“L’Eucaristia no pot ser la taula d’uns privilegiats”

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] [CatalunyaReligio] “El milacre és possible, el fa Ell, però demana la nostra voluntat de compartir, de desprendre’ns, de ser generosos més que mai”. És la crida esperançada amb la que Sebastià Taltavull va obrir aquesta setmana el Simposi “Les veus de l’Església en temps de crisi” organitzat per la Fundació Joan Maragall i Càritas Diocesana de Barcelona. A l’Auditori de la [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

[CatalunyaReligio]

“El milacre és possible, el fa Ell, però demana la nostra voluntat de compartir, de desprendre’ns, de ser generosos més que mai”. És la crida esperançada amb la que Sebastià Taltavull va obrir aquesta setmana el Simposi “Les veus de l’Església en temps de crisi” organitzat per la Fundació Joan Maragall i Càritas Diocesana de Barcelona.

A l’Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna, el bisbe auxiliar de Barcelona va demanar que “la veu de l’Església i les veus dels cristians dins ella han de ser en aquest moment un incentiu que ens desinstal·li i ens emmeni a compromisos concrets. Seure a la taula de l’Eucaristia, en la que escoltem la Paraula de Déu i compartim el més gran que tenim que és Jesús, no pot ésser de cap manera la taula d’uns privilegiats, sinó que tothom s’hi ha de poder seure”. Com a exemple de l’actitud davant la crisi es va referir al miracle dels pans i els peixos: “En l’Eucaristia sempre sentirem aquella pregunta de Jesús quan demana als seus deixebles: ‘com i on podrem comprar pa per alimentar a tanta gent?’ A la pregunta i forçant l’exigència de generositat va afegir: ‘quants pans teniu?’. N’hi va haver per a tothom i encara en va sobrar”.

Sebastià Taltavull, després d’alertar de la importància “dels qui no tenen veu”, va recordar algunes veus d’Església que han parlat des de l’inici de la crisi. El mateix cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, o la reflexió de Benet XVI seva darrera encíclica Caritas in veritate: “L’objectiu exclusiu del benefici, quan és obtingut malament i sense el bé comú com a fi últim, corre el risc de destruir riquesa i crear pobresa”.

També va citar el darrer document de la Pastoral obrera a Catalunya, que reinvidicava “el repartiment del treball que permeti guanyar-se el pa dignament a tothom, amb un salari suficient” i que donen suport “a la proposta de l’anomenada Economia del Bé Comú: que la diferència entre el sou superior i l’inferior sigui com a màxim de 10 vegades”. També va destacar-ne la demanda “de deixar de donar les culpes als altres per intentar buscar el que cadascú i cada grup pot aportar al bé comú”.

De fons d’aquest discurs, Taltavull va explicar “la dificultat de la impotència per arribar a solucions que desborden la possibilitat de fer-les efectives. No només topen amb la falta d’honestedat i la cobdícia, o la corrupció generalitzada, sinó també amb el drama social del que Joan Pau II anomenava “les estructures de pecat’”. Per això Taltavull va afirmar que “la solució de la crisi també haurà de passar per un procés de conversió fins a extirpar aquells mals que són símptoma d’una crisi de fe. Moltes són les veus dins l’Església que coincidim en la incidència d’una forta crisi religiosa a l’arrel de la crisi més generalitzada que patim”. Amb una solució que passa per “un veritable plantejament ètic” i demana “un missatge ètic, positiu, esperançador i creïble”.

Com a eina per aconseguir-ho va posar sobre la taula la Doctrina Social de l’Església, de la qual recentment ha partit Taltavull per publicar el cicle complertde les homilies de tot l’any litúrgic: “La Doctrina social de l’Església ens fa posar els ulls fixos en el Senyor, als peus del crucificat per a baixar de la creu a tots els crucificats d’avui, i fent-ho units perquè el món cregui”. Una proposta que és com la mirada del Bon Samarità, “una mirada compassiva, que sap discernir, carregada d’indignació davant la injustícia, una mirada contemplativa i seguida de resolució, que ajuda a prendre decisions concretes i pràctiques”.

Una actitud a la que Taltavull va recordar que també s’ha referit el papa Francesc parlant de les “perifèries” on “hi ha sofriment, sang vessada, ceguesa que desitja veure, on hi ha captius de tan mals patrons”.