Presentación del libro “Antonia Valencia y las Darderas”, de Ana M. Lander y Josep M. Martí Bonet

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] El dissabte dia 20 d’abril de 2013, a la sala de la Mare de Déu de la Mercè, de la catedral de Barcelona, tingué lloc l’acte de presentació del llibre Antonia Valencia y las Darderas, escrit per la religiosa Ana M. Lander Azcona  y pel Dr. Josep M. Martí Bonet, director de l’Arxiu [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

El dissabte dia 20 d’abril de 2013, a la sala de la Mare de Déu de la Mercè, de la catedral de Barcelona, tingué lloc l’acte de presentació del llibre Antonia Valencia y las Darderas, escrit per la religiosa Ana M. Lander Azcona  y pel Dr. Josep M. Martí Bonet, director de l’Arxiu Diocesà i canonge de la catedral. L’acte fou presidit per Mn. Peio Sánchez i per la superiora general de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, Mare Maria Pilar Rodríguez,  amb els autors del llibre presentat. La presentació del llibre es va complementar amb una petita exposició de fotografies de les Darderes –amb algunes portades del diari La Vanguardia sobre els fets esmentats en el llibre- i també amb objectes sagrats dels temps de la persecució religiosa i la darrera guerra civil espanyola 

Amb una sala plena de persones vinculades per treball o per amistat amb les religioses Darderes, obrí l’acte la Mare Maria Pilar Rodríguez, que explicà el contingut d’aquest volum, el quart que publiquen els autors sobre la història d’aquesta congregació catalana que té per finalitat el servei als malalts, amb una àmplia publicació de documents. Aquest volum, titulat Antonia Valencia y las Darderas (Barcelona, 2013), està especialment dedicat a la que fou durant 38 anys (1901-1939), superiora general i fundà 27 comunitats en 10 diòcesis, sobretot a la de Barcelona, encara que també fundà a Argentina, on hagué de traslladar-se a causa de la persecució religiosa a l’Espanya dels anys 1936-1939, i degut a això morí a Buenos Aires l’any 1939.

La congregació tingué el seu origen a Barcelona i concretament a l’Hospital de la Santa Creu, més tard, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau- en la donació que féu el metges Francesc Darder de tots els seus béns a la Causa Pia Darder, per al manteniment d’una associació de dones seglars que havien d’atendre les malaltes pobres de l’Hospital de la Santa Creu. El 1883 esdevingué congregació religiosa afiliada al Tercer Orde Franciscà, de la qual fou fundadora i primera superiora general la Mare Isabel Ventosa (1876-1895).

El Dr. Martí Bonet explicà el context general de l’època estudiada en el llibre, remarcant que s’han publicat estudis sobre els màrtirs de la persecució religiosa dels anys de la guerra civil, s’han publicat estudis sobre els efectes de la persecució religiosa sobre els béns religiosos –com el seu llibre “El martiri dels temples”-, però s’ha publicat poc  sobre la vida ordinària durant aquells anys, i en especial es coneix poc el culte clandestí. “Per això –va dir- aquest llibre i altres recullen la vida diària en aquells anys de dues congregacions molt estimades a l’Església de Barcelona, nascudes a l’antic Hospital de la Santa Creu: les Hospitalàries de la Santa Creu i les Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora (Darderes). El Dr. Martí Bonet va insistir en què “hi ha haver una forta persecució religiosa; nosaltres no hem de jutjar les persones, però hem d’aclarir la veritat històrica”.

La religiosa Ana Maria Lander, coautora del llibre, explicà detalladament la vida de les religioses en els primers dies de la guerra civil i durant la duració del conflicte, remarcant que les religioses varen haver de viure la seva fe en la clandestinitat i que, en la mesura que els va ser possible, varen continuar fent el seu servei als malalts, anant a tenir-ne cura als domicilis d’aquests, com era freqüent aleshores. També va dir que algunes varen donar sofrir persecució i martiri a causa de la seva fe i la seva condició religiosa i donà les gràcies a les persones i famílies que els van sonar suport en aquells moments.

Varen cloure l’acte la superiora general i Mn. Peio Sánchez. La superiora general va remarcar el missatge espiritual d’un amor maternal a les religioses i als malalts de la mare Antonia Valencia. Mn. Peio, per la seva part, va dir que el testimoni de fe que ens han deixar els cristians i cristianes d’aquella generació és un gran punt de referència per anar ara endavant en el nostre testimoniatge com a cristians.