Palabras del Cardenal en la presentación de la exposición de Gaudí en Roma

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Paraules del Sr. Cardenal de Barcelona i President de la “Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família”, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la presentació de l’exposició “Gaudí i la Sagrada Família a Barcelona. Art ciència i espiritualitat”. SALA STAMPA DEL VATICÀ, 24 de novembre de 2011 La dedicació de la Basílica de [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Paraules del Sr. Cardenal de Barcelona i President de la “Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família”, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la presentació de l’exposició “Gaudí i la Sagrada Família a Barcelona. Art ciència i espiritualitat”.

SALA STAMPA DEL VATICÀ, 24 de novembre de 2011

La dedicació de la Basílica de la Sagrada Família el 7 de novembre de 2010 ha estat un esdeveniment històric per Barcelona. Que el Sant Pare Benet XVI hagués acceptat la invitació que li vaig fer de presidir la dedicació de la Sagrada Família i la concessió del títol de Basílica ha estat un esdeveniment històric. L’any 2010 hem acabat l’interior d’aquest bellíssim i singularíssim temple que va començar l’any 1882 i que l’any 1883 es va confiar el seu projecte i construcció al jove i innovador arquitecte Antoni Gaudí. És una fita important. La Sagrada Família és com una catedral que demana segles per construir-la. Gaudí ja deia que “el meu client no té presa”.

La visita del Papa Benet XVI a Barcelona per la dedicació de la Sagrada Família ha donat a aquesta Basílica una major projecció universal. Arreu del món van poder veure imatges de la Basílica i de la seva dedicació pel Sant Pare. Això explica que hagin augmentat un 40% les visites a la Sagrada Família. Superarem ja els tres milions de visitants a l’any.

Nosaltres som també molt conscients que el Sant Pare Benet XVI ens ha manifestat el seu afecte, la seva sol•licitud pastoral i el seu apropament amb la seva visita apostòlica, dedicant la Basílica i visitant en l’Obra del Nen Déu a moltes famílies amb fills amb síndrome de Down.

El Sant Pare, durant el dinar al Palau Episcopal de Barcelona, en aquell 7 de novembre de 2010, em va dir que conservaria un record inoblidable de la celebració de la dedicació de la Sagrada Família, i vaig tenir el goig de tornar-ho a sentir dels seus llavis en la seu de la Nunciatura Apostòlica a Madrid, amb motiu de la darrera Jornada Mundial de la Joventut. I en l’al•locució a l’hora de l’Angelus, el passat 6 de novembre, va dir als fidels congregats a la plaça de San Pere: “Recordo que fa un any, a Barcelona, vaig tenir l’alegria de dedicar la basílica de la Sagrada Família, admirable summa de tècnica, bellesa i fe, que va concebre el Servent de Déu Antoni Gaudí, genial arquitecte”.

Aquesta exposició que presentem sobre Gaudí i la Sagrada Família de Barcelona i que fem al Vaticà vol ser un agraïment al Papa Benet XVI per la seva visita i un portar a Roma la basílica Sagrada Família i Gaudí perquè els diocesans del Papa, del Bisbe de Roma, puguin gaudir de l’obra magna de Gaudí. Amb aquesta important exposició l’Arxidiòcesi de Barcelona desitja reiterar al Papa el cordial agraïment de tots i facilitar als membres de la cúria romana, que són els col•laboradors més immediats del Sant Pare en el govern pastoral de l’Església universal, i als ciutadans de Roma que puguin conèixer la Basílica a través de l’exposició i que s’animin a visitar-la a Barcelona.

Amb aquesta exposició volem també apropar a una de les seus de la bellesa més importants del món, els Museus Vaticans, la Sagrada Família, aquesta obra bellíssima que la nostra Església de Barcelona ha fet possible gràcies al servent de Déu Antoni Gaudí, arquitecte genial i cristià exemplar, un català cada dia més universal que té la causa de canonització en la Congregació per las Causes dels Sants. Aquesta gran exposició amb els actes complementaris oferirà una presència de la nostra cultura catalana, del nostre art i de la nostra espiritualitat.

Aquesta exposició vol ser, doncs, un acte d’agraïment al Sant Pare i també al Pontifici Consell per a la Cultura i al Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, per l’interès i la sensibilitat que han manifestat envers la Basílica de la Sagrada Família i la figura de “l’arquitecte de Déu” Antoni Gaudí.

Amb el Cardenal Ravasi, que presideix el Pontifici Consell per la Cultura, des de fa temps ja parlàvem d’alguna realització a Roma i a Barcelona. Comencem amb aquesta exposició a Roma i el mes de maig de 2012, celebrarem a Barcelona una sessió de l’Atri dels Gentils, organitzat pel Pontifici Consell per la Cultura i l’Arxidiòcesi de Barcelona, dedicat al diàleg entre creients i no creients en l’àmbit de l’art, de la bellesa i de la fe.

El President del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, l’arquebisbe Rino Fisichella, va participar en la dedicació de la Sagrada Família i va quedar impressionat de la Basílica i l’ha pres com icona del treball del seu organisme. Ell m’ha demanat que Barcelona, juntament amb altres onze grans ciutats d’Europa, treballem conjuntament en el que es denomina la “Missió Metròpolis”, que es realitzarà durant la quaresma de 2012.

L’exposició que presentem sobre l’obra d’Antoni Gaudí, especialment de la Sagrada Família, és una expressió més de l’aportació de la fe cristiana al món de la cultura, de l’art i de la bellesa que l’Església ha anat realitzant a través dels segles. Posa en relleu la realitat d’un temple magnífic per la seva bellesa, per la seva majestuositat, per la seva simbologia enmig de la gran metròpolis de Barcelona. Com va dir Benet XVI a Barcelona, aquesta Basílica és una presència visible del Déu invisible, molt necessària en les nostres societats de l’occident europeu amb un marcat exponent de cultura laïcista i d’indiferència religiosa.

La Basílica de la Sagrada Família avui és ja el que es pretenia amb la seva construcció, segons consta en el pergamí conservat a la primera pedra: “Desvetllar del seu ensopiment els cors adormits. Enaltir la fe. Donar nou ardor a la caritat. Contribuir a la pietat del Senyor arreu dels països”, tot allò molt necessari en els nostres dies. Gaudí ho va aconseguir perquè va viure una profunda experiència de fe. Ell volia conjugar mística i art; construir quelcom que parlés intuïtivament de la fe i que cap pedra del temple fos aliena a aquesta finalitat. Benet XVI, en la homilia de dedicació de la Sagrada Família, va dir que “Gaudí va voler unir la inspiració que li arribava dels tres llibres en els quals s’alimentava com a home, com a creient i com a artista: el llibre de la natura, el llibre de la Sagrada Escriptura i el llibre de la Litúrgia. Així va unir la realitat i la història de la salvació, tal como es narra a la Bíblia i és actualitzada en la Litúrgia”. I va afegir que Gaudí “obrint el seu esperit a Déu ha estat capaç de crear  en aquesta ciutat un espai de bellesa, de fe i d’esperança, que porta  l’home a un encontre amb el que és la Veritat i la Bellesa mateixa”.

La visita del Papa a Barcelona per dedicar la Sagrada Família,  l’exposició que s’inaugura al Vaticà i aquestes altres realitzacions, intensifiquen la nostra romanitat, la funció del Papa, del Bisbe de Roma i Successor de Sant Pere, que històricament ha tingut molta importància per al nostre país. Cal recordar que conservem des de fa segles el text del “Crec en un Déu”, i que el poble cristià continua cantant amb gust i satisfacció amb melodia del mestre Romeu, i en el text d’aquesta professió de fe hi figura explícitament “l’Església catòlica, apostòlica i romana”.

En el renaixement cultural català que va començar en la segona meitat del segle XIX, Antoni Gaudí és l’exponent més universal del diàleg entre fe i art, i la Basílica de la Sagrada Família és el paradigma més notori d’aquesta realitat. El poeta i intel•lectual catòlic Joan Maragall en contemplar l’obra de Gaudí va exclamar: “¡Això ja no és arquitectura, és poesia!”, que coincideix amb l’elogi que li va fer el Nunci Apostòlic d’Espanya, Ragonessi, després d’explicar-li la Sagrada Família el mateix Gaudí: “Vostè és el Dante de l’arquitectura”.

Sé que hi ha un desig de saber: quan s’acabarà la Sagrada Família? Gaudí deia que l’acabaria Sant Josep. La profecia s’ha acomplert en el que es refereix a l’acabament de les naus interiors perquè ho va acabar per al culte un Papa que porta el nom de Josep de baptisme. I l’exterior? Manquen deu torres, la capella del Santíssim, la del baptisteri i la de la Mare de Déu, dos sagristies i el claustre. He dit moltes vegades que desitjaria que acabés l’any 2026, que serà el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. I la beatificació? Quan serà beatificat? Desitjaria que fos ben aviat. Gaudí era un cristià de paraules i de fets, un home i arquitecte de Déu, que la construcció de la Sagrada Família el va anar convertint més i més. Cal que a més de l’arquitecte genial hi veiem en ell el cristià exemplar i que li demanem que per la seva intercessió Déu faci un miracle, que és el que manca per poder ser declarat Beat.