Saps que pots ser lliure?

La llibertat sempre ha estat uns dels anhels més profund de l’home. La raó, la filosofia, el pensament, l’ètica, i també la religió han elevat el cor de l’home a la recerca d’aquest “Sant Grial” que és ser un home lliure.

Però sovint, la nostra societat amaga formes de petits esclavatges, subtils i que ens passen desapercebudes, que poc a poc ens imposen, per no dir autoimposem, cadenes no físiques, però si que ens encadenen a menar una vida veritablement lliure.

El Papa Francesc, en la seva homilia d’ahir, dijous 20 de juliol, a la capella de Santa Marta ens mostrava les claus per ser un home lliure: “mantindre els nostres cors lliures del diner, la vanitat i el poder”. Els valors del “ser” per damunt dels de “tenir”.  Els tresors del món – deia Francesc – “pesen i encadenen els nostres cors”. La recepta papal és viure, amb compromís, les “veritables riqueses que donen llum al cor”, això és la pregària, “l’adoració a Déu i l’amor el proïsme”.

Certament les paraules de l’Evangeli d’ahir (Mt 6,19) propiciaven aquesta reflexió: “No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, ^*on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor. ^“.

Una  crida a mirar els nostres cors i contestar-nos sincerament que hi tenim dins, que mou el nostre cor a actuar, que l’empeny a cercar. I el Francesc reflexionava: “Si hi tinc diners no es tic segur de les meves inversions. Potser el mercat de valors s’esfondra i em quedo sense res”  “Les riqueses son perilloses, peró bones si serveixen per fer un munt de bones accions. Però si les acumules com un tresor et roben l’ànima”.

La nostra societat és la del ser, del figurar, del lluir, la propietat d’un cotxe d’alta gama i darrer model manifesta el nostre estatus; les robes i marques que lluïm parlen de qui som i fins on podem; emprar els nostres amics, acompanyants com a comparses de lluïment manifesten la nostra capacitat seductora – sovint econòmica- en que la bellesa externa esdevé el valor més alt. Fer-se veure està de moda. Si no ets vist no existeixes. Ai, la vanitat!. Francesc va recordar les paraules de Sant Berbat: “la teva bellesa serà menja pels cucs”.   També Francesc va posar la mirada sota el tercer tresor del món: el poder. I va recordar com tant bon pugues, aviat més caus.

Jesús, en l’Evangeli, ens deia el Papa, capgira l’ordre de valors socials: “Si el teu tresor està en la riquesa, la vanitat, el poder, el teu cor restarà encadenat, esclavitzat”. “Jesús – manifesta el Papa – ens demana un cor lliure. Si us plau, tinguem un cor lliure!, ple “d’amor, paciència, servei  als demes, adoració a Déu”. “Aquestes són les grandeses que ens donen la llibertat” i continua el Papa “la veritable llibertat”.

Tant  de bo, aquest diumenge, quan participem en les processons i adoracions del Corpus, siguem capaços de preguntar-nos, amb sinceritat, que tinc jo a dins el cor! I siguem també davant de Jesús, present a l’Ecuaristia, de demanar-li que redreci allò que ens encadena, sols així podrem viure en la llibertat dels fills de Déu!. 

“No deixar-se encadenar el cor pels diners, la vanitat i el poder”. Homilia del Papa Francesc a la Casa de Santa Mara, divendres 20 de juny de 2014