Los grandes acontecimientos del curso, analizados por el Arzobispo de Barcelona
Dr. Lluís Martínez Sistach: "La evangelización es urgente y necesaria, no nos podemos permitir hacer vacaciones"
Ramon Ollé: A punt de començar les vacances d’estiu, i abans que el Cardenal Lluis Martínez Sistach marxi a Roma, concedeix una entrevista per fer dues coses: revisar aquest curs escolar, i avançar coses del vinent. Vam començar el curs inaugurant la Facultat Antoni Gaudí. Ha estat una gran troballa per Barcelona. Com valora el resultat després d’un any de treball?
Senyor Cardenal Lluís Martínez Sistach: El valoro molt positivament, però no penso només en un any, sinó que penso en el futur. En la història de l’Església, només hi ha tres llocs on hi ha aquest curs: Polònia, Roma i Mèxic. Penso que omple un buit molt important i necessari de cara a preparar persones que coneguin la història de l’església, el patrimoni religiós i cultural, i que el puguin difondre. Això s’ha entès per part dels bisbes, que han donat el seu beneplàcit, i s’ha entès per part de la Santa Seu, que l’ha aprovat.
R: Hi ha hagut una ordenació sacerdotal o la commemoració de l’Any Jubilar Teresià. Com valora aquestes dues situacions dins de la diòcesi?
C: Les ordenacions són absolutament necessàries per a la vida de la diòcesis. Les comunitats necessiten un sacerdot, un prevere que pugui presidir l’eucaristia. Per altra banda, què seria de les nostres ciutats sense les congregacions religioses? Sense monestirs? Sense persones alliberades i entregades a Déu? Es notaria un buit. Hem d’estar contents d’aquestes persones que es lliuren totalment a Déu i es donen als demés.
R: Durant el mes d’octubre es va viure una gran activitat en el Sínode de Bisbes. Vostè va aportar una sèrie de idees. A més, acaba de publicar a l’Osservatore Romano un article quasi preàmbul del pròxim Sínode. Una reflexió sobre la Misericordiae Vultus, que segurament és de les primeres vegades que es fa. Com valora el que ha succeït entre aquell mes d’octubre de l’any passat fins ara?
C: Vaig participar en aquella Assemblea sinodal durant l’octubre de l’any 2014, em va nomenar el Papa, i vam treballar moltíssim. El contingut era molt específic: reptes del matrimoni, reptes de la família, les dificultats dels matrimonis que no havien reeixit, dels que estaven separats o divorciats i dels que havien refet la seva vida amb un altra persona. Això crea uns problemes a nivell de consciència de cara al sagrament del perdó i l’eucaristia.
El Papa Francesc, veient les dificultats que hem tingut aquest any, ha ampliat el tema. És la vocació i la missió de la família en la societat i en l’Església. Inclou tot el que vam veure en els entremesos de l’any passat, i ara ens toca un primer plat, un segon plat i arribar a unes postres. Abans era un veure, ara és un jutjar i actuar. L’aplicació de tot el que es digui necessitarà la misericòrdia. Per aquest motiu, l’Església ha proposat un Any Sant extraordinari que està dedicat a la misericòrdia divina. Penso que el Papa té alguna intenció amb tot això.
R: Acabat el Sínode de Bisbes començarà una altra activitat importantíssima: el Congrés de Pastoral de les Grans Ciutats.
C: El Congrés ha estat com el Sínode, ha tingut dues etapes. La primera va ser del 20 al 22 maig, on els experts, sociòlegs, pastoralistes, teòlegs i altres especialitats ens vam reunir tres dies per elaborar un document que servís per enviar reptes, dificultats i possibilitats que ofereixen les Grans Ciutats a l’anunci de l’Evangeli a pastors de 25 grans diòcesis que aglomeren 200 milions de persones. Posteriorment, aquests pastors diocesans, quan van venir a Barcelona a la llum d’aquest document que van valorar els experts, ens van ajudar moltíssim, ja que ens van deixar interpel·lar el que ens deien amb la nostra experiència pastoral. Vam posar en comú experiències de les nostres diòcesis i ens vam adonar que hi ha coses que hem de canviar.
R: Aleshores us va rebre el Sant Pare…
C: Va ser un privilegi. Jo li vaig demanar el mes de gener de 2014 que ens concedís una audiència als pastors per culminar aquesta etapa que es va celebrar aquí a Barcelona del 24 al 26 de novembre. Aquest congrés va néixer a través d’una conversa que vaig tenir amb ell quan era cardenal abans del conclave i vam parlar de la preocupació que teníem per les grans ciutats.
Ara tenim totes les actes del congrés editades. Han sortit fa pocs dies en català, castellà i en italià. M’ha semblat que mereixia que li portés aquests exemplars i m’ha donat una audiència per demà [24 de juliol].
R. Aquesta és la quarta audiència privada que li concedeix el Sant Pare.
C: Sempre és enriquidor, per la seva espiritualitat, per la seva pastoralitat, pel seu tracte exquisit, et sents acollit pel Pare.
R. Del Congrés de les Grans Ciutats, i sent l’Any Jubilar de la Misericòrdia, vostè està preparant un pla pastoral, una carta pastoral.
C: Aquest document síntesis del Congrés el vaig enviar a tots els sacerdots de la nostra arxidiòcesi i els hi vaig demanar que durant aquest curs que ara acabem, dediquessin alguns mesos a reflexionar-hi per veure com els interpel·lava, per veure si s’havia de canviar alguna cosa de la pastoral urbana.
El Papa ens ha donat aquest do i aquesta joia de celebrar aquest any extraordinari, amb una butlla riquíssima sobre el contingut d’aquest Any Sant. Amb el Consell Episcopal ens ha semblat de preparar, ja que s’acaba el pla pastoral aquest mes de juliol, un de nou que té tres objectius: el primer és una actitud d’acolliment misericordiós de totes les persones, ja que a les grans ciutats hi ha molta soledat i individualisme. Es tracta d’acollir-los, escoltar-los i acompanyar-los. El segon objectiu és participar de la mirada misericordiosa del bon pastor. Hem de ser evangelitzadors, buscar la veritat. Nosaltres hem d’oferir tot això a la gent. I el tercer la pràctica de les obres de misericòrdia, tant corporals com espirituals. Els més necessitats ens hem d’ajudar en l’esperit. L’home no només viu de pa, sinó també de la paraula de Déu. Aquest pla pastoral, aquesta carta pastoral, si Déu vol, veurà la llum el 8 de setembre. Hem de treballar. L’evangelització és urgent i necessària, no ens podem permetre fer vacances.
R: Vostè ha parlat molt de l’església de la misericòrdia. No li sembla que en l’ambient polític d’avui dia, es volen apropiar aquest missatge eclesial que durant tants anys hem predicat de justícia pels pobres?
C: També ho podem veure d’una altra manera, és a dir, gràcies a que hem estat predicant aquest missatge evangèlic, ha calat, i el volen practicar i fins i tot els agradaria ser els únics que ho fan. No ens fan la competència, ja que tot el que sigui ajudar als pobres benvingut sigui. Penso que l’Església està realitzant una obra molt important de misericòrdia i ajuda fraterna. Pensem en la crisi econòmica, en el que fan les parròquies, el que fa Càritas, tantes institucions d’Església. Estem fent moltíssimes coses, fruit de la nostra fe, perquè estimem a la gent.
R: Un altre gran esdeveniment ha estat la Trobada a Florència. Moltes persones no ho saben, però va ser una trobada de gran envergadura, sent de les primeres vegades que hi havia un encontre de tan alt nivell. Vostè va ser l’únic conferenciant que representava la figura d’un cardenal. Com valora aquests encontres?
C: Els valoro molt positivament. Va ser un pas endavant molt important en les relacions entre el cristianisme i l’islam. Estava promogut per dues institucions molt importants com la Universitat del Caire i per la comunitat de Sant’Egidio. Hi havia taules rodones on es van exposar diferents aspectes. Vam anar a les arrels de les dues religions, vam interpretar els temps en els quals vivim i la importància al respecte dels drets fonamentals.
R: Un moment trist va ser el funeral de les víctimes de l’accident aeri de Germanwings. Es van haver de suportar moltes crítiques, creant així una escola d’ecumenisme i interconfessionalitat que va ser molt interessant. Podria fer-ne una valoració?
C: Al principi, per la desinformació que hi havia, va ser complicat, ja que el temple de la Sagrada Família és una església catòlica. Tenim unes exigències que venen donades per la normativa que diu que en una església no es pot fer una pregària interreligiosa. Sí que es pot fer una pregària ecumènica. Algunes víctimes eren jueves o musulmanes. Com que la majoria dels difunts del nostre país eren catòlics i de famílies catòliques em va semblar que es podia fer una celebració de la missa tenint en compte aquestes famílies, però a la vegada, a l’acabar l’eucaristia, tenir una participació d’un jueu, un musulmà i un protestant per poder donar el condol, com també ho va fer el rei, la reina i les autoritats. També nosaltres com a pastors. Penso que molta gent ho ha entès i ha estat vist molt positivament per a tots.
R: Alguns moments simpàtics de l’any van ser les misses de catequistes, amb fotografies amb 500 nens i nenes, i l’entrega de premis que es va fer aquí als nois que van participar en el concurs sobre la família. Sent l’any de la família, com valora l’aportació d’aquest jovent i els pares i mares que porten aquests nois a les catequesis i quin missatge els vol transmetre?
C: Primer agrair als pares que porten els fills a la catequesi, la millor herència que li poden deixar als seus fills no són els diners, sinó que són els continguts religiosos i de fe. Serà el nord i l’orientació de la seva vida. Els joves han de pensar que el Senyor els hi confiarà ben aviat el futur del país, del món, del cosmos. D’aquí poc els joves estaran en primera línia i hauran d’assumir responsabilitats que no són fàcils. S’han de preparar bé, descansar, fer bones vacances i formar-se, ja que la formació no té mai vacances.
R: Vostè té temps per fer vacances?
C: Hauria de tenir-ne perquè no tinc cap dia de vacances durant l’any. L’agost ja el tinc programat per fer una setmana de vacances i la resta el combinaré amb la família, amb els capellans joves i amb una visita a Rio de Janeiro i Sao Paulo, ja que els cardenals de les seves diòcesis m’han demanat que vagi a parlar als seus capellans, bisbes ,seminaristes, laics, religiosos i religioses.
R: Que tingui un bon estiu i gràcies per la seva informació, que segur que serà interessant per a tots els membres de la nostra arxidiòcesi.
