24 DE MAIG

Ascensió del Senyor

«”Es va enlairar davant d’ells; un núvol se l’endugué, i el deixaren de veure” (Ac 1,9), significa que Ell ja no pertany al món de la corrupció i de la mort, que condiciona la nostra vida. Significa que Ell pertany completament a Déu» (Benet XVI, Homilia 07.05.2005).

►HISTORIA DE LA FESTA

  • Segles I-III: Se celebra dins la Cinquantena Pasqual, però no com a festa separada.
  • 300: El Concili d’Elvira critica que molts reprenguin els dejunis quaranta dies després de la Resurrecció (cosa que demostra que la Pasqua acabava aleshores).
  • Segle IV: Les “Constitucions Apostòliques”, i sermons de Sant Agustí, Sant Lleó Magne i sant Joan Crisòstom, entre altres, testimonien que ja se celebra com una festa separada, d’acord amb el text dels Fets dels Apòstols 1,3: Jesús se’n puja al cel (és glorificat a la dreta del Pare, Jutge Universal, Senyor de la història) als quaranta dies de la Resurrecció, deu dies abans de Pentecostès.
  • ~395: Segons la peregrina Egèria, a Jerusalem, l’Ascensió i la Pentecosta encara se celebren juntes.
  • Segle V: Sant Agustí (†430) afirma que l’”Ascensio Domini in cӕlum” s’observava “toto terrarum orbe”, cosa que mostra com en pocs anys les Esglésies van acabar per assumir-la com una celebració independent. Els antics sacramentaris recullen formularis propis.
  • Edat Mitjana: La festa es ritualitza amb una processó (que recorda el desplaçament de Jesús i els Apòstols al Mont de les Oliveres) i amb el ritus d’apagar el ciri pasqual, a l’acabar la proclamació de l’Evangeli.
  • 1570-1962: El missal de Pius V encara recull el ritus de l’Edat Mitjana, abans de la reforma del Concili Vaticà II.

► “Al maig, floreix l’olivera i grana el blat”.