Homilía en el centenario de la Institución Teresiana
[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa del Centenari de la Institució Teresiana Basílica de la Mercè, 25 de març de 2011 Celebrem l’Eucaristia amb el cor ple de goig aquí a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, perquè commemorem [...]
[TRADUCCIÓN PENDIENTE]
Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa del Centenari de la Institució Teresiana
Basílica de la Mercè, 25 de març de 2011
Celebrem l’Eucaristia amb el cor ple de goig aquí a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, perquè commemorem el centenari de la fundació de la Institució Teresiana per Sant Pedro Poveda, l’any 1911. Dels nostres cors brolla una acció de gràcies a Déu per aquest esdeveniment i per això ho fem amb la celebració de l’Eucaristia que és l’acció de gràcies per excel·lència. Li agraïm molt al Senyor de la Glòria la figura i el carisma que concedí al nostre estimat Sant fundador d’aquesta institució. A Covadonga inicià el seu projecte pedagògic, aquest sacerdot de la diòcesi de Guadix que nasqué a Linares l’any 1874 i que esmerçà els 61 anys de la seva vida a Déu i als germans.
El nostre agraïment a Déu ve motivat per tot el treball realitzat per la munió dels membres, col·laboradors i simpatitzants de la Institució Teresiana que actualment està present en 30 països de quatre continents. El Senyor va atorgar al nostre estimat sant fundador el carisma de la transformació justa de les realitats temporals, des dels valors evangèlics, mitjançant l’educació i la cultura. Aquest carisma actual i necessari l’any 1911, és molt necessari i actual l’any 2011, i és el que ha rebut i viu amb intensitat i generositat aquesta associació canònica internacional de laiques. I ho fa en una diversitat de camps que són propis dels fidels laics, de les dones i dels homes cristians que han d’estar molt presents en el món. I ho realitza amb aquest esperit: el diàleg de la fe i les diverses cultures, l’estudi i la pregària, l’exemple de la vida dels primers cristians i la referència a l’humanisme i santedat de Santa Teresa de Jesús.
La celebració del primer centenari és un esdeveniment històric per a una institució. I el motiu de satisfacció ve motivat fonamentalment per tot el bé que la institució i els seus membres han fet i fan a tantes i tantes persones, famílies, institucions, pobles i ciutats del món i a l’Església d’aquí i d’arreu. Heu realitzat tantes coses bones i boniques, tantes meravelles, que ni la institució ni els membres i col·laboradors, no en podeu tenir plena consciència. És Déu qui ha fet aquestes meravelles a través vostre. Pensem només en les centres d’iniciativa pròpia de la Institució Teresiana: col·legis, residències, col·legis majors, empreses del camp editorial, llibreries i publicacions periòdiques que tenen l’objectiu d’elaborar i difondre el pensament cristià, i fomentar el diàleg al voltant de les qüestions més candents del moment.
Aquesta joiosa commemoració s’escau amb la solemnitat de l’Anunciació del Senyor. És una escaiença providencial, molt adequada amb el que és el vostre carisma de presència cristiana en el món. El Fill de Déu es va encarnar en les entranyes virginals de Maria de Natzaret. Déu es va fer home i plantà el seu tabernacle enmig del món. Aquest és un misteri cabdal de la nostra salvació que ha de marcar la nostra vida cristiana, d’homes i de dones que vivim en el món durant el nostre pelegrinatge cap a la Jerusalem celestial.
En l’Anunciació de l’àngel a Maria que hem escoltat en l’Evangeli d’avui, veiem com Maria es lliurà plenament a l’obra redemptora del Fill de Déu. Malgrat la dificultat que havia presentat a l’àngel perquè “jo no tinc marit”, a la resposta d’aquest dient-li que “l’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra”, Maria respon amb aquestes paraules: “que es compleixin en mi les teves paraules”.
En l’Anunciació Maria s’ha abandonat en Déu completament, tot manifestant l’obediència de la fe a aquell que li parlava a través del seu missatger i prestant l’homenatge de l’enteniment i de la voluntat. Ha respost, per tant, amb tot el seu “jo” humà, femení, i aquesta resposta de fe contenia una cooperació perfecta amb la gràcia de Déu que prevé i ajuda i una disponibilitat perfecta a l’acció de l’Esperit Sant. La fe de Maria pot ser comparada a la fe d’Abraham. Així, Maria, a l’instant de l’Anunciació, va creure que pel poder de l’Altíssim el nadó serà sant, serà anomenat Fill de Déu (cf. Lc 1, 35).
Vosaltres, estimades teresianes, teniu en la fe i el lliurament de Maria un exemple eximi per a la vostra resposta a Déu, resposta que un dia en la flor de la joventut vareu donar-li i que heu de renovar constantment. Vosaltres, benvolgudes teresianes, que viviu el carisma de Sant Pedro Poveda enmig del món, com Maria, la mare del Fill de Déu, va viure a Natzaret i va tastar el dolor de l’exili a Egipte, feu present amb la vostra vida i el vostre treball eclesial l’amor redemptor del Senyor. La santedat del vostre fundador i de Victoria Díez i Josefa Segovia us encoratgen en la realització del vostre carisma.
Com Maria, que es lliurà radicalment a Déu, ella que era la plena de gràcia, concebuda sense pecat original, immaculada, també vosaltres us heu consagrat a Déu pel baptisme i per el vostre seguiment de Jesús pobre, cast i obedient. I això ho viviu amb la joia de l’amor al vostre espòs, Crist, i als germans, a l’Església i al món. Així participeu intensament en l’obra de la Salvació de Jesús que realitza en l’Església i per l’Església i treballeu en la tasca de la nova evangelització dels homes i dones que teniu al vostre costat. És el vostre amor al Senyor i als homes i dones d’avui, que fa que us lliureu – vosaltres i les vostres obres amb una munió de persones que en formen part – a la joiosa feina d’anunciar Jesús arreu per tal de facilitar un encontre personal amb la persona de Jesucrist. En això consisteix l’evangelització. I l’evangelització és una conseqüència i exigència del nostre baptisme i l’Església existeix per evangelitzar. Com recordeu, en la meva carta pastoral de 24 de setembre de 2009 titulada “Anuncieu a tothom l’evangeli”, us vaig demanar intensament a tots els diocesans que us lliuréssiu amb tot el cor i totes les forces a l’evangelització allà on viviu, on us moveu i on actueu. Us encoratjo a totes les teresianes de Sant Pedro Poveda i a tots els vinculats a les realitats de l’Institució Teresiana a lliurar-vos amb radicalitat, generositat i confiança amb un sí com el de Maria al treball joiós de l’evangelització.
Tots portem en el nostre cor la joia de la visita apostòlica del Sant Pare Benet XVI a Barcelona els proppassats dies 6 i 7 de novembre per dedicar la Basílica de la Sagrada Família i per visitar l’Obra Social del “Nen Déu”. El Papa ens va manifestar el seu afecte a tots nosaltres acceptant la invitació que li vaig fer per visitar-nos i es va apropar moltíssim a la vida de cadascú de nosaltres amb la seva sol·licitud apostòlica i amb el seu missatge. El tema central de les seves paraules ha estat el de Déu i el de l’home en sí mateix i en les seves relacions amb Déu. Temes summament cabdals en unes societats com les nostres de l’occident europeu on moltes persones viuen com si Déu no existís, amb totes les conseqüències negatives i doloroses que això té per les persones i la societat.
Als peus de la Mare de Déu de la Mercè posem en les seves mans tota la realitat eclesial de l’estimada Institució Teresiana en aquesta commemoració del seu primer centenari i tot el que farà en l’inici del nou centenari que comencem.
