La Sagrada Familia tendrá una imagen de San Benito
[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Dissabte 1 de juny, a les 10.30h, a la cripta de la Basílica de la Sagrada Família se celebrarà una eucaristia presidida pel cardenal Lluís Martínez Sistach i concelebrada pel P. Abat Josep M. Soler, i a continuació tindrà lloc la presentació i la benedicció de l’obra L’escultor Manuel Cusachs ha elaborat l’escultura [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]
Dissabte 1 de juny, a les 10.30h, a la cripta de la Basílica de la Sagrada Família se celebrarà una eucaristia presidida pel cardenal Lluís Martínez Sistach i concelebrada pel P. Abat Josep M. Soler, i a continuació tindrà lloc la presentació i la benedicció de l’obra
L’escultor Manuel Cusachs ha elaborat l’escultura de pedra de travertí romà de 3,80 metres, que s’ha instal·lat a l’exterior de l’absis del Temple
Dissabte, 1 de juny, a les 10.30h, se celebrarà a la cripta de la Basílica de la Sagrada Família una eucaristia que presidirà el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i que estarà concelebrada pel P. Abat Josep M. Soler. En acabar, tindrà lloc la presentació i la benedicció de la imatge de Sant Benet, obra de l’escultor Manuel Cusachs, que ha donat el Monestir de Montserrat a la Basílica de la Sagrada Família, i que està situada a l’exterior de l’absis del Temple.
L’escultura de Sant Benet és de pedra travertí romà i té una alçada de 3,80 metres. “La figura del Sant interpreta –com apunta l’artista-, en la seva joventut, un fort caràcter de qui és patró d’Europa i considerat patró del monaquisme de l’Europa Occidental”. “Estudiada la seva biografia, amb el suport emotiu del P. Alcuí M. Serras, a.c.s., la nostra interpretació és la d’un home jove, encoratjador de mans fortes, mans que han erigit monestirs i han pregat i beneït”, explica Manuel Cusachs.
Les mans del Sant Benet de Cusachs, en actitud d’oració, plasmen la forma d’una cavitat, evocant la cova on el Sant va viure l’incipient misticisme. També poden simbolitzar un habitacle o lloc de convivència, tanmateix un monestir. Un espai de silenci. Al mateix temps, subjecten contra el pit el volum de la Regla. En l’obra també cal observar que l’expressivitat escultòrica està pràcticament centrada en la zona entre el cap i les mans on hi apareix una creu esculpida per incisió a la pedra i el capçal d’un bàcul, atributs d’abat, i el llibre de la Regla. Per un costat de l’escultura s’enfila un esbarzer arrapat a l’hàbit en forma de cogulla de l’orde benedictí, a imatge de la pròpia botànica que s’aferra a les parets rocoses de Montserrat, per simbolitzar les temptacions del Sant.