Vigilia de Santa María en Montserrat

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Paraules del P. Abat Josep M. Soler La Vetlla de Santa Maria és com un aplec de família; de la família de l’Església que peregrina a Catalunya i que té com a Patrona la Mare de Déu de Montserrat. Enguany, aquesta família està constituïda per una assemblea nombrosa i molt representativa. Ens presideix [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Paraules del P. Abat Josep M. Soler

La Vetlla de Santa Maria és com un aplec de família; de la família de l’Església que peregrina a Catalunya i que té com a Patrona la Mare de Déu de Montserrat. Enguany, aquesta família està constituïda per una assemblea nombrosa i molt representativa. Ens presideix el Sr. Bisbe Agustí, de la nostra diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, envoltat del Sr. Bisbe Francesc, de Girona, de molts preveres i diaques així com dels monjos i dels escolans. Tenim entre nosaltres el M. H. President de la Generalitat i d’altres autoritats, que s’uneixen als nombrosos pelegrins vinguts d’arreu de Catalunya a venerar Santa Maria, entre els quals hi ha molts joves. A més, hi ha d’altra gent que s’uneix a la nostra Vetlla a través del mitjans de comunicació.

La Vetlla de Santa Maria a Montserrat és cada any un moment intens de comunió eclesial i de consciència cívica en bé del nostre país, però amb un esperit obert al món. És un moment d’encomanar a la Mare de Déu de Montserrat totes les necessitats i de reprendre l’alè per continuar després la nostra tasca. Enguany, i d’una manera especial, portem tots al cor la situació difícil de tanta gent que pateix els efectes de la crisis, que es troba en l’atur, que ha d’afrontar desnonaments, de tants joves que no veuen una sortida laboral, i tantes altres realitats que comporten angoixa i sofriment. Portem, també, al cor, el moment present, ple de dificultats, i també d’esperança, que viu Catalunya, amb el desig que pugui veure reconeguts i protegits els seus drets nacionals, amb l’esperança que trobem camins de diàleg més efectiu i d’un consens al més ampli possible per a resoldre la situació d’una manera enraonada i constructiva. És un treball a nivell social, econòmic i cívic que ha de fer tota la societat.

Però necessitem, també, que Déu ens il·lumini i ens doni coratge. Per això acudim a Santa Maria, demanant que amb la seva intercessió avali la nostra pregària. Ella, en aquest any de la fe, ens invita a fixar el nostre esguard en Jesús, el seu Fill, tot repetint-nos aquella frase que digué als qui servien en les noces de Canà: “Feu tot el que ell [Jesús] us digui”. És a dir: preneu com a guia el seu Evangeli. A l’Evangeli de Jesús hi trobem pautes per afrontar amb coratge els desafiaments actuals de l’economia, de la pobresa, del medi ambient, del desenvolupament humà, dels drets de les persones i dels pobles. Buscant la unitat en les coses fonamentals podrem superar els conflictes. Per això, tots, cadascú des de les seves ocupacions, ens hem de sentir responsables els uns dels altres, particularment dels pobres, del qui són més vulnerables; tots ens hem de sentir responsables de construir una societat més justa, de trobar els camins per un desenvolupament més ple de la nostra realitat nacional en solidaritat amb els altres pobles. L’Evangeli de Jesús ens ajuda a afrontar els reptes amb coratge, sense por, perquè sabem que Jesucrist ressuscitat és amb nosaltres i ens ajuda a treballar a favor de totes les causes justes.

En aquesta Vetlla és tradició que, juntament amb el pa i el vi per a la celebració de l’Eucaristia, representats de diverses entitats facin una ofrena perquè les llànties que van portar continuïn cremant en aquesta basílica com un record permanent, com una invocació feta llum, davant la Santa Imatge de la nostra Patrona. Enguany, com podeu veure, les llànties brillen amb una resplendor més intensa, en contemplar-les, hem de pensar que la nostra vida ha de fer resplendir la llum que ens ve del Crist ressuscitat.

Això podrà ser així si procurem fer tot el que Jesús ens diu al seu Evangeli tal com ho va fer la seva Mare, Santa Maria. Que ella ens porti sempre en la seva sol·licitud maternal. Que hi porti tot el poble català, perquè també als nostres dies es faci realitat allò que demana una estrofa del Virolai: “Mística font de l’agua de la vida, rageu des del Cel al cor de món país; dons i virtuts deixeu-li per florida; feu-ne, si us plau, el vostre paradís”.