El Papa Francesc rep en audiència als participants del Congrés Internacional de Pastoral de Grans Ciutats

28 novembre, 2014 - 
Església de Barcelona

Els congressistes lliuren el document conclusiu elaborat a Barcelona

BARCELONA, 28 de novembre de 2014 — El Papa Francesc va rebre ahir a la vintena de Cardenals i Arquebisbes que aquesta setmana han participat al Congrés Internacional de Pastoral de Grans Ciutats celebrat a Barcelona. Els congressistes van lliurar al Sant Pare el document conclusiu després de tres jornades d’intenses sessions de treball.

L’Audiència privada del Sant Pare amb els pastors de vint-i-dos diòcesis d’arreu del món, entre ells el Cardenal i Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, es va celebrar a la Sala del Consistori del Palau Apostòlic, on el Pontífex va aprofitar l’ocasió per aprofundir sobre els quatre desafiaments i possibles horitzons de la pastoral urbana, ”els llocs des d’on Déu ens està cridant (…) i els aspectes als quals crec que hem de parar atenció”.

En primer lloc va mencionar la necessitat d’implantar un canvi en la mentalitat pastoral” ja que segons Francesc, ja no estem en l’època de la cristiandat on l’Església era l’únic referent de la cultura, i com autèntica mestra, sentia la responsabilitat de delinear i d’imposar no només les formes culturals sinó també els valors. ”Avui ja no som els únics que produïm cultura, ni els primers, ni els més escoltats. Per tant, necessitem un canvi de mentalitat pastoral, però no d’una ”pastoral relativista”. Per això “és necessari el valor de conduir una pastoral evangelitzadora audaç i sense pors, perquè l’home, la dona, les famílies i els diferents grups que habiten la ciutat ho esperen de nosaltres, i necessiten en les seves vides, la Bona Nova que ésJesús i el seu Evangeli”.

Com a segon desafiament va destacar ”el diàleg amb la multiculturalitat” i la necessitat d’un diàleg pastoral sense relativisme, que no negocia la pròpia identitat cristiana, però que vol arribar al cor dels altres, fins i tot d’aquells que són diferents a nosaltres, i sembrar allí l’Evangeli. ”Necessitem una actitud contemplativa, que sense refusar la contribució de les diverses ciències per aprendre sobre el fenomen urbà tracta de descobrir el fonament de les cultures, que en el seu nucli més profund està sempre oberts i assedegats de Déu”. Per superar aquest repte, Francesc va assenyalar que serà de gran ajuda conèixer els imaginaris i les ciutats invisibles, és a dir, els grups i/o territoris humans que s’identifiquen en els seus símbols, llenguatges, rituals i formes de parlar de la vida.

”La religiositat del poble”, va ser el tercer punt a tractar. ”En ella tenim que apurar l’autèntic substrat religiós, que en molts casos és cristià i catòlic -ha afegit reconeixent que a cada continent és diferent-. No hem de negar ni menysprear aquesta experiència de Déu que, tot i que a vegades dispersa o barrejada, demana ser descoberta i no construïda. Allí es troben les llavors de la Paraula sembrades per l’Esperit del Senyor”. El Papa va recordar a tots els emigrants i pobres que omplen les ciutats, ”peregrins de la vida –els ha anomenat- a la cerca de salvació”, que constitueixen un doble desafiament: ser hospitalaris amb ells, cosa que la ciutat en general no és, sinó que els aparta, i augmentar la seva fe. El tema dels “pobres urbans”, va ser el quart aspecte amb el que el Sant Pare ha acabat la seva reflexió. Pobres, exclosos i descartats. ”L’Església no pot ignorar el seu clam, ni entrar en el joc dels sistemes injustos, mesquins i interessats que tracten de fer-los invisibles”.

Dos van ser les propostes de Francesc davant d’aquests quatre desafiaments: sortir per trobar a Déu que viu a la ciutat i els pobres, facilitant a la gent la trobada amb el Senyor i treballar per una Església samaritana, ”amb un testimoni concret de misericòrdia i dolçor present a les perifèries existencials i pobres, actuant directament sobre l’imaginari social. Orientant i oferint sentit a la vida de la ciutat”.