Manifiesto de Navidad sobre el tránsito en Cataluña

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] [Pastoral del Trànsit] CONVIVÈNCIA, MODERACIÒ I CIVISME, PUNTS CLAUS D’UNA SEGURETAT VIAL UNIVERSAL La nostra societat tendeix a obrir-se a totes les cultures, religions i races en un procés mundial que tendeix al mestissatge amb un ritme que, segons els territoris, ha de venir marcat per la progressió de la immigració. Catalunya és [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

[Pastoral del Trànsit]

CONVIVÈNCIA, MODERACIÒ I CIVISME, PUNTS CLAUS D’UNA SEGURETAT VIAL UNIVERSAL

La nostra societat tendeix a obrir-se a totes les cultures, religions i races en un procés mundial que tendeix al mestissatge amb un ritme que, segons els territoris, ha de venir marcat per la progressió de la immigració. Catalunya és un país acollidor que amb petits e inevitables ensurts manté un clima de respecte i cordialitat amb aquelles persones d’altres països que decideixen compartir la seva vida amb nosaltres, temporal o definitivament.  Les diferents formes de viure, estils de vida i capacitats de relació pacífica son evidents entre els que sempre hem estat aquí i aquells que arriben disposats a treballar i progressar en el nostre territori.  El temps anirà acostant hàbits i costums en el dia a dia que demana l’esforç d’uns i altres en la tolerància i la comprensió.

En aquest context, la via pública s’esdevé com un àmbit d’igualtat entre tots els que la usem, ja siguem conductors o vianants (a peu o en cadira de rodes), on totes les persones tenen els mateixos drets i obligacions, les normes i els senyals d’0bligat compliment i la relació entre persones individualment s’inscriu en entorns no jerarquitzats i democràtics, perquè en el trànsit tots som iguals, molt mes iguals que en altres àmbits de la nostra societat.  Per això, son molt importants totes les iniciatives que la societat pot aportar per aconseguir ajuntar les voluntats de tots els usuaris, siguin de la cultura, religió o origen que siguin, per aconseguir que la circulació de vehicles a motor sigui lo mes pacífica i segura possible, trobant l’equilibri just entre forts i dèbils, entre grans i petits, entre joves i mes grans.

Res millor, doncs, que els objectius coincidents de les diferents confessions, basats en els principis de la convivència, moderació i civisme, siguin desenvolupats amb una visió àmplia, amistosa i universal, on tots els conductors, ocupants dels vehicles i vianants, se sentin compromesos en l’autocontrol i el convenciment de que la seva participació ha de millorar la seguretat vial es el mes important perquè necessita l’aportació de tots i cadascun amb la mateixa mesura i el mateix esforç.

La solidaritat entre les persones a la via pública ha d’ésser el paradigma de l’educació vial entenent que la conducció és una forma de conviure, el trànsit és un sistema de transport i que la via pública és un àmbit sobre on  ha de prevaldre el dret de les persones a defugir riscos mitjançant l’acceptació d’uns deures d’igualtat i respecte entre tots, per aconseguir prioritzar la conducció moderada sobre la descontrolada, la conducció intel·ligent sobre la realitzada en condicions deficients físiques i psíquiques, la conducció tranquil·la sobre la competitiva, la circulació amb vehicle o a peu, la defensiva sobre l’arriscada i la comprensió que es molt millor una plena qualitat de vida que córrer el risc de la degradació de les lesions i la mort inútil.

Aquests principis, un cop exposats, descobrim que també fonamenten les pròpies bases religioses de la convivència entre les persones incloent a la totalitat de creences i formes de pensar.    I per tot això les recollim en aquest manifest.  

Nadal 2011