Signos visibles de Cristo resuscitado

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] [Sebastià Taltavull] Pasqua és el pas de Déu per la nostra història i per la nostra vida. Quan Déu passa tot canvia, és com la primavera, tot neix de nou. Res ja no serà com abans. Per això, cada any, cada diumenge, l’Església celebra aquest pas renovador enmig d’una història sovint adversa i d’una [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

[Sebastià Taltavull]

Pasqua és el pas de Déu per la nostra història i per la nostra vida. Quan Déu passa tot canvia, és com la primavera, tot neix de nou. Res ja no serà com abans. Per això, cada any, cada diumenge, l’Església celebra aquest pas renovador enmig d’una història sovint adversa i d’una vida plena de mancances. Què significa proclamar i celebrar el triomf de la vida, de la llibertat i del bé sobre la mort, l’esclavatge i el mal?

El primer signe és la «confiança». Fa la vida més bella i omple el buit interior que s’experimenta quan no s’ha sadollat la set de Déu. Ho estem aprenent, és possible travessar el llindar de la confiança quan acollim la Paraula de Déu i ens deixem modelar per la gràcia que transforma. La confiança allunya la por, és el crit del Ressuscitat.

El segon signe és l’«alegria». L’alegria cristiana, la que prové de Crist, no és un sentiment eufòric ni una flamarada de dissipació. L’autèntica alegria neix d’un cor reconciliat, que estima, que escolta, que es deixa omplir de Déu, i és símptoma inequívoc de felicitat.

El tercer signe és el «perdó», la màxima expressió de l’amor, font de reconciliació. Allà on hi ha perdó hi arriba l’amor, i allà on hi ha amor l’Esperit de Déu hi és. Quan acceptem que Jesús ens dóna el seu Esperit, tot es refà, primer les nostres persones i alhora els llocs i situacions on som presents.

El quart signe és la «pau». Adquirir la pau interior fa que milers de persones al nostre voltant trobin la salvació. La pau del cor és un nou naixement, un dels fruits de l’Esperit, un fruit de la Pasqua. Qui cerca aquesta pau roman atent a la invitació de Crist que diu «vés a fer les paus amb el teu germà».

El cinquè signe és l’«esperança». Decebuts per tantes situacions adverses, som propensos a desesperar. Com irradiar una esperança que ens permeti avançar? L’esperança s’obté acollint la misteriosa presència de Crist en la pròpia vida i amb el compromís actiu de contagiar-la. De nou, som invitats a ser signes de Crist Ressuscitat!

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona