La serenidad de San Bruno

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Sant Bru ja és a la Sagrada Família. La imatge del fundador de l’orde de la Cartoixa va ser beneïda el dia de la seva festa, el proppassat 6 d’octubre, i ha quedat ubicada a l’exterior de l’absis de la Basílica, tal com va voler Gaudí. Sant Bru va fundar la primera cartoixa [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Sant Bru ja és a la Sagrada Família. La imatge del fundador de l’orde de la Cartoixa va ser beneïda el dia de la seva festa, el proppassat 6 d’octubre, i ha quedat ubicada a l’exterior de l’absis de la Basílica, tal com va voler Gaudí. Sant Bru va fundar la primera cartoixa fa més de 900 anys i el 2015 es compliran 600 anys que, “en l’oasi de silenci, solitud i contemplació de Montalegre”, es van establir els cartoixans a Catalunya. Ens ho recorda el P. Josep M. Canals, vicari de la Cartoixa de Montalegre, que ja apunta que aquesta efemèride la celebraran amb tota la solemnitat possible, perquè s’ho mereix. L’escultura de Sant Bru de la Sagrada Família és obra de Montserrat Garcia Rius.

En el context actual, el carisma cartoixà té més sentit?

En un món ple d’agressivitat, de violència i de presses el nostre carisma ofereix un altre estil de vida: la pau, la serenor, la tranquil·litat, la quies cartoixana. Podríem dir que les paraules de Gaudí, “el meu Amo no té pressa”, ho expliquen molt bé.

Què creu que la societat hauria d’adoptar d’aquest carisma per a la seva vida diària?

Apuntaria dues coses: el sentit de la transcendència i de la prioritat de Déu sobre el món. Sant Bru, en una de les seves cartes, diu: “Hi ha algun altre bé que Déu tot sol?” I, també, buscar moments de solitud i de silenci per retrobar-se un mateix i recuperar la pau del cor per experimentar la joia de sentir-se fills de Déu i agermanats amb tots els homes.

Per què la soledat ajuda a arribar a la unió amb Déu i amb tota la humanitat?

Quan estem plens de nosaltres mateixos i de moltes coses que ens esclavitzen no som lliures; només quan ens despullem de tot i experimentem el nostre no-res podem viure el tot de Déu i sentir-nos posseïts i dominats pel seu Amor exclusiu, absorbent i transformador entregats plenament al servei dels altres; solitaris però solidaris amb la humanitat.

Entrevista relitzada per ôscar Bardají al cartoixà Josep M. Canals per el Full Dominical del 25 de novembre de 2012