Misa Crismal: Homilía y palabras del Sr. Cardenal
[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Festa sacerdotal en comunió Més de tres-cents preveres i diaques es van aplegar al voltant del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, acompanyat de Mons. Sebastià Taltavull i Anglada, bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Pere Tena, bisbe auxiliar emèrit, i Mons. Joan Godayol, bisbe emèrit d’Ayaviri (Perú), per celebrar a les [...]
[TRADUCCIÓN PENDIENTE]
Festa sacerdotal en comunió
Més de tres-cents preveres i diaques es van aplegar al voltant del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, acompanyat de Mons. Sebastià Taltavull i Anglada, bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Pere Tena, bisbe auxiliar emèrit, i Mons. Joan Godayol, bisbe emèrit d’Ayaviri (Perú), per celebrar a les portes del tríduum pasqual la Missa Crismal en la qual els preveres renovaren les promeses de la seva ordenació i foren beneïts l’oli dels malalts amb què seran ungits els qui necessitin guariment per tal de ser enrobustits en el seu patiment i l’oli dels catecúmens per tal que la força de Crist sigui amb ells per dur una vida digna dels fills de Déu; fou també consagrat el sant crisma amb què seran ungides totes les coses i persones dedicades a Déu.
L’Arxidiòcesi té també aquest dia un record especial per als preveres i diaques que enguany celebren el seu 50è i 25è aniversari d’ordenació sacerdotal o diaconal. Aquest any es dóna la circumstància especial que el Sr. Cardenal Arquebisbe celebra les seves noces d’or presbiterals. L’any 1961 també foren ordenats preveres Mn. David Boix Soriano, Mn. Pere Boixaderas Sadurní, Mn. Miquel Carci Duran, Mn. Pere Cornelles Tubau, P. Ignasi Ejalde Roqueñi, Msc, Mn. Manuel Fernández-Velilla Álvarez, Mn. Rufí García Álvaro, Mn. Lluís Hernàndez Alcàsser, Mn. Jordi Jorba Navarro, Mn. Josep Maria Martí Bonet, Mn. Enric Olivé Turu, Mn. Miquel Maria Pareja Baygual, Mn. Jordi Piquer Quintana, P. Manuel Ribas Boixeda, Sj, Mn. Joan Sanmartí Roset, Mn. Salvador Torres Romeu, Mn. Josep Maria Tubau Suqué. I l’any 1986 reberen l’ordenació sacerdotal Mn. Jaume Aymar Ragolta, Mn. Guillem Brossa Tort, Mn. Jordi Cussó Porredón, Mn. Jaume Fontbona Missé, Mn. Francesc Perarnau Cañellas, Mn. Pedro Sánchez Rodríguez i Mn. Adolf Solà-Sert Julià. L’any 1986 també reberen l’ordenació, en aquest cas diaconal, Mn. Vicenç Bernal Latorre, Mn. Lluís Nadal Arrufat i Mn. Josep Romero Zapata.
Evangelitzar prioritat del ministeri ordenat
L’homilia del Sr. Cardenal tingué, com no podia ser d’altra manera, un marcat to sacerdotal, enguany vinculat a la tasca de la Nova Evangelització. “No és pas possible ser sacerdot de Jesucrist en la seva Església – digué el Cardenal als preveres i diaques – sense compartir el zel del Bon Pastor. Perquè Ell cerca les ovelles, les coneix i les estima, voldria aplegar-les totes en un sol ramat sense que en manqués cap. L’ànsia missionera i el treball evangelitzador són de tots els temps —d’ahir, d’avui i de sempre— i han d’emplenar el cor i la vida de tots els bons sacerdots.” I tingué un record per al missatge que Benet XVI deixà a Barcelona en la seva visita del passat mes de novembre per dedicar la Basílica de la Sagrada Família, lligat precisament a l’anhel evangelitzador que el pontífex va transmetre: “El missatge que ens ha deixat el Papa Benet XVI en la seva entranyable i inoblidable visita apostòlica a Barcelona per dedicar la basílica de la Sagrada Família ens encoratja a treballar per la nova evangelització. En la homilia de la dedicació d’aquesta joia gaudiniana, el Papa ens ha dit que “l’Església no té consistència per si mateixa, ja que està cridada a ser signe i instrument de Crist”. Certament, l’Església existeix per evangelitzar, és a dir, per anunciar l’Evangeli de Jesús a tothom.” I recordà el missatge dels bisbes de Catalunya: “Ens cal a tots els fidels assumir plenament que la nostra situació, en aquest començament del segle XXI, és de missió”.
El Cardenal tingué també paraules d’ànim i agraïment per als ministres de l’Església i els digué: “Fent-me ressò dels sentiments dels membres de les vostres comunitats parroquials i institucions eclesials que serviu, desitjo agrair a tots els sacerdots de la diòcesi tot el que heu fet i feu. Penso en el treball que dueu a terme cada dia: un treball sovint amagat que, per més que no surt a les primeres pàgines, fa avançar el regne de Déu en les consciències. Us expresso la meva admiració per aquest ministeri discret, constant i creatiu, encara que de vegades quedi marcat per les llàgrimes de l’ànima que només Déu veu i “recull en el seu odre”.
Tingué també el Sr. Cardenal dos emotius records, un per als cristians de Terra Santa i l’altre per als preveres en terres de missió (es dóna la circumstància singular que alguns dels que feien cinquanta anys d’ordenació són ara, encara, en terres llunyanes anunciant l’evangeli).
Acabada l’homilia, els preveres renovaren les promeses sacerdotals manifestant el seu desig de renunciar a si mateixos i conformar-se millor a Crist; de ser fidels dispensadors dels misteris de Déu i de ser fidels en la predicació de la paraula, imitant el Crist Cap, moguts només pel zel de la salvació dels homes.
El Cor de Cambra Francesc Valls de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona va tenir cura de les interpretacions musicals de la celebració i va interpretar distints motets polifònics: a l’ofertori, Confitemini Domino, de Praetorius, i a la postcomunió, Dilexisti justitiam, de Valls.
Per molts anys més
Un cop distribuïda la comunió, Mons. Sebastià Taltavull i Anglada, bisbe auxiliar de Barcelona, prengué la paraula per felicitar, en nom dels presents i de tota l’Arxidiòcesi, el Sr. Cardenal Arquebisbe per les seves noces d’or presbiterals. El bisbe Sebastià digué: “Tant de bo, Sr. Cardenal, que el seu testimoni de fidelitat a l’Església i l’Evangeli d’aquests cinquanta anys de ministeri i donació sempre per amor a Déu ens encoratgi a tots a continuar el camí de l’evangelització. Li agraïm de tot cor i li desitgem que per molts anys més”. El bisbe Sebastià va anunciar també que el proper sis de novembre, diumenge, coincidint amb la vigília del primer aniversari de la Dedicació de la Basílica de la Sagrada Família, el temple gaudinià acollirà una eucaristia diocesana d’acció de gracies pels cinquanta anys del ministeri del Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach. Mons. Taltavull li féu entrega d’un petit obsequi simbòlic (els DVD editats per TV3 recollint la visita del Sant Pare), que tot seguit el Sr. Cardenal lliurà també a tots els preveres i diaques que enguany complien 25 o 50 anys de la seva ordenació.
El Sr. Cardenal, en nom de tots els que celebraven les seves noces d’or o d’argent d’ordenació, prengué la paraula reconeixent, primerament, l’ordenació com un do: “Tanmateix el nostre agraïment va dirigit a Déu Nostre Senyor que ens va donar la preuada vocació i l’ordenació sacerdotal i diaconal i ens ha assistit sempre en l’exercici del nostre ministeri. I va dirigit també a la nostra Santa Mare Església, en la qual hem rebut el ministeri i l’exercim. El nostre agraïment ve molt motivat perquè som molt conscients que hem rebut aquest do meravellós immerescudament i malgrat les nostres petiteses i infidelitats. Ha estat un autèntic do.” I confessà que tant ell com els seus companys ordenats l’any 61 són fills del Concili Vaticà II: “Rebérem el sacerdoci a les vigílies de la celebració del Concili Vaticà II. Els nostres primers anys de ministeri estigueren marcats per la celebració del Concili i després ens va correspondre anar aplicant els documents conciliars en la nostra activitat pastoral. Podem dir que això ha estat un do especial de Déu i també que ha marcat el nostre ministeri i la nostra espiritualitat. Penso que en els anys de Seminari esperàvem l’alenada fresca del Concili Vaticà II.”
Reconegué els canvis viscuts en l’Església i el món en aquests cinquanta anys i dirigint-se als qui celebraven les noces de plata els digué: “Els nostres germans que enguany celebreu les vostres noces d’argent d’ordenació sacerdotal sou per a nosaltres la continuïtat del ministeri en l’Església diocesana, i malgrat la diferència d’edat treballem en equip i ens complementem. El ministeri que heu rebut l’heu exercit molts anys en el pontificat del Servent de Déu, el Papa Joan Pau II, que serà beatificat el proper dia 1 de maig, en temps de democràcia en el nostre país i en una societat força secularitzada i pluralista. Fills d’una altra època respecte dels qui celebrem les noces d’or, potser disposeu de més recursos per exercir el ministeri sacerdotal enmig d’aquest món que ha anat canviant amb un ritme accelerat.”
Tingué finalment un record especial per als diaques permanents i els reconegué fruit de l’alenada de l’Esperit del Concili Vaticà II tot recordant, emotivament, el Cardenal Jubany: “I els vint-i-cinc anys de l’ordenació dels diaques que avui rebeu l’homenatge posen en relleu un fruit preuat del Concili Vaticà II i que Barcelona va ser la primera diòcesi del país en instaurar per iniciativa de l’estimat cardenal Jubany el diaconat permanent. És un ministeri ordenat que enriqueix l’Església després de la restauració conciliar amb la vostra presència i el vostre ministeri de servei als pobres, a l’anunci de la Paraula i a la celebració de la fe.”
Acabada l’eucaristia, la processó es dirigí al claustre de la Catedral, on el Sr. Cardenal féu la pregària conclusiva i els sants olis foren dipositats en una capella lateral per ser ja distribuïts a les parròquies.
La jornada sacerdotal conclogué al Seminari Conciliar amb el tradicional dinar de germanor de diaques, preveres i bisbes. En començar el dinar, el Sr. Cardenal notificà als presents el malaurat incident de l’incendi de la sagristia de la cripta de la Sagrada Família, que tot just acabava de visitar per interessar-se, de primera mà, pel trist episodi. Per damunt d’això, en l’ambient, planava l’esperit de comunió en el clergat, un feliç ad multos annos i un ferm desig d’evangelitzar la nostra Arxidiòcesi.