«Què n'hem fet del nostre Baptisme?»

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] [Sebastià Taltavull] Una data tan concreta i significativa com el dia en què la nostra vida cristiana va començar el seu camí. Com Joan, el deixeble de Jesús, que fins i tot recorda l’hora del seu primer encontre amb Ell, recordo quin dia i a quina hora va ser el baptisme? Com a primer [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

[Sebastià Taltavull]

Una data tan concreta i significativa com el dia en què la nostra vida cristiana va començar el seu camí. Com Joan, el deixeble de Jesús, que fins i tot recorda l’hora del seu primer encontre amb Ell, recordo quin dia i a quina hora va ser el baptisme? Com a primer encontre amb el Senyor, valoro i visc la seva veritable dimensió? Aigua que dóna vida i oli que consagra, dos signes que ens han marcat per sempre!

Més encara, quin lloc ocupa en la meva vida aquest esdeveniment primordial, aquesta primera carícia de Déu, que és el baptisme? El seu record, m’encoratja a seguir Jesús com a Senyor de la meva vida? Intensifica el meu sentit de pertinença a l’Església, que m’ha acollit i m’acompanya? Conèixer-ho i recordar-ho em dóna l’oportunitat de reviure-ho en el meu compromís creient, agrair-ho com a do i ser coherent en la perseverança d’una fe activa, sempre en creixement.

Gràcies a l’encarnació de Jesús, ens trobem davant la nostra millor denominació d’origen, la que té la seva arrel i el seu fonament en Déu, que és Amor: fills de Déu en el Fill per l’acció en nosaltres de l’Esperit Sant. Diu Jesús: «Vindrem a viure amb ell» (Jn 14,23), i es refereix a cadascun de nosaltres. És el millor que podia passar-nos: adquirir aquesta màxima dignitat i ser acceptats en la comunió d’una Església que és comunitat de germans. No n’hi ha prou amb això per donar gràcies a Déu per la immensitat del seu amor en escollir-nos, pel do de la filiació divina, per la santedat que ens ha adquirit i per integrar-nos en una fraternitat universal?

Viure com a batejats significa contribuir amb corresponsabilitat a què la nostra societat s’organitzi segons Déu vol. La resposta és la civilització de l’amor, ja que, en ella, l’Església ensenya que Déu ens ofereix la possibilitat real de vèncer el mal i d’assolir el bé. La nostra voluntat ha de ser compartir amb el goig de l’Evangeli aquesta tasca amb qualsevol persona, un compromís que tot batejat assumeix per a tota la vida i amb la confiança posada en el Senyor.

+ Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona