Palabras del Cardenal en las Jornadas de Ética y Mundo Contemporáneo

[PENDIENTE DE TRADUCCIÓN] Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en les Jornades d’Ètica i Món Contemporani: Economia del desig, economia de la necessitat. Facultat de Teologia de Catalunya, 12 de febrer de 2013. Estem celebrant les Jornades d’Ètica i Món Contemporani, dedicades enguany a l’economia del desig, economia de la [...]

[PENDIENTE DE TRADUCCIÓN]

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en les Jornades d’Ètica i Món Contemporani: Economia del desig, economia de la necessitat. Facultat de Teologia de Catalunya, 12 de febrer de 2013.

Estem celebrant les Jornades d’Ètica i Món Contemporani, dedicades enguany a l’economia del desig, economia de la necessitat. No són les primeres Jornades d’aquest gènere que organitza la nostra Facultat de Teologia de Catalunya. Penso que aquest és també un bon servei que presta la nostra Facultat a la nostra societat, perquè la teologia pot il·luminar les realitats temporals del món que configuren la vida de les persones i de les convivències socials.

La celebració d’aquestes Jornades ha coincidit amb les manifestacions que ahir a les 11 del matí va fer el Sant Pare Benet XVI al Vaticà, en un Consistori per a la Causa dels Sants, de renunciar el proper 28 d’aquest mes a la seu de Roma i al ministeri petrí. Estem tots impressionats i acollim la voluntat del Sant Pare amb afecte i respecte. Penso que la seva voluntat l’ha expressat molt clarament parlant de la seva edat avançada i de la dificultat de poder realitzar el seu ministeri de manera adequada per a servir l’Església. El Papa està particularment vinculat a Barcelona per la seva visita els dies 6 i 7 de novembre de 2010 per la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família i la visita al Nen Déu. A ell li va quedar – em va dir a l’hora del dinar – un record inoblidable i a nosaltres també. Per això li agraïm al Sant Pare el seu servei molt preuat a tota l’Església i al món, i nosaltres amb més motiu encara com he dit.

El Papa, en la seva encíclica Caritas in veritate afirma que “la comunió fraternal més enllà de tota divisió, neix de la Paraula de Déu-amor que ens convoca. En afrontar aquesta qüestió decisiva, hem de precisar, d’una banda, que la lògica del do no exclou la justícia ni s’hi juxtaposa com un afegit extern en un segon moment, i, d’una altra, que el desenvolupament econòmic, social i polític necessita, si vol ser autènticament humà, donar espai al principi de gratuïtat com expressió de fraternitat” (N. 34).

Aquestes paraules del Sant Pare són tot un repte pels gestors de l’economia a tots els nivells i formen part de la doctrina social de l’Església, que el Secretari del Dicasteri Justícia i Pau avui ens ajudarà a comprendre millor. Desitjo agrair moltíssim a l’arquebisbe Mario Toso la seva disponibilitat venint a Barcelona per enriquir-nos amb la seva participació.

En el mercat a més de la justícia commutativa hi ha també la justícia distributiva i la justícia social, per tal que afavoreixi la cohesió social que necessita el mercat mateix pel seu bon funcionament. Com diu el Papa, “sense formes internes de solidaritat i de confiança recíproca, el mercat no pot complir plenament la seva funció econòmica” (N. 35). És el que diem en el títol d’aquesta sessió: “La gratuïtat i el do formen part de l’economia de comunió”.

La manca d’aquests principis ens han portat a la situació socioeconòmica de greu crisi que vivim amb conseqüències molt negatives i doloroses per moltíssimes persones, famílies i institucions. Hem d’aprendre d’aquesta crisi i hem de conèixer i donar a conèixer més i més la doctrina social de l’Església com una autèntica alternativa. Per això dono molta importància a aquestes Jornades que venim celebrant a la Facultat de Teologia.

La doctrina social de l’Església ha sostingut sempre que la justícia afecta totes les forces de l’activitat econòmica, perquè en tot moment té a veure amb l’home i amb els seus drets. Així, tota decisió econòmica té conseqüències de caràcter moral. I avui és el que necessita més la nostra societat i l’Església ha d’oferir-li aquest servei molt preuat fent veure que la caritat en la veritat posa l’home davant la sorprenent experiència del do.