Manifiesto del 1º de mayo de la Pastoral Obrera de Cataluña

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Els moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i Balears,  ACO,  GOAC, JOC I MIJAC, Capellans obrers, Religiosos/es en barris obrers i populars i les Delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis de Catalunya, han redactat com ja és habitual, el manifest de 1er de maig Treball Després de cinc anys de “crisi”, [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Els moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i Balears,  ACO,  GOAC, JOC I MIJAC, Capellans obrers, Religiosos/es en barris obrers i populars i les Delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis de Catalunya, han redactat com ja és habitual, el manifest de 1er de maig

Treball

Després de cinc anys de “crisi”, les xifres són tossudes: estem al 26% d’atur, que en el cas de la joventut encara és més punyent, 54% d’atur, la taxa d’emancipació no deixa de baixar, i un degoteig de joves que emigren a l’estranger. Amb tot, les patronals i el Banc d’Espanya insisteixen en l’abaratiment dels salaris per posar fre a l’atur, malgrat la realitat és que la baixada de salaris ha arribat a un punt impensable, alhora que creix tot aquest atur! Moltes famílies treballadores autòctones i immigrades són empeses cap a la pobresa. La gent gran i les dones en general ofereixen uns sacrificis fora del que és humà.

Reivindiquem el repartiment del treball que permeti guanyar-se el pa dignament a tothom, amb un salari suficient. En aquest sentit, donem suport a la proposta de l’anomenada Economia del Bé Comú: que la diferència entre el sou superior i l’inferior sigui com a màxim de 10 vegades.

Habitatge

Segons dades de la Plataforma d’Afectats per la  Hipoteca (PAH), hi ha hagut 400.000 desnonaments des que va començar la crisi. En aquesta situació,  el sentiment de vulnerabilitat de bona part de la classe obrera és molt gran. És una altra conseqüència de la crisi actual que els drets fonamentals de les persones, com el dret a l’habitatge, restin en paper mullat. Estem retrocedint, pràcticament, desenes d’anys en aquest aspecte, tot assistint a un atac sense precedents en aquests drets humans.

Reivindiquem el contingut de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre el dret a l’habitatge signat per més d’un milió de persones, tal i com el va presentar la PAH juntament amb moltes altres entitats socials.

Gènere

La situació de crisi que vivim no és econòmica i financera només, sinó també ètica, social, ecològica, alimentària, de cures i de gènere. L’allau de retallades i restriccions de drets, les polítiques d’ajust són una excusa per a reforçar i ampliar el cada vegada més voraç sistema jeràrquic, sexista, xenòfob i classista que explota la natura i les persones amb l’única finalitat de l’enriquiment d’uns pocs. La feminització de la pobresa n’és una de les conseqüències directes.

Reivindiquem d’un costat l’anul·lació del deute financer il·legítim i impagable, així como el reconeixement del deute de gènere. De l’altre, la visibilització del conflicte entre l’acumulació de capital i el sosteniment de la vida, entre la cobdícia insaciable d’aquells pocs i l’obra creadora de Déu (la Natura i totes les persones dins d’ella).

Drets i beneficis socials

La crisi ha malmès les condicions de vida i treball. Els governs amb el seu afany recaptatori estan precaritzant beneficis i drets socials. No podem deixar que es retallin els nostres drets, els de la ciutadania, aquests constitueixen elements vitals per a la nostra societat: sanitat, ensenyament, protecció social, serveis socials, dret de ciutadania… És imprescindible aturar aquest dinamisme que s’alimenta de víctimes i fer un canvi de prioritats polítiques i socials on l’economia sigui un instrument al servei d’aquestes.

Reivindiquem, d’un costat, l’execució de la ILP per una Renda Garantida Ciutadana per donar resposta a les persones del nostre país que viuen per sota del llindar de la pobresa, concretant l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya. De l’altre, el tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers (CIE) i una vida digna que no exclogui ningú. Finalment, un acord entre totes les institucions polítiques, sindicals, empresarials i socials per sortir de la crisis de manera justa i  cooperadora. La situació crítica social ho demana, si no volem arribar a una espiral de conflictivitat i de violència que són perjudicials per a tothom.

Democràcia

La força del capital, que cada cop aposta més per  l’economia especulativa en comptes de la real, és  enorme i està sotmetent de la manera més dictatorial  tant a la política com a l’ètica. No podem acceptar la corrupció com una idiosincràsia del país, com una forma acceptada de fer política. Haurem de contrarestar amb els elements autèntics de la classe obrera que donen valor a la vida, a la convivència, al servei: entrega, solidaritat, comuna-unió, igualtat, honestedat…

Reivindiquem, d’una banda, que és hora de deixar de donar les culpes als altres per intentar buscar el que cadascú i cada grup pot aportar al bé comú, deixant els interessos particulars en segon lloc. D’altra banda, una major participació ciutadana en els afers públics confiant en la nostra capacitat de transformació.

Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits.

Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.