Sensibilitat posada a prova

Prou vegades em demano a què som sensibles avui. La convivència diària ens dóna resposta quan el tracte amb les persones i la reacció espontània que tenim davant del que succeeix ens ofereix constants ocasions de descobrir-ho.

Prou vegades em demano a què som sensibles avui. La convivència diària ens dóna resposta quan el tracte amb les persones i la reacció espontània que tenim davant del que succeeix ens ofereix constants ocasions de descobrir-ho. No es tracta sols de ser sensibles a la bondat, a la veritat i a la bellesa, sinó de trobar aquelles formes de diàleg que verifiquin si estem o no de part de la justícia, de la pau, de la igualtat, de la vertadera llibertat, aquella que admet els seus límits i reconeix la llibertat de l’altre perquè respecta la seva dignitat i defensa els seus drets.

Els esdeveniments carregats de violència que darrerament viu la humanitat —els que coneixem pels telenotícies i diaris i els més esgarrifosos que corren per les xarxes socials—, ens mostren una realitat sagnant i ens llencen a les cordes d’una convivència que està perdent valors autèntics, conviccions fermes i harmonia. Al mateix temps, som sensibles davant qualsevol atropellament violent a persones innocents i indefenses, però també ho som davant de qualsevol ofensa a la seva legítima creença religiosa perquè formen part de la nostra identitat i no poden rebre l’atac injust de qui se’n riu o els ridiculitza. L’humor és bo si va unit a l’amor i, amb ell, al respecte que ens devem uns i altres.

Quan apareix la violència en llocs emblemàtics i hi ha un rebuig unànime i universal envers tota barbàrie passada o present —pensem en les víctimes d’Auschwitz i les del terrorisme organitzat actual— i creix una nova sensibilitat cap a una convivència en pau, és possible creure en aquesta sensibilitat? Aquest és el repte! Hem de creure fermament que el respecte a la dignitat humana és possible, i que també ho és el perdó. Vaig assistir a Alemanya a una trobada de pregària on eren presents joves universitaris cristians i joves universitaris jueus. Mai com en aquest dia havia resat el Salm 84 amb llàgrimes als ulls i compartint l’emoció d’una comunitat reconciliada. Ens vam abraçar tots!