In memoriam: P. Ignasi Salvat Ferrer, S.I.

[TRASLATION PENDING] † P. Ignasi Salvat Ferrer, S. J. Prevere de la Companyia de Jesús, al servei de l’Església de Barcelona, Vicari Judicial Adjunt i Jutge Diocesà del Tribunal Eclesiàstic de l’Arquebisbat de Barcelona, va morir el dia 24 de juny de 2011 a Barcelona, en la pau de Crist. El Sr. Cardenal Arquebisbe, els [...]

[TRASLATION PENDING]

†

P. Ignasi Salvat Ferrer, S. J.

Prevere de la Companyia de Jesús, al servei de l’Església de Barcelona, Vicari Judicial Adjunt i Jutge Diocesà del Tribunal Eclesiàstic de l’Arquebisbat de Barcelona, va morir el dia 24 de juny de 2011 a Barcelona, en la pau de Crist. El Sr. Cardenal Arquebisbe, els altres bisbes, tot el presbiteri i els diaques ho fan saber als fidels de l’Església perquè l’encomanin a la misericòrdia del Senyor. El proper divendres, 1 de juliol de 2011, a les 20 hores, tindrà lloc una missa funeral per al seu etern repòs a l’església del Sagrat Cor de Jesús, dels Jesuïtes (carrer Casp 27, de Barcelona).

El P. Ignasi Salvat i Ferrer, de la Companyia de Jesús, morí en la pau del Senyor, a Barcelona, el 24 de juny de 2011, als 80 anys d’edat, 60 de vida religiosa i 47 de sacerdoci.

Nasqué a Barcelona el dia 1 de maig de 1931, i entrà a la Companyia de Jesús l’any 1950. Després de completar els estudis en Filosofia i Teologia, s’especialitzà en Teologia Moral –matèria de la que fou professor- es doctorà en Dret Canònic amb una tesi de tema ben original: “Servir en misión universal”. El servei ha estat la gran opció de la seva vida, al servei de la Companyia de Jesús i al servei també de l’Església universal i al servei de la nostra Església local de Barcelona. També va fer estudis sobre el llenguatge del cinema, com a deixeble del gran coneixedor i teòric d’aquest llenguatge, el jesuïta italià Nazzareno Taddei, coneixements que ell aplicà al cinefòrum del Fòrum Vergés i en altres llocs. També era llicenciat en Filosofia i Lletres per la UB.

Durant els anys seixanta va prendre contacte amb la problemàtica social dels barris de Terrassa.  Fou degà de la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès. Ben aviat també es va implicar en els problemes de la família i de la preparació dels promesos per al matrimoni amb la seva col·laboració amb els Centres de Preparació al Matrimoni (CPM), amb els que ha col·laborat fins al final de la seva vida. Aquesta institució, en una esquela publicada amb motiu de la seva mort, deien això: “Et donem les gràcies per tot el que hem rebut, l’amistat, el consell, la valentia, a no defallir davant les dificultats i moles altres qualitats que hem après de tu. Gràcies a la teva fortalesa hem compartit la vida, hem tingut la sort de trobar-te i caminar junts i acompanyar als nuvis. Mentre arribi el dia de retrobar-nos, pregarem per  tu…” I l’esquela publicada per la Universitat Ramon Llull deia: “El pare Ignasi Salvat era un home just, compromès en nombroses iniciatives de l’Església i l societat catalana, de tarannà obert i conciliador, molt apreciat per tots i sempre disposat a col·laborar en la millora i consolidació de la nostra universitat”.

 A la Companyia de Jesús, a mitjans dels anys setanta, fou nomenat mestre de novicis; ben aviat el P. Pedro Arrupe el nomenà provincial de Catalunya i durant aquest temps va tenir una decisiva participació en la unió de les dues seccions,aleshores existents,  en l’actual Facultat de Teologia de Catalunya amb seu a Barcelona. Va treballar també en la creació de l’Institut Borja de Bioètica, de l’Institut de Teologia Fonamental amb seu al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès i del Centre Cristianisme i Justícia, que presidí durant 15 anys. Aquests treballs demostren la seva preocupació per tres fronteres culturals del nostre tremps: els temes de bioètica, els nous plantejaments de la teologia i la preocupació per la justícia social com a conseqüència de la fe, en un món amb tantes injustícies…  El Pare Salvat, en aquest sentit, fou també clarivident en acceptar la proposta del que aleshores era el director d’Intermón, P. Lluís Magriñà, de donar un salt qualitatiu, que va permetre la creació de l’actual Intermón-Oxfam.

Acabat el seu mandat com a provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya, el Prepòsit general el nomenà el primer president de la Conferència Europea de Provincials. En aquests càrrrecs i en la nostra diòcesi el P. Salvat ha estat un treballador incansable: ha estat un home de consell, ha format part  patronats, fundacions i consells directius (Cristianisme i Justícia, Esade, la Universitat Ramon Llull, etc… També ha estat membre del Consell Presbiteral, Vicari judicial adjunt i jutge del Tribunal Eclesiàstic de la nostra diòcesi i un col·laborador constant i eficaç de la Delegació de Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat. Ell mai no tenia un “no” quan se li demanava atendre les peticions de declaracions, sovint sobre temes ben delicats i polèmics davant l’opinió pública.

El Sr. Cardenal Arquebisbe, que aquell dia es trobava a Lourdes va expressar el seu condol al Pare Provincial i als membres de la Companyia de Jesús. La celebració de l’eucaristia en sufragi de l’ànima del P. Salvat es va celebrar el dia 25 de juny, a dos quarts de cinc de la tarda, a la capella del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. El divendres dia 1 de juliol, festivitat del Sagrat Cor de Jesús, es va celebrar una eucaristia funeral a les vuit del vespre a l’església dels Pares Jesuïtes del carrer de Casp.

Descansi en la pau de Crist aquest bon jesuïta que, com va escriure d’ell el P. Francesc Riera (“La Vanguardia”, 27/06/2011, pag. 33) ha estat “un místic d’ulls oberts”, oberts al servei a l’Església i al món, unint la vivència de la fe cristiana i el servei a la justícia i a la promoció de les persones.