El cervell: coneixement, enigma i misteri

El dimarts 9 de febrer a les 19 hores, el Secretariat de Pastoral Universitària va organitzar una conferència en format virtual per tractar sobre el cervell humà a càrrec del professor Ramon Maria Nogués i Carulla, doctor en Biologia. Catedràtic emèrit de la Unitat d’Antropologia Biològica. Especialista en l’evolució molecular del cervell.

El títol de la conferència era El cervell: coneixement, enigma i misteri que de manera molt il·lustrativa el professor Ramon Maria Nogués va explicar cada aspecte. Va dir que: «El coneixement en termes generals el podríem definir com una operació de captar el món i posar-me’l a dins per poder sobreviure. Això és el que fa qualsevol ésser vivent. No només coneix el cervell, coneix tot l’organisme. L’organisme és el que pensa. Tot el que nosaltres diem pensar, és a dir, fer funcionar el món mental no només ho fem amb el cervell, sinó amb tot l’organisme.»

Va parlar de la relació entre el cervell i la microbiota intestinal, ja que «s’ha descobert que l’estat d’ànim i altres situacions cerebrals depenen de la microbiota intestinal. El nostre cervell és híper complex, ja que té milions de neurones que a través de tota l’evolució que ha portat el cervell humà dona una sèrie d’estructures amb unes funcions integrades.» Per tant, va aclarir que: «El raonament i la consciència són capacitats mentals situades en la zona del còrtex frontal i que són exclusives de l’espècie humana. És la capacitat de pensar i raonar, capaços d’utilitzar la lògica i preveure el futur. La capacitat de raonar no es dona aïllada de tota la resta. Tot raonament es produeix en l’àmbit d’una emoció més o menys forta i d’una relació amb les pulsions que orienten cap a on hem de dirigir la vida perquè tingui èxit.»

Va dir que: “Conèixer inclou la raó, però també totes les altres experiències que hem heretat de la nostra història evolutiva cerebral. A més, en el cas humà, atès a la nostra característica social, fa que tot el món mental s’entregui en sistemes simbòlics que pactem amb la societat en què vivim (filosòfics, espirituals, ètics, religiosos…) i en moltes ocasions el nostre contingut mental té més de contingut social que ens ha prestat la societat en què vivim, que no pas de pensament original. La neurologia moderna arriba a la conclusió que les xarxes que expliquen com es produeix l’emoció en el cervell, no són distingibles de les xarxes a través de les quals es produeix el raonament o pensament lògic. Damaso afirma que els humans no raonem bé si no és assistits per un context emocional. El raonament humà mai no és neutral. Emoció i raó van tan íntimament units que un no pot funcionar sense l’altre. No hi ha manera de ser objectius.»

Referent a l’enigma va explicar que: «És un aspecte del coneixement que no hem aconseguit aclarir. Des de la visió evolutiva no té sentit perquè nosaltres hem rebut el nostre cervell de l’evolució i ha anat augmentant al llarg de la història i això es correlaciona amb uns canvis genètics i culturals. La nostra capacitat mental és limitada, per tant no és estrany que tinguem enigmes. Des del punt de vista cognitiu alguns autors han disparat contra la línia de flotació dels sistemes cognitius perquè aquelles coses que semblaven clares han esdevingut revisables totes. Alguns enigmes concrets són la matèria i l’univers (Big Bang), un altre és el de la consciència que és un element evident del coneixement i del pensament i no tenim idea del que és. I un tercer exemple és el que afecta la vida.»

I referent la noció de misteri va dir que: «Anava associat a paraules que són experiències, per tant pertany al món del coneixement com: profunditat, absolut, límit, plenitud, sensació de contemplació estètica profunda, admiració, seducció, confiança, mística, la unió amb el tot, l’astorament… Experiències que es relacionarien amb el misteri, que s’entén com una dimensió superior a la qual cal tenir respecte. A diferència de l’enigma, el misteri no cal aclarir-lo, només fluir-lo i trobar-s’hi i per això ens trobem amb fórmules que simplement expressen aquesta riquesa de misteri sense cap preocupació especial per donar unes proves convincents l’àmbit lògic. Accedim a una consideració del misteri que forma part del coneixement experimental que no té cap necessitat de comprovació lògica. Les espiritualitats i les religions el que fan és donar sistemes simbòlics per expressar el misteri. En la religió cristiana un exemple és el misteri de Déu que es dona en el servei als altres, això es comprova amb el “bon samarità”.»

Per cloure va dir que havia compartit «una pinzellada sobre el coneixement, una pinzellada sobre el coneixement que s’ha fet difícil que és l’enigma i una pinzellada sobre el coneixement que és purament enriquidor i no està en la batalla de la lògica que és el misteri.» La seva magnífica i profunda aportació va possibilitar un diàleg amb els assistents que van fer-li preguntes per aprofundir encara més sobre el cervell humà.