Trobada Virtual "Obrir els ulls i fer una nova mirada"

El divendres 16 d’abril del 2021 es va organitzar una trobada per aprofundir sobre l’eix dels pobres del Pla Pastoral Diocesà. 

El passat divendres 16 d’abril va tenir lloc una nova trobada virtual organitzada pel Secretariat Diocesà Pastoral Universitària per aprofundir sobre l’eix dels pobres, destinataris privilegiats de l’Evangeli, del Pla Pastora Diocesà Sortim! amb el desig, tal com indicava la convocatòria, d’obrir els ulls i fer una nova mirada.

La delegada diocesana de Fe i Cultura de l’Arxidiòcesi, Margarida Bofarull, va emmarcar el sentit de la trobada ressaltant del Pla Pastoral sobre l’eix dels pobres en què diu: «Cal recordar aquest advertiment: “No estimeu només de paraula o amb la llengua, sinó amb obres i de veritat”. L’Església serà aquell “hospital de campanya” que ens proposa el Papa si desenvolupa la solidaritat amb de les diferents formes de pobresa i de sofriment existents. I si és acollidora de tothom, sense mirar les condicions de raça, sexe o religió. Si actua així, serà més fidel a la seva missió d’anar cap a les perifèries geogràfiques i existencials de la nostra societat.» I recordà el que diu la primera proposta que tracta sobre la mirada de Jesucrist, ja que per aquest motiu, tant la reflexió del bisbe auxiliar Mons. Sergi Gordo com l’aportació del doctor i mossèn Robert Baró sobre l’exposició temporal que acull el Museu Diocesà de l’Arquebisbat de Barcelona, convidaven a obrir els ulls. Va ressaltar que «en aquesta trobada convocada pel Secretariat de Pastoral Universitària hi ha la col·laboració important del Secretariat Diocesà de Patrimoni Cultural perquè volem anar sumant comunitat diocesana.»

La reflexió del bisbe auxiliar Mon. Sergi Gordo titulada «Obre els ulls i obre’t als altres en la mirada de Crist. Fraternitat cristiana i amistat social, antídot contra tot tipus d’aïllament, fatalisme i desesperança» va presentar diferents documents del Papa Francesc per argumentar precisament la fraternitat cristiana i l’amistat social tan explicitat en la darrera encíclica del Papa Francesc Fratelli Tutti que com va explicar «és la tercera després de la Lumen Fidei, que va escriure juntament amb el Papa emèrit Benet XVI, i després de l’encíclica Laudato Si sobre la cura de la casa comuna. Fratelli Tutti és una encíclica que ens ajuda en aquest temps de pandèmia que encara estem vivint quan ja fa un any de la declaració de l’estat d’alarma. Ens ajuda a que dins nostre no vagi entrant un virus molt més potent i molt més perniciós que el de la Covid-19, que seria el virus de la desesperança, el virus del fatalisme, el virus de pensar que no hi ha res a fer o el virus del nihilisme.» Va advertir que no podem permetre aquests tipus de virus i que només «el podem realment vèncer si amb nosaltres hi ha la vida d’aquell que és l’Amic –en majúscula–, que és Jesucrist, el que ens diu: “Vosaltres sou els meus amics”».

El bisbe va convidar a llegir l’encíclica que conté vuit capítols i 287 paràgrafs numerats, en què va subratllar «les denúncies que fa el Papa Francesc, dels seus temes de fons i d’unes propostes concretes, sempre basant-se en el llenguatge ignasià, el que altres dirien la Revisió de Vida: Veure, Jutjar i Actuar. Veure el pas de Déu pels esdeveniments de la nostra vida, discernir –aquest jutjar des de l’Evangeli– però per actuar, se’ns convida a una elecció, a una reforma de vida, a passar a les obres, no només quedar-nos amb les intencions.»

De forma exhaustiva va fer comentaris sobre diferents aspectes del sentit de la fraternitat. En primer lloc, va comentar sobre la homilia del Papa del segon diumenge de Pasqua: «Això que tenien en comú no és comunisme de llei, és cristianisme pur. Ell veu diverses ombres, les identifica, parla fins i tot de com s’està creant un terreny fèrtil per les màfies, com hi ha la pandèmia de la Covid-19, però també altres pandèmies, com aquesta tempesta que ha sigut el Coronavirus ha desemmascarat la nostra vulnerabilitat, però ha posat al descobert aquelles falses i supèrflues seguretats amb què ens havíem construït les nostres agendes, els nostres projectes, les nostres rutines i prioritats, i parla entre altres ombres de com encara hi ha la pena de mort o com en aquest món digital en el qual hi som, els mitjans de comunicació poden posar-nos en el risc de la dependència, de l’aïllament, de la progressiva pèrdua de contacte amb la realitat concreta, obstaculitzant el desenvolupament de relacions interpersonals autèntiques. O poden ser agents de noves formes de colonització cultural.»

En segon lloc, «la fraternitat ens parla de la dimensió comunitària de l’antropologia cristiana “Jo soc jo amb els altres” no m’entenc si no és pels meus germans, la persona humana està naturalment oberta als vincles. Quant val un ésser un humà? Quant val una persona sempre i en qualsevol circumstància? Això sempre ho hem de percebre.»

En tercer lloc, «el Papa posa en relleu qüestions centrals i recurrents que formen part del títol de l’encíclica, sempre ens està recordant com el bé de l’univers requereix que cadascú també alhora protegeixi i estimi la seva terra. Però no és possible ser sanament local sense una sincera i amable obertura al que és universal, sense deixar-se interpel·lar pel que passa en altres llocs.»

En quart lloc, «el Papa centra també la seva reflexió en l’amor personal i l’amor polític. És la dimensió de la caritat social i la caritat política en l’estela de la doctrina social de l’Església, ja que ens diu: “A partir de l’amor social és possible avançar vers la civilització de l’amor”. I recull de Sant Tomàs d’Aquino la diferència entre l’amor lícit vers les persones i valors concrets i l’amor imperat vers institucions més sanes, més justes, més solidàries. Aquesta fraternitat suposa passar de ser socis a ser germans. En això cita al gran filòsof Paul Ricoeur que s’inspira en ell: “Els que únicament són capaços de ser socis, creen mons tancats. Estan junts per determinats interessos”. Per tant, Jesús no diu vosaltres sou els meus socis, diu vosaltres sou els meus germans, els meus amics.»

En cinquè lloc, «aquesta fraternitat la construïm amb aquesta altra mirada, la mirada des dels últims, la mirada del bon samarità. És la icona que ens interpel·la i ens posa davant dels nostres ulls. Al pare jesuïta Kolvenbach, que quan es va retirar va anar al Líban, li van preguntar perquè sabien que pregava molt ajudat per la contemplació de les icones: Què pensa quan mira una icona? I va dir: “Jo no les miro, elles em miren a mi”. Doncs nosaltres som convidats pel Papa Francesc a contemplar la icona del bon samarità que ens fa aprendre aquesta mirada de Jesús que parteix dels petits, dels descartats de la nostra societat, d’aquells que no compten. És una crida a fer nosaltres també d’hostatgers com va fer aquell que tenia un alberg i es va posar a ajudar aquell que li va portar el bon samarità.»

És aquesta una crida, en sisè lloc, «a la cultura de l’Encontre, del diàleg, del pacte, de la no confrontació, del consens. És la fraternitat com a encontre, enriquint-nos en allò diferent. Quant hem d’aprendre! Al Papa li agrada molt la paraula “mestissatge”. Ve de la fi del món i ell sap que significa aquesta cultura de síntesi, de la riquesa intercultural. Tant debò ho aprenguem perquè aquesta interculturalitat ha vingut per quedar-se, perquè aquesta globalització és enmig nostre. Aquesta és la cultura del que seria l’Església Universal.»

En setè lloc, «el Papa fa una crida a la reconciliació entre germans. La gran revolució de l’evangeli és estimar els enemics. Això no ho trobem en altres religions. És la revolució del perdó. El Papa ja sap que el conflicte és inevitable en la vida social i que això no anul·la la lluita per la justícia, però el que no cal és alimentar la ira: els que perdonen de veritat no obliden, però renuncien a ser posseïts per aquesta mateixa força destructiva que els ha perjudicat.»

I en vuitè lloc, «la fraternitat brolla o hauria de brollar de les religions. Els creients pensem quesense una obertura al Pare de tots, no hi haurà raons sòlides i estables per a la crida a la fraternitat. La gran pregària que ens identifica és la que ens va ensenyar Jesús. Quan preguem diem «Pare Nostre», Abba que és més entranyable que purament Pare. La fraternitat està fonamentada teològicament en la filiació, pel baptisme. Tots nosaltres som fills i filles de Déu, som germans i germanes els uns dels altres. Per tant, quan el Papa escriu sobre la fraternitat no està fent purament una ideologia, està convençut que només amb aquesta consciència de ser fills i no orfes, podem viure en pau entre tots nosaltres.»

Com a conclusió va ressaltar que el Papa Francesc en l’encíclica Fratelli Tutti és com una veu profètica pel nostre món, per la nostra humanitat. I va convidar als assistents «a obrir els ulls en aquesta Pasqua i sempre, obrint-los als altres amb la mirada de Crist. I si veiem que no tenim una bona mirada, demanem el col·liri de la fe, aquelles gotes que l’oftalmòleg a vegades ens ha receptat per tenir una mirada més nítida. Demanem-li aquest col·liri, que és el de l’Esperit Sant. Demanem-li al Senyor la seva força, amb les nostres pròpies forces no ens en sortirem, però amb la força del Senyor, com cantem, de cap mal tenim por. Ni del Coronavirus, ni d’aquest virus d’aïllament, de fatalisme i de desesperança que pot inocular-se dins nostre. La fraternitat cristiana i l’amistat social són l’antídot més eficaç.»

La segona part va ser a càrrec de mossèn Robert Baró, doctor en Història i Arqueologia i director del Secretariat Diocesà de Patrimoni Cultural per parlar sobre l’exposició temporal que acull el Museu Diocesà de l’Arquebisbat de Barcelona.

Com introducció va comentar unes dades històriques del Museu Diocesà, «institució fundada el 1916 amb la voluntat de recollir objectes que ajudessin a contribuir per veure que és la Diòcesi de Barcelona, és a dir, quina és la petjada del cristianisme. Aquest Museu està a la Pia Almoina que té les seves arrels al segle XXI i és una institució que va néixer per donar de menjar als més pobres, ja que inicialment va ser un menjador i es va anar desenvolupant com la gran institució caritativa vinculada a la Catedral de Barcelona». Situats en aquests orígens, s’observa la vinculació des del Pla Pastoral Diocesà i del moment actual en què vivim i que va ressaltar el valuós treball realitzat des de Càritas Diocesana.

Aquesta exposició Obre els ulls: una lectura social i ecològica va ser inaugurada, el dilluns 12 d’abril, pel cardenal Joan Josep Omella. És una mostra dels resultats de l’informe sobre l’impacte de la tercera onada de la pandèmia de la Covid-19 a les llars ateses per Càritas Diocesana de Barcelona.

Aquest tast va ser virtual, com podem veure en el video, però sí ens va convidar a visitar l’exposició al Museu Diocesà en viu i en directe, ja que permet copsar millor tot el material exposat.

Aquesta trobada virtual, organitzada pel Secretariat Diocesà Pastoral Universitària, va permetre realment fer una nova mirada per percebre la realitat del nostre entorn i ser coherents amb les nostres accions i respostes solidàries, tant des de les comunitats universitàries com des de la persona.