Tres nuevos diáconos: un regalo de Dios para la Iglesia de Barcelona
[TRADUCCION PENDIENTE] [MCS Arquebisbat de Barcelona] El proppassat diumenge 12 de setembre en l’eucaristia celebrada a les 19 h as a la S.E.Catedral de Barcelona, el Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martinez Sistach va ordenar diaques al servei de l’Església a Mn. Miquel Adrover Santamaria (de 67 anys) , Mn. Édison Fañanàs Lanau (de 40 anys) [...]
[TRADUCCION PENDIENTE]
[MCS Arquebisbat de Barcelona]El proppassat diumenge 12 de setembre en l’eucaristia celebrada a les 19 h as a la S.E.Catedral de Barcelona, el Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martinez Sistach va ordenar diaques al servei de l’Església a Mn. Miquel Adrover Santamaria (de 67 anys) , Mn. Édison Fañanàs Lanau (de 40 anys) , Jaime Ferrer Arilla (de 54 anys), tots ells casat i pare de família (Mn. Miquel fins i tot ja te nets).
L’eucaristia comença amb la processó solemne amb prop de 60 ministres, preveres i diaques, entre els que cal esmentar un bon grup de diaques vinguts Bisbat de Rottenburg-Stuttgart (Alemanya) on resideix actualment per motius laborals Mn. Edison Fañamas. El cant “He nascut en un poble, en un bany de llibertat” volgué ressaltar que tota vocació (la presbiterat, al diaconat, al matrimoni o al a vida religiosa) neix fruit de la dignitat i vocació de batejat com a full de Déu.
El Sr. Cardenal en les seves paraules introductòries a l’homilia agraí la presència de tots els assistents, especialment els vinguts de fora, i feu un esment especial al les famílies dels nous ordenants el haver acceptat a dins les seves llars el servei i esforços que a ben segur, per el be de l’Església, hauran de realitzar els seus esposos i pares. Agraí especialment a les esposes Adelina (esposa de Mn. Miquel), Maria (esposa de Mn. Edison) i Rita (esposa de Mn. Jaume) que en el si del seu sagrament matrimonial hagin acollin, respectat i celebrat la vocació de servei dels seus esposos vers l’Església.
Mn. Miquel Adrover es pare de tres fills, ja grans (Patricia de 38 anys, Esther de 36 i Miquel de 22), i es avi (de l’Albert, la Jùlia i en Guillem) , ha estudiat Psicologia Clínica a la Facultat de Medicina de Barcelona, Direcció d’Empreses a Esade així com els estudis de diplomatura en ciències religioses al ISCREB.. Presideix una entitat a Ciutat Vella dedicada a la formació i inserció de col·lectius, sovint immigrants, amb especials dificultats per l’ integració social o en risc de exclusió social. La seva tasca professional està també fortament lligada a la diaconia de la caritat. Ens confessa que des de sempre tingué una gran vocació de servei a l’Església, fins i tot inicia estudis al seminari de Paraguai que tingué que abandonar per motius familiars greus. Per mi avui ser diaca, ens diu Mn. Miquel, es “acomplir un somni, el de posar-me al servei de l’Església i fer tot el possible per apropar els homes a Déu”. Destinat a la parròquia del Crist Redemptor col·laborarà amb caritas parroquial, l’assistència al malalts, grups de vida creixent i els ministeris litúrgics propis del seu ordre.
Mn. Edison Fañamas, nasqué a Barcelona l’any 1970, es casat des de l’any 2002 amb la seva esposa Maria i han format una llar cristiana amb l’Edith (de 7 anys), la Mercè (de 6), en Tomàs (de tres anyets) i la Banchu (de un any). És llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, llicenciat en estudis eclesiàstics per la Facultat de Teologia de Catalunya i doctor en Teologia per la Universitat Catòlica de Tübinguen. Per motius d’estudis i professionals es desplaça a viure a Alemanya al Bisbat de Rottenburg-Stuttgart, on encara resideixi , i es professor d’institut. Per la seva ordenació diaconal a ha quedat incardinat a l’Arquebisbat de Barcelona on, si tot va be, més endavant tornaran ell i la seva família a Barcelona. Mn. Edison ens diu “sempre he tingut una gran vocació al ministeri sagrat i la preguntat de la meva vocació m’ha acompanyat al llarg de molts anys, el gran desig de formar una llar cristiana i el gran desig de servir a l’església – ambdós posat al meu cor per Déu – a fet camí fins a concloure, un cop ja casat i visquem l’estat matrimonial, en la meva ordenació com a ministre sagrat en l’ordre del diaconat en el dia de avui. En dono de tot cor, gràcies a Déu”. Amb l’autorització del nostre Arquebisbat, ha fet tot el seu procés d’encaminament i preparació vers el diaconat, al Bisbat de Rottenburg-Stuttgart, i amb continuada relació amb la Comissió per al diaconat de la nostra Arxidiòcesi. Actualment, entre altres tasques pastorals col·labora, en aquella diòcesi en la Pastoral Penitenciaria.
Mn. Jaume Ferrer és casat des de fa trenta cinc anys amb la Rita i tenen dues fills ja grans la Mari Carmen i la Elisabeth. És Graduat en comptabilitat i Informática i Diplomat en Ciències Religioses. Treballa en el departament financer i contable d’una important entitat mutual. Ens confesa que “ja de ben petit fent d’escola a la parròquia de Sant Agustí hi havia en el meu cor el desig de servir l’altar, ja de gran i madur al Santuari de Sant Josep de la Muntanya – a quin tant dec i a qui tant agraït estic – el P. Manel Fernandez m’ajuda a discernir aquesta vocació de servei a l’església com a ministre ordenat”. Mn. Jaume col·labora a la seva parròquia de Sant Josep Oriol de Santa Coloma de Gramanet, és president de l’Associació de Sant Josep de la Muntanya on colobra molt activament amb les religioses Mares dels Desemparats que regeixen el Santuari i també és membre de la Junta les Germandats i Confraries de l’Arquebisbat. Ens confessa “ser diaca en el món de la religiositat popular, en mig de les germans i cofreres és una gran responsabilitat: fer present Crist servidor en mig de tants germans confrares que serveixen incasable i voluntàriament amb tanta devoció i abnegació, segur que la seva pregària per el seu ministeri m’ajudarà a ser diaca entre ells”.
En la seva homilia, el Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach vincula explícitament les diaconies de la litúrgia, de la paraula i de la caritat, que per d’imposició de les mans i la pregària consecratòria rebien els nous diaques amb la misericòrdia de Déu expressada en a lectura del evangeli (Lc 15,1-32). “Vosaltres heu de ser ministres de la caritat que si cal han de deixar-ho tot per anar a trobar aquella ovella perduda; vosaltres, com a ministres que representeu Crist Servent, us heu de dedicar a remoure cel i terra per tal de trobar aquella monada de plata perduda – que és el nostre germà que passa tribulacions- ; vosaltres com a ministres de l’Església heu de fer com el bon pare de la paràbola que guaita incansablement a l’espera del retorn del fill pròdig i celebra amb acolliment, joia i alegria la seva tornada. Que la Misericòrdia de Déu – conclogué el Sr. Cardenal – presideixi sempre els ministeris que us siguin encomanats com a diaques”. A final de la seva homilia , el Sr. Cardenal, referint-se a la propera visita del Sant Pare Benet XVI va fer una crida a la participació i al acolliment del pontífex i demanà a tots els feligresos que “faci fred, plogui, nevi, els carrers siguin plens dels fills de Déu que agraeixen al Sant Pare el seu esforç en visitar-nos i que els carrers i balcons siguem plens de senyeres, banderes del Vaticà i domassos en senyal d’acolliment”.
Les esposes dels tres nous diaques portaren en la processó de ofrenes el pa, el vi i l’aigua que seguit s’empraren en al celebració eucarística.
Un cop ordenats els tres nous diaques exerciren ja en la celebració els seu ofici ministerial i acabada la celebració agraïen de tot cor totes les mostres de afecta i estimació de familiars, amics, preveres i diaques, companys de feines civils i membres de les parròquies, comunitats i moviments que a ben segur ha tingut par important en el seu desvetllament vocacional.
