Homilía en la Misa de la solemnidad del Sagrado Corazón de Jesús

[BILINGÜE:TRADUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, a la Basílica del Tibidabo, 1 de juliol de 2011 Amb els nostres cors plens de joia ens hem aplegat en aquesta entranyable basílica del Sagrat Cor del Tibidabo per celebrar [...]

[BILINGÜE:TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la Missa de la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús,

a la Basílica del Tibidabo, 1 de juliol de 2011

Amb els nostres cors plens de joia ens hem aplegat en aquesta entranyable basílica del Sagrat Cor del Tibidabo per celebrar l’Eucaristia amb motiu de la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, coincidint amb el Centenari de la proclamació pel Papa Sant Pius X de temple expiatori en el decurs del XXII Congrés Eucarístic Internacional, dies després que beneís la cripta un estimat antecessor meu en aquesta seu barcelonina, Mons. Laguarda. És, certament, una festa molt important per a la vida cristiana dels fills i filles de Déu en el nostre pelegrinar per aquest món camí cap a la Jerusalem celestial. I ho és, també, per la vinculació intensa que hi ha entre els Pares Salesians i les seves obres amb Barcelona, des de que l’any 1886 va visitar Sant Joan Bosco la nostra estimada Arxidiòcesi de Barcelona.

El culte al Sagrat Cor de Jesús és cabdal en l’Església i ve des dels seus inicis. La Paraula de Déu que hem escoltat en la celebració ens ha parlat de l’amor de Déu manifestat de moltes maneres en la història de la salvació. Déu és amor i el cor és on rau l’amor. El Fill de Déu encarnat en el si virginal de Maria per obra de l’Esperit Sant, assumint la naturalesa humana, ens manifesta l’amor de Déu en el seu cor humà que fou traspassat per la llança en la creu.

Ens cal, benvolguts, revaloritzar l’autèntica devoció al Sagrat Cor de Jesús, perquè els homes i dones creats a imatge i semblança de Déu, necessitem ser estimats i estimar per a la nostra realització personal i per assolir la santedat que és la perfecció de la caritat. Avui, davant de la urgència de la nova evangelització, el llenguatge i el testimoniatge de l’amor és molt necessari per anunciar Jesucrist i propiciar un encontre personal amb Ell.

El Sagrat Cor de Jesús ens manifesta l’amor etern, infinit i gratuït de Déu. En la primera lectura que hem escoltat, Moisés diu aquestes entranyables paraules al poble: “El Senyor s’ha complagut en vosaltres i us ha escollit… perquè us estima i es manté fidel al jurament que havia fet als vostres pares”. El secret de totes les meravelles que Déu fa en nosaltres, en cada home i dona de la humanitat, està en que Déu és Amor i ens estima. El cor de Jesús estimà fins a l’extrem i ens deixà en el Cenacle el seu Cos i la seva Sang, lliurant-se cruentament el Divendres Sant a la Creu en el Calvari. I Sant Joan, en la seva primera carta, ens ha dit avui que “no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats”. No tenim cap mèrit en estimar Déu; el mèrit és de Jesucrist que es lliurà a la mort en creu. La Paraula de Déu ens parla d’aquest grandíssim amor que Déu ens té i que s’ha manifestat amb el lliurament del seu Fill i en el cor de Jesús traspassat per la llança del soldat romà.

Avui, donem gràcies per l’encíclica de Pius XII “Haurietis aquas” dedicada a la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Les paraules del profeta Isaïes “Traureu aigua amb goig de les fonts de salvació” (Is 12,3) tenen plena significació en el nostre temps. En promoure la devoció al Sagrat Cor de Jesús, l’encíclica “Haurietis aquas” exhortava els creients a obrir-se al misteri de Déu i del seu amor, deixant-se transformar per ell. I aquí troba l’home ple sentit a la seva vida i autèntica felicitat, en conèixer i experimentar vivencialment l’amor de Déu en Jesucrist, i en viure i donar testimoni d’aquest amor experimentat.

El Papa Benet XVI ens diu en la seva carta sobre el culte al Cor de Jesús, que el costat traspassat del Redemptor és la deu a la que ens invita a anar l’encíclica “Haurietis aquas” per conèixer Jesucrist, l’amor de Déu, experimentant-lo, mantenint la mirada fixa en ell, per tal de viure completament l’experiència del seu amor i per poder-lo testimoniar després als germans.

Del cor de Jesús, símbol particularment expressiu de l’amor diví, traspassat per la llança del soldat (cf. Jn. 19, 33-34), sorgeixen dons abundants per a la vida del món. El Senyor ens ha dit que “ha vingut perquè el món tingui vida i vida abundant” (Jn. 10,10). En l’encíclica de Pius XII aquests dons són la vida de Crist, l’Esperit Sant, l’Eucaristia i el sacerdoci ministerial i la seva incessant pregària per nosaltres (cf. Núm. 36-44).

El Papa Benet XVI ens recorda que “el misteri de l’amor de Déu per nosaltres no constitueix només el contingut del culte i de la devoció al Cor de Jesús: és, al mateix temps, el contingut de tota vertadera espiritualitat i devoció cristiana”. Només podem ser cristians dirigint la mirada a la creu del nostre Redemptor, traspassat per la llança. La ferida del costat i les dels claus han estat per a moltíssims cristians els signes d’un amor que ha transformat cada vegada més incisivament la seva vida, confessant com va fer l’apòstol Tomàs aquesta riquíssima professió de fe: “Senyor meu i Déu meu”.

“Miraran al qui traspassaran”. Hem de mirar amb confiança i amb amor el costat traspassat de Jesús, d’on sortí “sang i aigua” (Jn 19, 34). Els Pares de l’Església consideren aquests dos elements com els símbols dels sagraments del Baptisme i de l’Eucaristia. Amb l’aigua del Baptisme, gràcies a l’acció de l’Esperit Sant, se’ns revela la intimitat de l’amor trinitari. La sang, símbol de l’amor del Bon Pastor, arriba a nosaltres especialment en el misteri eucarístic i són reals les paraules del Senyor: “Qui menja la meva Carn i beu la meva Sang està en mi i jo en ell” (Jn 6, 56).

El Cor de Jesús traspassat per la llança del soldat, lliurant-nos les últimes gotes de la seva Sang, expressa de manera meravellosa l’amor que Jesús ens té i que es manifesta oferint-nos la vida divina i perdonant-nos els nostres pecats. El perdó del Senyor, que apareix constantment unit al pecat humà en les pàgines de la Bíblia, posa en relleu la misericòrdia divina i també la gravetat del pecat. Benvolguts i benvolgudes, acostem-nos al Cor de Jesús  com ho va fer l’apòstol estimat en el sant sopar que va recolzar el seu cap en el pit de Jesús, per tal que ens ajudi a prendre major consciència dels nostres pecats, dels pecats de la humanitat i de l’amor de Déu que perdona setanta vegades set.

La devoción al Sagrado Corazón de Jesús es, también, reparación por nuestros pecados y por los pecados de los hombres y mujeres de toda la humanidad. Desde la cima del Tibidabo hoy y constantemente pedimos con la adoración perpetua del Santísimo Sacramento por todos los hombres y mujeres de la ciudad de Barcelona, de la Archidiócesis y del mundo. Lo hacemos con una actitud intercesora, reparadora y expiatoria, como expresión de nuestro amor a Jesús y a los hermanos. Nos sentimos evangelizadores y pedimos al Señor que hombres y mujeres que viven “como si Dios no existiera” puedan gozar de un encuentro personal con Jesús, parecido al que tuvo San Pablo en la entrada a Damasco. El encuentro personal con Cristo es el que convierte y nos hace cristianos.

La vida en nuestro mundo, y especialmente para los cristianos, no resulta nada fácil y conviene escuchar estas palabras del Evangelio de hoy: “Venid a mi todos los que estáis cansados y apesadumbrados; yo os haré reposar”. Dios es amor y en medio de las dificultades nos manifiesta su amor con el consuelo, la ayuda y la esperanza. El nos pide que tomemos su yugo que es suave, aunque sea la cruz, porque lo llevamos con Él y nunca estamos solos. El Señor nos ha dicho que su carga es ligera. El Padre nos ha dado a su Hijo no para condenar al mundo, sino para salvarlo. Estas palabras y estas actitudes de Dios nos llenan de confianza y nos sentimos amados, a la vez que nos ayuda a imitar el amor y la misericordia divina en nuestro trato con los hermanos.

Los corazones de Jesús y de María están muy unidos entre sí para realizar la obra de la salvación del Señor, a la cual Él ha querido unir íntimamente a su Madre como mediadora y corredentora. Hoy queremos consagrarnos al Sagrado Corazón de Jesús contando con la intercesión del Corazón Inmaculado de María.