Primer paso del Sínodo: aclarar qué es la nueva evangelización

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] [Catalunya Cristiana] Dr. Salvador Pie. Expert del Sínode dels Bisbes nomenat per Benet XVI Que és el Sínode? El Sínode dels Bisbes és una institució creada a partit del Concili Vaticà II (1962-1965), com a expressió de la corresponsabilitat i col·legialitat que hi ha en l’Església entre el Papa i els bisbes. Es [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

[Catalunya Cristiana]

Dr. Salvador Pie. Expert del Sínode dels Bisbes nomenat per Benet XVI

Que és el Sínode? El Sínode dels Bisbes és una institució creada a partit del Concili Vaticà II (1962-1965), com a expressió de la corresponsabilitat i col·legialitat que hi ha en l’Església entre el Papa i els bisbes. Es reuneix de forma ordinària cada quatre anys durant tres setmanes i aquest cop aplega com a membres 270 representants de tots els episcopats i ordres religioses, juntament amb un grup d’experts, oients invitats. Hi assisteixen 14 persones d’Espanya de les quals 5 de Catalunya (card. Martínez Sistach, J. M. Abella c.m.f, com a membres; Dr. Salvador Pié, com a teòleg expert, i Gmà. E. Turú, f.m.s, i Dr. J. M. Simon, pres. Metges Católics Internacionals, com a oients).

Com se celebra? El Sínode té dues grans parts: la primera formada per una amplísima intercanvi entre tots els membres, iniciada per una presentació general del relator sinodal, en aquest cas el cardenal Wuerl de Washintong, i conclosa per un resum dels punts més importants. La segona part ve marcada pel treball en grups lingüístics on es debaten els punts sobresortints abans tractats i es presenten propostes concretes. Aquestes propostes concretes són portades al plenari que les vota i les que obtenen dos terços dels vots formen part de les conclusions del Sínode que son ofertes al Papa, els quals les presentarà en l’exhortació postsinodal corresponent al cap d’un cert temps temps.

El primer pas: aclarir què és la nova evangelització. L’inici està marcat per la precisa definició que el papa Benet XVI ha fet dient: ”L’Església existeix per evangelitzar i per això existeix el treball ordinari i quotidià d’evangelitzar  orientada a les persones que tot i ser batejades s’ha allunya de l’Església i viuen sense tenir present la praxis cristiana. Òbviament aquesta orientació aquesta orientació particular no ha de disminuir l’impuls missioner, en sentit propi, ni l’activitat, ni l’activitat ordinària d’evangelització en es nostres comunitats cristianes. En efecte, els tres aspectes de l’única realitat de l’evangelització es completen i fecunden mútuament”  (Miss 7.X).