Lectura de les Confessions de Sant Agustí

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Paraules inaugurals de l’acte de la “Missió Metròpolis” de la lectura de fragments del llibre de les Confessions de Sant Agustí amb professors de les Universitats, Facultat de Teologia Barcelona, 20 de març de 2012 Em plau saludar-vos molt cordialment i agrair-vos que hàgiu acollit la meva invitació. Tenim un hoste molt preuat: [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Paraules inaugurals de l’acte de la “Missió Metròpolis”

de la lectura de fragments del llibre de les Confessions de Sant Agustí

amb professors de les Universitats, Facultat de Teologia

Barcelona, 20 de març de 2012

Em plau saludar-vos molt cordialment i agrair-vos que hàgiu acollit la meva invitació. Tenim un hoste molt preuat: Sant Agustí que ens portarà amb fragments del seu llibre de les Confessions. Ens els presentarà el Dr. David Jou, científic i poeta i els textos ens arribaran de la veu de N’Ester Romero i en Francesc Figueres, ajudant-nos en les reflexions personals el pianista Vicenç Prunés.

Durant aquesta Quaresma estem celebrant uns actes eclesials juntament amb unes altres onze ciutats europees. El Pontifici Consell per a la promoció de la nova evangelització ens ha convidat a treballar conjuntament a aquestes grans ciutats: Barcelona, Brussel·les, Budapest, Dublin, Frankfurt, Lisboa, Liverpool, Paris, Torí, Varsòvia, Viena i Zagreb. Ho estem fent conscients de la urgència de la nova evangelització de les nostres societats de la nostra Europa occidental, que viuen en un clima cultural de relativisme, secularisme i d’indiferència religiosa.

Els pastors d’aquestes dotze ciutats consideràrem convenient la lectura de fragments de les Confessions de Sant Agustí. Aquesta obra fou escrita pel bisbe d’Hipona entre el 397 i el 400, és a dir, uns onze anys després de la seva conversió, quan l’escriptor tenia uns quaranta-quatre anys i ja havia estat ordenat bisbe. I s’escollí aquesta obra d’aquest gran autor, per l’actualitat dels seus continguts, per la lluita interior i la recerca de Déu que va viure Agustí que es reprodueix avui en la vida de moltes persones, fins i tot batejades, pel procés de conversió que l’autor confessa fins trobar Déu que parla, es manifesta en el cor humà i porta la joia, la pau i el do més preuat de l’amor ja que Déu és Amor.

Les Confessions fan veure l’individu, guiat per Déu, en les seves limitacions i en els seus debatiments per desxifrar els misteris que envolten la vida i per trobar el camí de la veritat. Agustí, fent memòria íntimament de la seva vida passada, sent la necessitat d’explicar sense restriccions l’evolució del seu pensament i de la seva conducta, de sincerar-se, de “confessar” a Déu les seves misèries o els seus possibles mèrits, en presència dels homes, per implorar-ne la comprensió, la benvolença i el perdó. S’ha escrit que “no es tracta d’unes memòries ni d’una autobiografia completa, sinó d’una creació personal i nova de la història interior, certament irregular i fragmentària, d’una ànima en lluita” (M. Dolç, Introducció a Agustí d’Hipona, Confessions, Clàssics del Cristianisme, Barcelona, 1989, 17). També s’ha dit “per a una ànima apassionada però dialèctica, com la d’Agustí, no s’hi valia a acceptar una credulitat cega, un rampell de sentimentalisme, una autoritat irracional. Tot era un afer radicalment centrat en la convicció” (Ibid. 19).

Tot això fa de Sant Agustí en aquesta obra un testimoni cristià molt proper a nosaltres i que ens pot ajudar en la nostra conversió constant i en la nostra acceptació del do de la fe que Déu ens ha atorgat o ens vol atorgar. La “Missió Metròpolis” és una realització d’evangelització i avui i aquí escoltant les Confessions de Sant Agustí serem evangelitzats si obrim el nostre cor i el nostre esperit, tots però especialment a aquells que com Agustí cerquem trobar Déu. Benet XVI recorda una cèlebre pàgina de les Confessions en que l’autor expressa amb gran intensitat el seu descobriment de Déu, summa bellesa i amor: “Tard us vaig estimar, Bellesa tan antiga i tan nova, tard us vaig estimar! I vós éreu dintre meu i jo a fora. Vós éreu amb mi, però jo no era amb vós”. Per això el Papa diu que “l’atenció a la vida espiritual, al misteri del jo, al misteri de Déu que s’amaga en el jo, és quelcom extraordinari, sense precedents, i roman per sempre, per dir-ho així, com un cimal espiritual” (Catequesi sobre Sant Agustí, dimecres 9 de gener de 2008).

Sant Agustí després de la seva conversió va escriure que fe i raó són “les forces que ens porten a conèixer” (Contra Academicos, III, 20, 43). En aquest sentit segueixen essent famoses les seves dues fórmules amb les quals expressa aquesta síntesi coherent entre fe i raó: “crede ut intelligas” (“creu per comprendre”) i “intellige ut credas” (“comprendre per creure”). Síntesi que pot ajudar-nos molt avui, especialment als universitaris i intel·lectuals.

Paraules conclusives de l’acte de la “Missió Metròpolis”

de la lectura de fragments del llibre de les Confessions de Sant Agustí

amb professors de les Universitats, Facultat de Teologia

Barcelona, 20 de març de 2012

Acabem aquest acte religiós i de pregària. Ens hem reunit no només per escoltar Sant Agustí, sinó principalment per estar amb el Senyor. I, certament, Sant Agustí ens ha introduït en l’acolliment de Déu enmig nostre i en cadascú de nosaltres. Hem estat bé aquí, com Sant Pere li diríem al Senyor que farem una tenda per a Ell i per a cadascú.

Sant Agustí amb força i convenciment ens ha conduït a l’interior del nostre jo i hem pensat en la nostra conversió o bé en les nostres constants conversions. D’alguna manera ens hem identificat amb Agustí d’Hipona i hem experimentat que Déu no era una idea per a ell, sinó una Persona i que la nostra vida cristiana de fe, esperança i caritat consisteix en viure i gaudir la nostra relació interpersonal amb Déu.

Gràcies Sant Agustí, gràcies per les teves confessions, gràcies David Jou per les sàvies i interpel·ladores introduccions, gràcies Ester Romero i Francesc Figueres per la vostra veu que s’ha fet paraules d’Agustí en les seves confessions, gràcies Vicenç Prunés pel so harmoniós que ens heu ofert i gràcies a tots, professors i professores de les nostres Universitats i intel·lectuals, que com a creients i cercadors de la veritat i de Déu, hem creat una comunitat evangelitzada pel Sant Bisbe d’Hipona.

Hi ha molts professors i intel·lectuals ben a prop vostre que cerquen sentit a la vida, que busquen la veritat i tenen desig de transcendència, de Déu. El testimoniatge d’Agustí, de la seva conversió, els podria ajudar molt. Per això el Senyor us convida a tots vosaltres a testimoniar-los-hi la vostra fe, la vostra joia pel tresor que heu rebut: Jesús i el seu Evangeli. Sant Agustí donava testimoni amb la predicació, amb la celebració de la fe i amb els seus escrits. Evangelitzeu, benvolguts i benvolgudes, amb la vida, amb la paraula i també amb els escrits.

És bonic trobar-nos junts. Avui hem tornat a gaudir d’estar plegats. N’hem gaudit en altres ocasions en les reunions que hem celebrat organitzades per la nostra Delegació Diocesana de Pastoral Universitària. Com a pastor vostre us invito a trobar-nos per conèixer més i millor la nostra fe i per ajudar-nos a viure-la i testimoniar-la enmig del nostre propi ambient universitari i intel·lectual.

Celebrem la “Missió Metròpolis” aquesta Quaresma. Celebrarem “l’Atri dels Gentils”, el proper mes de maig. Estem dedicats a la nova evangelització amb el Pla Pastoral Arxidiocesà i en comunió amb tota l’Església evangelitzadora. Us invito a tots a participar els dies 17 i 18 de maig d’enguany a aquest diàleg que farem creients i no creients sobre l’art, la bellesa i la transcendència i que farem en les sessions de l’Atri dels Gentils, organitzades pel Pontifici Consell per a la Cultura i l’Arquebisbat de Barcelona.

I ens acomiadem amb la pregària del Parenostre que Jesús ens va ensenyar.