La catedral de Barcelona muestra su belleza a toda la ciudad
[Catalunya Cristiana] Durante doce años la catedral de Barcelona ha experimentado una restauración espectacular de la fachada y del cimborrio. Ha sido un proceso largo y complejo que ha contado con la complicidad y la colaboración económica de numerosas instituciones, empresas y particulares. Por ello, a la hora de celebrar la finalización de la restauración, [...]
Durante doce años la catedral de Barcelona ha experimentado una restauración espectacular de la fachada y del cimborrio. Ha sido un proceso largo y complejo que ha contado con la complicidad y la colaboración económica de numerosas instituciones, empresas y particulares.
Por ello, a la hora de celebrar la finalización de la restauración, y con motivo de la solemnidad de la Santa Cruz, titular de la catedral, el Capítulo de la Catedral ha deseado que sea toda la ciudadanía que la pudiera celebrar y compartir estos momentos tan importantes. El viernes 4 de mayo el Pla de la Seu se convirtió en el magnífico escenario para la representación de la obra Asesinato en la catedral, de T. S. Eliot.
[TRADUCCIÓN PENDIENTE]
Introducció a l’acte de la finalització de la restauració del cimbori i façana de la Catedral. Paraules del canonge J.M. Martí Bonet
Avui la catedral de Barcelona –la que té com a titulars a la Santa Creu (des de l’any 599) i Santa Eulàlia (des de l’any 877) – està de gran festa: la finalització de les obres de restauració de la façana principal i del cimbori. Obres que com ho explica la pantalla, han suposat la concurrència tècnica de molts especialistes i el suport de moltes institucions) Generalitat, Ajuntament de Barcelona, ministeris de Cultura, Cabildo Catedral i d’altres entitats…) així com de l’entusiasme de particulars en la campanya “Patrocina una pedra”. A tots ells n’hem de donar moltes gràcies i especialment, al bon Déu. Recordem aquí que tot i fent quasi una dotzena d’anys que s’hi treballa no s’ha produït cap accident. D’això també en donem gràcies al bon Déu!
La nostra catedral és visitada anualment per milions de visitants (feligresos, devot, turistes…). És un lloc molt viu de la nostra ciutat. A través de la història sabem que té dues denominacions, “Catedral” – o seu des d’on imparteix el seu ministeri el bisbe, successor dels apòstols- i “Mater Ecclesiae” ja que és la mare de totes les esglésies de la diòcesi. D’ella depenen en el magisteri i en el culte, car, és l’església del bisbe.
Tanmateix la Catedral no és sols el temple sinó un complexe o un conjunt d’entitats i activitats a la qual hi estan vinculades. En l’època medieval –recordem que la catedral gòtica té més de 700 anys- el conjunt episcopal, ultra, la basílica on es celebrava fonamentalment la proclamació de la fe en l’Eucaristia o culte – hi havia almenys dues institucions caritatives: la Pia Almoina –amb 200 dinars als pobres – i l’Hospital de Sta. Eulàlia – pels pobres malalts – i un conjunt d’activitats culturals en el seu claustre de primera magnitud: aules pels seminaristes, biblioteca, scriptorium, arxiu on es copiaven els codex i es produïa la rica documentació…
La catedral era doncs la suma del culte, la caritat i la cultura (“les tres c”). Eren necessàries les obres. Calia, en primer lloc, evitar tot tipus de perill pels nostres visitants, i també assegurar la bona acollida i explicacions donada per dotzenes de voluntaris que ajuden a presentar i ser la nostra catedral, la vertadera “Mater Ecclesiae”
Dintre de pocs minuts es representarà el drama de l’arquebisbe de Canterbury Sant Tomàs Becket, mort el 29 de desembre de 1170 quan assistia a les vespres a la catedral anglesa. Fou una autèntica desgràcia per Europa, doncs Sant Tomàs representava la llibertat de l’Església en contra les pretensions dels monarques que volien sotmetre-la a llur tirania. El seu martiri va tenir un gran ressò a la diòcesi de Barcelona. Quinze anys després, el canonge de la Seu de Barcelona fundà una capella i un benefici a la mateixa catedral barcelonina. I anys més tard, un altre canonge obsequiarà amb una campana que fou batejada amb el nom Tomasa. El canonge es deia Francesc Franc i per tant la campana es digué en un principi Franca, però per voluntat de dit canonge es posà Tomasa (la cèlebre Tomasa). A Terrassa, a les esglésies visigòtiques de Sant Pere, es troba un mural on ve representat el martiri de Sant Tomàs Becket. És de l’any 1180. Signe clar de la gran devoció que es professava a la nostra diòcesi al sant de Canterbury.
