Motius per creure

Josep Maria Carbonell és degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna i reflexiona en un nou llibre sobre Déu i el sentit de la transcendència

El Dr. Josep M. Carbonell, en l’assaig Creure, encara? Deu meditacions (Viena edicions), intenta elaborar un relat «raonable i enraonat» de la seva experiència cristiana. Considera que «és necessari construir un relat sobre Déu que permeti que aquest retorni a l’imaginari de les nostres societats». «Sense Déu anem perduts, a punt de caure novament en el precipici», assegura. El degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (URL) i president de la Fundació Joan Maragall, defensa que «ens cal tornar a mirar Déu per retrobar no només el sentit de la nostra vida, sinó el mateix sentit del món i de la humanitat».

Quins motius tenim per creure, encara?

Jo estic convençut que a l’interior de la persona humana existeix un neguit profund de sentit. Ha existit sempre en la història de la humanitat i existeix en la major part del món. Només als països occidentals sembla que la recerca de Déu quedi al marge de la vida de la gent. Creure en Déu ens dóna possibles respostes a les qüestions fonamentals de la nostra vida i representa el camí de sentit i d’esperança.

Ha perdut mai la fe?

Sóc dels que “crec que crec”. Creure representa una opció de vida que vas  formant al llarg de la vida. Dubtar forma part de la mateixa essència del creure. He dubtat, però crec que no he perdut mai la fe. El mal forma part de les qüestions sense resposta de la fe.

Com viu la fe?

Jo no sóc un convers. He tingut la sort de créixer en una família catòlica, d’haver anat a una escola catòlica, del MUEC, d’haver conegut persones que han estat testimonis de vida cristiana. He anat creixent en la vida intentant descobrir els camins insondables de Déu. La fe és acció i contemplació, és una actitud de fons que il·lumina el conjunt de la vida.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 17 de juliol del 2016