«La xarxa digital pot ser un lloc ric en humanitat», diu Francesc

La cultura de la trobada. El títol d’aquest article és el lema, escollit pel Papa Francesc, per la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que tradicionalment celebrem avui, diumenge de l’Ascensió.

Aneu a tots els pobles

El títol d’aquest article és el lema, escollit pel Papa Francesc, per la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que tradicionalment celebrem avui, diumenge de l’Ascensió.

El missatge que Jesús ressuscitat dona als deixebles, en l’Evangeli d’avui, és molt clar: “aneu a convertir tots els pobles” (cf Mt, 28). Seguit aquest mandat del Senyor, el Papa Francesc ha volgut remarcar alguns elements que calen, avui en l’era digital, per ser  fidels seguidors del que Jesús ens demana.

No acostumar-nos a que l’ injustícia ja no ens cridi l’atenció

Francesc constata les dificultats que avui encara trobem en el nostre camí “ en la humanitat encara queden divisions, de vegades molt marcades”, i brama contra d’injustícia social “veiem l’escandalosa distància entre el luxe dels més rics i la misèria dels més pobres”. Caldria preguntar-nos, pot haver-hi una veritable cultura de la trobada mentre subsisteixen aquests punyents divisions?. El Papa ens fa una crida a augment la nostra sensibilitat, a no viure anestesiats davant l’ injustícia, el malbaratament, etc “ens hi hem acostumat tant que ja no ens crida l’atenció”. Ens cal recuperar la mirada fresca, desafiant, atenta, del Galileu, una mirada contemplativa en l’acció per anar pel metro, els carrers, la facultat i la feina amb ulls escrutadors del mal que ens envolta.

Sembla que per Francesc aquesta sigui la primera condició per tal de viure una veritable cultura de la trobada. Si hom va per la vida tancant en el seu propi pensament, amb els ulls reclosos, per no dir fugitius, del que passa al seu voltant, serà capaç de veure i trobar el seu germà que pateix?.

Per això Francesc reclama que els mitjans de comunicació, especialment els modenrs 2.0, han d’ajudar-nos a viure un “renovat sentit de la família humana que ens impulsi a la solidaritat i al compromís seriós per una vida més digna per a tots”.

Internet do de Déu

I pel Papa, aquesta actuació requereix una actitud fundant “la cultura de la trobada requereix que estiguem disposats no només a donar, sinó també a rebre dels altres. Els mitjans de comunicació poden ajudar-nos en aquesta tasca, especialment avui, quan les xarxes de la comunicació humana han arribat a nivells de desenvolupament inaudits. En particular, internet pot oferir més possibilitats de trobada i de solidaritat entre tots, i això és una cosa bona, és un do de Déu”.

Escoltar per no excloure

Les noves tecnologies pel Papa Francesc són un avenç de l’ humanitat, un forta eina que cal posar al servei de la Bona Nova sempre amb sense “aïllar-nos del nostre proïsme” i que “els qui no accedeixen a aquests mitjans de comunicació social -per tants motius -, corren el risc de restar exclosos”. No construïm des de els països desenvolupats no sols analfabets digitals sinó exclosos del món real. Internet no és pas un lloc, és un continent nou i digital on la gent viu de la seva existència de debò.

La clau que ens ofereix Francesc és la calma, la reflexió, la contemplació de l’altre “hem de recuperar un cert sentit de lentitud i de calma. Això requereix temps i capacitat de guardar silenci per escoltar. Necessitem ser pacients si volem entendre el qui és diferent de nosaltres”.

Com ser cristians en el continent digital

Per fer tot això, per viure evangèlicament, el món digital, Francesc ens llança un veritable desafiament. No és suficient amb dominar les noves tecnologies, no n’hi ha prou, de ser un actiu i present membre de totes les xarxes socials: facebook, twitter, pinterest, instagram, etc, etc.

El cristià, que en tots els aspectes de la seva vida ha tenir present el sentit missioner i evangelitzador de la seva actuació, com ens recorda el Papa Francesc en la Evangelii Gadium, ha de ser i viure en el continent digital que resta per evangelitzar com aquell que es preocupa de l’altre, com aquell que cerca per damunt de tot el seu bé, com aquell a qui importa veritablement el seu proïsme. La bufetada-pregunta que ens llança el Papa es: “La pregunta ens ajuda a entendre la comunicació en termes de proximitat. Podríem traduir-la així: com es manifesta la proximitat en l’ús dels mitjans de comunicació i en el nou ambient creat per la tecnologia digital?”

La proximitat del samarità és també la del comunicador

No n’hi ha prou en contestar el facbook,  en afegir un “like”, en fer un retwitt, en adjuntar un link, cal, diu el Papa “qui comunica es fa proïsme, proper”. Cal  un pas més enllà, probablement el pas que diferencia el internauta deixeble de Crist  de la resta d’internautes. Francesc ens diu “El bon samarità no només s’acosta, sinó que es fa càrrec de l’home mig mort que troba a la vora del camí. Ens cal “proximitat” que neix en el pensament del Papa de saber-nos germans fins de Déu.

Trobar-se, trobar-se, trobar-se, a les perifèries existencials

Aquesta és la clau de volta que el  Papa ens convida a viure amb aquest Missatge de la Jornada de les comunicacions socials. No és suficient ser-hi, “passar pels carrers digital”. Cal que “el món dels mitjans de comunicació no pot ser aliè a la preocupació per la humanitat, sinó que està cridat a expressar també tendresa. La xarxa digital pot ser un lloc ric en humanitat: no una xarxa de cables, sinó de persones humanes.

El comunicador present al món digital, des de el compromís de la fe, ha de fer de seva presencia a la xarxa un compromís personal de testimoni que el porti a “arribar a les perifèries existencials”.

No tingueu por, és una oportunitat que Déu ens dona

El Papa desitja tant aquest esforç, a vegades titànic, que fins i tot prefereix “una Església accidentada per sortir al carrer i una Església malalta d’autoreferencialitat”. Ja que té clar que “els carrers del món són el lloc on la gent viu, on és accessible efectivament i afectivament. Entre aquests carrers també es troben els digitals, poblats d’humanitat, sovint ferida: homes i dones que busquen una salvació o una esperança. Gràcies també a les xarxes, el missatge cristià pot viatjar «fins a l’extrem de la terra» (Ac 1,8). Obrir les portes de les esglésies significa obrir-les també en el món digital, tant perquè la gent hi entri, sigui quina sigui la seva condició de vida, com perquè l’Evangeli pugui creuar el llindar del temple i sortir a trobar a tothom.

Aneu i anuncieu a tot el món i també al continent digital

Finalment el Papa ens esperona a ser fidels al missatge que Jesús va donar els seus deixebles, i que escoltem avui en el Diumenge de l’Ascensió, en la Jornada Mundial de les comunicacions socials: “Estem cridats a donar testimoni d’una Església que sigui la casa de tots. Som capaços de comunicar aquest rostre de l’Església? La comunicació contribueix a donar forma a la vocació missionera de tota l’Església, i les xarxes socials són avui un dels llocs on viure aquesta vocació redescobrint la bellesa de la fe, la bellesa de la trobada amb Crist. També en el context de la comunicació serveix una Església que aconsegueixi portar escalfor i encendre els cors.”

Tant  de bo amb la força i saviesa  de l’Esperit Sant aprenguem a ser bons samaritans digitals que sembrin llavors d’una veritable cultura de la trobada sobretot on més fa falta, les perifèries existencials.