Homilía en la Misa para las Confradías y Hermandades. Basílica de la Sagrada Familia

[BILINGÜE] Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa per a les Confraries i Germandats. Basílica de la Sagrada Família. Barcelona 20 d’octubre de 2013. Nos hemos reunido los miembros de las Cofradías y Hermandades, de las Confraries i Germandats, en la entrañable Basílica de la Sagrada Familia para [...]

[BILINGÜE]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa per a les Confraries i Germandats.

Basílica de la Sagrada Família. Barcelona 20 d’octubre de 2013.

Nos hemos reunido los miembros de las Cofradías y Hermandades, de las Confraries i Germandats, en la entrañable Basílica de la Sagrada Familia para la celebración de la Eucaristía dominical. Celebramos el acto más importante que han de realizar estas realidades eclesiales de cristianos y cristianas. Las Cofradías y Hermandades tienen diversas finalidades, pero la más importante es la de dar culto, alabanza y gloria a Jesucristo, a la Virgen Santísima y a los Santos. Así, los cofrades y los hermanos, els cofrares i germans, han de reunirse para celebrar la Eucaristía, las celebraciones litúrgicas y de piedad popular.

Hoy os he invitado, con la colaboración de la Delegació diocesana de Confraries i Germandats, a encontrarnos juntos para dar culto y gloria a Dios con la celebración de la Eucaristía, el misterio pascual de la muerte y resurrección de Jesucristo. Las nuestras son Cofradías y Hermandades creadas en distintas épocas y momentos históricos. Son muchas y variadas en la Iglesia y acentúan algún aspecto de los misterios de la vida de Jesucristo, Dios y hombre, nuestro único salvador, de la vida de la Santísima Virgen, la Madre del Hijo de Dios y de los santos.

Hoy celebramos el DOMUND, el Domingo para la propagación de la fe. Somos de la Iglesia y ésta ha sido fundada para que evangelice, es decir, para que anuncie Jesucristo y su Evangelio en todo el mundo. Este es el mandato del Señor, su fundador: “Id por todo el mundo y anunciad la buena nueva de la salvación”. En esta eucaristía pedimos al Señor que surgan misioneros y misioneras para que dejando su patria, su familia y su cultura, vayan por el mundo evangelizando. Hoy nos sentimos todos más misioneros y nuestras Cofradías y Hermandades han de sentirse más misioneras.

La Palabra de Dios que hemos escuchado pone de relieve la importancia de la oración. En la espiritualidad del Evangelio según Lucas, ser cristiano es vivir en oración. Nos lo ha recordado la parábola de la viuda y del juez.

La parábola del Evangelio que hemos escuchado nos enseña a reflexionar sobre las cosas del cielo al ver las de la tierra. En la parábola, el punto de partida es una pequeña historia muy del mundo de la Biblia. La prueba de fuerza entre un juez sin conciencia y una viuda que tiene razón. En aquella sociedad viudas y huérfanos eran arquetipo del indefenso. La viuda presenta su única arma: la incansable súplica. Arma terrible para quien conozca la resistencia oriental de la súplica: día tras día, horas y más horas en el mismo tono, con las mismas palabras. Aquel juez que no temía a los poderosos ni al Omnipotente, acaba por temer a una pobre viuda. Ha triunfado la constancia del débil.

Sobre esta vulgar historia, el Señor invita a reflexionar. Si la súplica incansable pudo hasta con un injusto, ¡cuánto mejor se ganará el corazón del Padre Dios!

Jesús quiere enseñarnos la eficacia de la oración y de la oración constante, como la de Santa Mónica que pedía a Dios insistentemente la conversión de su hijo Agustín y al final, antes de morir, pudo ver la conversión y su hijo se convirtió en San Agustín. Hemos de imitar a aquella viuda del Evangelio que insistía y suplicaba incansablemente. Pero a diferencia de aquella viuda, nosotros cristianos lo tenemos muchísimo más fácil, porque nuestro juez es Dios Padre, rico en misericordia, que nos ama eternamente, infinitamente y gratuitamente.

En la lectura del llibre de l’Èxode, se’ns dóna una lliçó de sentit religiós: els homes lluitem y Déu és qui dóna la victòria. Que nosaltres sols podem molt poc en la nostra vida cristiana, per no dir res. Però amb la presència de Déu en les nostres vides, en les nostres Confraries i Germandats, ho podem tot, perquè per a Déu no hi ha res que no sigui possible.

En aquesta lectura de l’Èxode veiem la petició, la intercessió de Moisès dalt de la muntanya quan el poble d’Israel lluitava i quan Moisès suplicava Israel vencia i quan deixava de suplicar vencia l’enemic, Amalec. Apareix aquí de nou la importància de la pregària, de demanar l’ajut del Senyor per tal que la nostra vida cristiana sigui tal com Déu vol que sigui, per tal que la vida i les activitats de les Confraries i Germandats sigui el que Déu i la Mare de Déu desitgen que sigui.

La pregària, benvolguts germans i germanes, ens ajuda a conèixer més a Jesucrist, a estimar-lo més i a imitar-lo més. Aquesta és una finalitat comú a totes les Confraries i Germandats, les quals pretenen ajudar als seus membres –a tots vosaltres- a que siguin més bons cristians, que creixin més i més en l’amor a Déu i l’amor a tots els germans, als amics i als enemics.

Ser confrare, ser membre d’una Germandat, ha d’ajudar a viure més intensament el sagrament del Baptisme que ens fa fills i filles de Déu; ha de donar una empenta per avançar en la pregària, en la pietat, en la responsabilitat, en l’exercici dels compromisos familiars i professionals, en l’entrega generosa en les treballs de l’Església, de la parròquia, de la Confraria i de la Germandat.

Ser confrare i ser germà hauria de ser un signe que es vol conèixer més la Paraula de Déu i els continguts de la fe cristiana. En la majoria de vosaltres que sou cristians des de petits, es pot aplicar el que ha dit Sant Pau a Timoteu i que avui hem escoltat: “Des de menut coneixes les Sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que porta a la salvació a través de la fe en Jesucrist”. Molt estimats i molt estimades, hem de conèixer més i millor les Sagrades Escriptures, que són la Paraula de Déu. Això vol dir que hem d’aprofitar la formació, la catequesis, les conferències religioses que fan les vostres Confraries i Germandats, o les parròquies. No les desaprofiteu. Perquè el coneixement de les Sagrades Escriptures –com deia Sant Jeroni- és el desconeixement de Jesús. I nosaltres volem conèixer, estimar i imitar a Jesús.

Hi ha una pregària molt important: la missa. Els cristians des de sempre es reuneixen el diumenge, el dia que commemorem la resurrecció de Jesucrist, per celebrar l’eucaristia dominical, per fer allò que Jesús va fer en el cenacle de Jerusalem el Dijous Sant instituint l’Eucaristia i que ens digué: “Feu això en memòria meva”. Els membres de les Confraries i Germandats han de celebrar cada diumenge la missa, han de fer allò que Jesús ens ha manat. Us prego que organitzeu sempre el diumenge assegurant la vostra participació en l’Eucaristia.

La pregària no ha de ser només per les pròpies necessitats, sinó també per al bé dels altres. Perquè els cristians hem d’estimar a tothom. Els cristians hem de ser solidaris complint obres de misericòrdia que com aprenguérem en la catequesi són corporals i espirituals: hem d’ajudar als germans en les seves necessitats espirituals i materials.

Les Confraries i Germandats, las Cofradías y las Hermandades, en general tenen també la finalitat d’ajudar als germans en les seves necessitats espirituals i materials. Avui heu de demanar per la fe i la vida cristiana dels confrares i dels germans, i també heu de ser solidaris compartint els vostres béns –pocs o molts- amb els qui tenen més necessitat, conseqüència de la greu crisi econòmica que vivim. No podem estimar Déu si no estimem els germans, especialment els pobres. Sé que sou solidaries i us ho agraeixo, però les necessitats van creixent i per això un dels tres objectius del nostre Pla Pastoral és la solidaritat com expressió de la fe cristiana.

María en las bodas de Caná dijo a los que servían en el banquete: “Haced lo que Jesús os diga”. Ella nos dice a todos lo mismo. Si hacemos todo lo que Jesús nos dice seremos buenos cristianos y buenas cristianes, buenos cofrades y buenos hermanos.