Església sinodal, la catequesi ha d’educar en clau sinodal: escoltar, dialogar, discernir junts i caminar com a comunitat.”

Finalment, va remarcar que l’Eucaristia dominical ha de recuperar la seva centralitat en la vida cristiana: “No pot haver-hi camí sinodal sense assemblea dominical, sense trobada fraterna entorn de la Paraula i el pa partit.” És allà, deia, on l’Església s’escolta a si mateixa i es reconeix com a cos viu de Crist.

Dinàmica i interventors

Durant les jornades també van intervenir Mn. Toni Elvira, que va parlar sobre la implicació de tota la comunitat en la catequesi, o la de Mn. Enric Termes, que va aprofundir en l’estil sinodal en la iniciació cristiana. La jornada de dissabte es va tancar amb una celebració de l’Eucaristia amb vespres, expressió visible del caminar conjunt.

Dissabte, Mn. Joan Àguila va ser l’encarregat d’oferir la darrera ponència sobre “L’Eucaristia, font i cimal de la sinodalitat”, posant èmfasi en el cor d’aquest estil d’Església: la trobada amb Crist viu en la comunitat.

Espais per compartir reptes reals

Un dels moments més valorats que destaca Mn. Àguila han estat els tallers en grups i la posada en comú d’experiències, que han permès visibilitzar bones pràctiques i reptes reals de les parròquies. Molts participants han compartit com han aconseguit integrar les famílies catequètiques en la celebració dominical, i com aquests exemples pràctics encoratgen altres comunitats a seguir el camí.

També es va posar damunt la taula la necessitat d’abordar nous desafiaments, com l’acompanyament de nens amb capacitats diverses o diagnòstics específics, una realitat cada vegada més present a les parròquies i que requerirà un esforç inclusiu i adaptatiu en futures edicions.

Un canvi d’actitud i esperança

Tal com explica Mn. Àguila, “veiem un canvi positiu: catequistes més joves, més creativitat, més ganes d’anar més enllà del ‘sempre s’ha fet així’”. La catequesi avui, assegura, ja no parteix només de la teoria, sinó que es nodreix de l’experiència, del testimoni i de la realitat concreta: “Arribem a la fe a través de l’experiència, i és a partir d’aquí que fem reflexió”.

Amb ganes de seguir avançant, el SIC ja té la mirada posada en els nous horitzons que es van obrint en l’àmbit catequètic. Una catequesi sinodal no només transmet la fe, sinó que l’ensenya vivint-la en comunitat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)