Paraules del Cardenal en la Jornada “De la macroeconomia a l’ansietat del dia a dia”

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona i President de Càritas de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, la Jornada “De la macroeconomia a l’ansietat del dia a dia”. Barcelona, 3 de juliol de 2014 Ens hem reunit per parlar de la macroeconomia a l’ansietat del dia a dia, com un acte més de la celebració [...]

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona i President de Càritas de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, la Jornada “De la macroeconomia a l’ansietat del dia a dia”. Barcelona, 3 de juliol de 2014

Ens hem reunit per parlar de la macroeconomia a l’ansietat del dia a dia, com un acte més de la celebració dels 70 anys de Càritas Diocesana de Barcelona. Estem commemorant aquell inici del que ha estat Càritas Diocesana, institució que està plenament al servei de les necessitats de les persones que no disposen dels mitjans materials per valdre’s per si mateixes. Càritas és una institució de l’Església diocesana que ajuda l’Església a realitzar una dimensió essencial, constitucional que és l’ajuda fraterna, l’amor. Com ens deia Benet XVI, “L’Església no pot descuidar el servei de la caritat, tal com no pot ometre els Sagraments i la Paraula” (Déu és amor, 22).

El Papa Francesc ens encoratja a participar en el seu programa pastoral exposat en el seu recent document “La joia de l’Evangeli”, i ens ho diu amb aquestes paraules: “Somio una opció missionera capaç de transformar-ho tot, per tal que els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial es converteixi en una via adequada per a l’evangelització del món actual més que per a l’autopreservació” (N. 27). La clau o el criteri per a transformar tot el que calgui transformar consisteix en això: “La reforma de les estructures que exigeix la conversió pastoral només pot entendre’s en aquest sentit: procurar que totes les estructures es tornin més missioneres, que la pastoral ordinària en totes les instàncies sigui més expansiva i oberta, que col·loqui els agents pastorals en constant actitud de sortida i afavoreixi així la resposta positiva de tots aquells a qui Jesús convoca a la seva amistat” (N. 27).

Es tracta, doncs, de la dimensió evangelitzadora. I això és obvi, perquè com ens recordà Pau VI, en un document encara molt actual Evangelii nuntiandi, l’Església existeix per evangelitzar; aquesta és la seva missió essencial, de tal manera que si l’Església no evangelitza no fa allò pel qual ha estat fundada per Jesucrist.

El Papa Francesc parla de la dimensió social de l’evangelització, precisament perquè si aquesta dimensió no està degudament explicitada, sempre es corre el risc de desfigurar el sentit autèntic i integral que té la missió evangelitzadora (cf. N. 17c). No podem oblidar que les obres de misericòrdia que ens demana l’Església als cristians i als homes i dones de bona voluntat són espirituals i corporals. L’home necessita pa per viure, però també és veritat que l’home no viu només de pa. El cor de Déu té un lloc preferencial per als pobres, tant que fins ell mateix “es va fer pobre” (2 Co 8, 9). Tot el camí de la nostra redempció està signat pels pobres. El Papa Francesc ens diu que “el pobre, quan és estimat, ‘és apreciat com d’alt valor’, i això diferencia l’autèntica opció pels pobres de qualsevol ideologia, de qualsevol intent d’utilitzar els pobres al servei d’interessos personals o polítics” (N. 199).

I Francesc continua dient-nos: “La necessitat de resoldre les causes estructurals de la pobresa no pot esperar… Mentre no es resolguin radicalment els problemes dels pobres, renunciant a l’economia absoluta dels mercats i de l’especulació financera i atacant les causes estructurals de la desigualtat, no es resoldran els problemes del món i en definitiva cap problema. La desigualtat és l’arrel dels mals socials” (N. 202).

Els dos conferenciants, de reconegut prestigi, ens parlaran de l’ansietat deguda a les greus conseqüències de la crisi econòmica i fonamentalment a la manca de treball. És elevadíssim el percentatge dels aturats a Espanya i encara més dels joves. L’atur produeix ansietat i la por de perdre el treball també ocasiona ansietat.

Sant Joan Pau II, en la seva visita a Barcelona, el 7 de novembre de 1982, a Montjuïc en l’encontre amb els treballadors i empresaris, va dir-nos això sobre l’atur: “D’un atur perllongat neix la inseguretat, la manca d’iniciativa, la frustració, la irresponsabilitat, la desconfiança en la societat i en sí mateixos; s’atrofien així les capacitats de desenvolupament personal; es perd l’entusiasme, l’amor al bé; sorgeixen les crisis familiars, les situacions personals desesperades, i es cau fàcilment – sobretot els joves – en la droga, l’alcoholisme i la criminalitat”.

El diagnòstic de Sant Joan Pau II coincideix amb l’ansietat que tenen avui moltíssimes persones i famílies quan no disposen de treball i, per tant, de mitjans per mantenir-se i mantenir la serva família. Pensem que només a Càritas diocesana de Barcelona i les Càritas parroquials, l’any 2013 hem atès 276.595 persones que omplirien dues vegades els camps del Barça i de l’Espanyol.

Aquesta ansietat pot tenir remei si assolim que la macroeconomia estigui presidida per valors ètics i col·loqui en el centre la persona i no el capital. Escoltem si els conferenciants coincideixen amb aquest diagnòst

¿Te ha interesado este contenido? Suscríbete a nuestro boletín electrónico. Cada semana, la actualidad de la Iglesia diocesana en tu correo.

Te interesará ...