Exposició permanent

BARCINO, BARCHINONA, BARCELONA. Una ciutat, un bisbe, un territori

Al final del segle III, l’emperador Dioclecià va fer una nova distribució territorial de l’Imperi romà: des d’aquell moment es dividirà en dues demarcacions, l’Oriental i l’Occidental, i cadascuna d’aquestes en diòcesis i províncies. A partir d’aquesta divisió territorial, l’Església es va anar configurant i distribuint per tot l’Imperi; també aquí, a la Tarraconense, on la capital de la província serà Tarragona (Tàrraco) i hi haurà algunes diòcesis –seus episcopals– que naixeran posteriorment, com Bàrcino al segle IV i Ègara al segle V.

Aquesta organització territorial –amb alguns petits canvis– es va mantenir fins el 15 de juny de 2004, moment en què el papa Joan Pau II va erigir dues noves diòcesis: Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, convertint Barcelona en seu metropolitana i aquestes dues en les seves sufragànies.

Al llarg dels segles, la parròquia ha estat i continua sent una institució fonamental en la història de l’Església i en la de la mateixa cultura, perquè ha anat configurant el territori, els pobles i la gent tal com els coneixem avui. Gràcies a les peculiaritats de cada zona, el mapa de parròquies de l’antiga diòcesi de Barcelona forma un ric mosaic geogràfic, humà i cultural, una bona mostra del qual la podem veure al Museu Diocesà de Barcelona.

Exposicions temporals

Chagall: Els estats de l’ànima

Marc Chagall (Vitebsk, Bielorússia, 1887 – Saint-Paul de Vence, França, 1985) era coneixedor de les vicissituds del segle XX i personalitza la voluntat de pau i de diàleg interreligiós amb la seva obra. Aquesta mostra posa l’accent en el diàleg intercultural entre les dues religions monoteistes que constitueixen els pilars de la cultura occidental contemporània: la jueva i la cristiana.

El seu missatge està present a la Catedral de Barcelona i el Museu Diocesà a través d’un conjunt de 39 obres de l’artista amb dos eixos temàtics: «Els set pecats capitals» d’una banda i la Bíblia de l’altra, a través d’una sèrie, dins la seva producció sobre el llibre sagrat, que destaca per l’omnipresència femenina, en diàleg amb obres gòtiques que acullen ambdues seus.

Al costat de les obres de Marc Chagall, també s’incorpora al discurs expositiu la Mare de Déu en la representació d’una de les seves virtuts, la humilitat: la Mare de Déu de la Humilitat, que forma part de la rica col·lecció d’art gòtic del Museu Diocesà, es mostra aquí en contraposició a la supèrbia, pecat capital que duu l’home al seu enfrontament amb Déu des de la creació al Gènesi.

El que no es dóna es perd. Fotografies de la missionera Isa Solá (1965-2016)

Entrada gratuïta

El 2 de setembre de 2016 la religiosa barcelonesa de Jesús-Maria Isa Solá va ser assassinada a Puerto Príncipe, capital d’Haití. El 2010 havia sobreviscut al terratrèmol que va assolar el país. Aleshores va crear un taller de pròtesis i va treballar sense descans per ajudar els més necessitats. Aquesta exposició recull per primer cop algunes de les fotografies que va fer durant els vuit anys que va viure entre els haitians. Ens mostren el seu amor pel país i la seva gent. En el cinquè aniversari de la seva mort, el seu record i el seu llegat segueixen vius.

Ser-hi malgrat tot

Amb motiu del primer aniversari de l’inici de la pandèmia, entre abril i juliol de 2021 el Museu Diocesà de Barcelona i Càritas Barcelona organitzaven conjuntament la mostra amb el títol “COVID-19: Obre els Ulls. Una lectura social i ecològica de la pandèmia”. Una vegada finalitzada aquesta exposició temporal, amb l’espai Sèrie “Malgrat tot” volem seguir homenatjant aquelles persones i institucions que encara avui continuen lluitant per superar la pandèmia i les seves conseqüències: socis i donants, empreses i entitats, persones contractades i voluntàries, mossens de les Càritas parroquials i arxiprestals, comunitats cristianes de l’arxidiòcesi de Barcelona i ciutadania en general. L’espai inclou l’obra “Màrtir” de l’artista Josep Grau-Garriga, cedida per la parròquia de Sant Josep Oriol de Santa Coloma de Gramenet.

BARCELONA AL CARRER. Veure i ser vist. La processó de Corpus

Coincidint amb aquesta festivitat i immersos en les celebracions dels 700 anys de la primera processó de Corpus documentada a Barcelona, el Museu Diocesà inaugura aquesta exposició comissariada per Amadeu Carbó i Nil Rider. A través d’una acurada selecció d’algunes de les obres més importants de la col·lecció del Museu, la mostra ens apropa a aquesta festivitat, la seva llarga història i la manera com, des d’època medieval, les seves processons –que variaran el recorregut en diverses ocasions al llarg de 700 anys– han convocat tota la societat barcelonina a sortir al carrer per participar en elles, sempre de manera endreçada i en l’ordre de precedència que correspon: dels orbs, contrets e spunyats, al Consell de Cent, el comte i el bisbe, cadascú va al seu lloc.

L’exposició també recull elements del patrimoni immaterial com l’Ou com balla, la presència d’entremesos festius com els gegantons del Pi, una col·lecció de figures de plom per jugar a la processó i una taula policromada d’autor desconegut on apareix representat el seguici processional de l’any 1793.

En l’espai “La peça convidada” s’exposaran al llarg de l’any objectes o documents que complementen els continguts de l’exposició, sobre les festes del Corpus en altres indrets o singularitats d’aquesta solemnitat. Les primeres peces convidades procedeixen del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i posen en valor la literatura de canya i cordill.