Homilía del Viernes Santo

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la celebració de la Passió del Senyor, Divendres Sant, Catedral de Barcelona, 6 d’abril de 2012 Aquesta tarda santa volem estar molt a prop de Jesús, aquí a la nostra estimada Catedral de Barcelona i a casa vostra els que seguiu aquesta celebració [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la celebració de la Passió del Senyor, Divendres Sant,

Catedral de Barcelona, 6 d’abril de 2012

Aquesta tarda santa volem estar molt a prop de Jesús, aquí a la nostra estimada Catedral de Barcelona i a casa vostra els que seguiu aquesta celebració per Radio Estel. Volem acompanyar a Jesús que aquell Divendres Sant al Calvari va donar la seva vida per amor a tots els homes i totes les dones de la humanitat per perdonar els seus pecats. Li volem agrair amb la nostra companyia i amb el nostre amor. Ho farem més sensiblement en el moment en què l’adorarem en la creu, recordant aquelles dolces paraules de Sant Francesc d’Assis: “Us adorem, Senyor, i us beneïm, perquè per la vostra santa creu heu volgut redimir el món”.

La Paraula de Déu que hem escoltat ens ha portat al via crucis de Jesús, al Calvari, a la creu i a la seva sepultura. Via crucis, camí de la creu, curull de dolor i d’humiliació. El va voler seguir el creador de l’univers i el redemptor de la humanitat. ¿Per què Senyor vàreu escollir aquest camí per complir les vostres promeses de salvació? Perquè tot home i tota dona fa també el seu via crucis i Jesús ha volgut passar al davant i facilitar-nos que el puguem seguir. Ell va escollir el via crucis perquè ens estima molt i per donar-nos la salvació que assolim ben units a la seva mort i a la seva resurrecció.

A Pere i als altres apòstols els costà entendre aquest camí cap al Calvari, I només més tard comprengueren el pla de Déu. També ens costa a nosaltres. Per això, l’amenaça més perillosa per a l’Església i per als cristians és el rebuig de la creu del Senyor.

Sant Pau, després d’aquell encontre personal amb Jesús mort i ressuscitat a les portes de Damasc, va entendre molt bé el misteri de la creu com a font de saviesa i de salvació. Ell s’adreçà als cristians de Corint amb aquestes paraules: “Mentre que els jueus demanen prodigis i els grecs volen saviesa, nosaltres prediquem un Messies  crucificat, escàndol per als jueus i niciesa per a les altres nacions; però per als qui hem rebut la vocació, un Messies que és poder i saviesa de Déu”. I nosaltres hem rebut la vocació cristiana i per això beneïm i adorem a Crist crucificat.

La situació de l’Església en aquest món és una fidel reproducció de la vida de Jesús. Predica l’Evangeli i anuncia la salvació, malgrat ser perseguida, calumniada, incompresa a vegades fins i tot pels seus mateixos membres que diuen voler-la purificar. És crucificada, també, en molts fills seus que són perseguits i morts en indrets del món només pel fet de professar la fe catòlica i donar testimoni de Jesucrist.

L’Església contempla en la passió de Jesús els sofriments de la humanitat d’avui, amb la perspectiva dels vint segles passats. La Resurrecció de Jesús que serà la darrera paraula de la creu, adquireix, també, una dimensió d’esperança davant del futur. Els qui creiem en Jesús no podem deixar-nos portar pel pessimisme en el que acaben molts homes i dones en contemplar amb una mirada global els grans mals que existeixen en el món. Són situacions que clamen justícia i solidaritat. Les morts provocades per les guerres, la fam, la mort voluntària de molts nadons encara no nascuts, la violència, el terrorisme, la manca de mitjans suficients per poder viure d’acord amb la dignitat de la persona com a conseqüència de la greu crisi econòmica i de la injusta distribució del béns, tot això i molt més interpel·la les nostres consciències.

Les comunitats cristianes de Terra Santa sofreixen moltes necessitats socials, culturals i materials. Molts cristians es veuen obligats a deixar la Terra santa davant d’aquesta situació engendrada fonamentalment per la manca d’una pau autèntica entre jueus i àrabs en aquells indrets. Avui que recordem el país on va néixer, viure, morir i ressuscitar el Senyor, hem de demanar-li amb fe per als seus deixebles que viuen en la seva terra i ser molt generosos en la col·lecta que es fa per a aquestes necessitats.

Els mèrits de Crist crucificat i ressuscitat són infinits. Per això fem en aquesta celebració la pregària dels fidels per a tota l’Església, per a totes les necessitats del poble de Déu que peregrina enmig del món i per a tota la humanitat. El lliurament de Jesucrist fins a la mort ens fa a tots més missioners i evangelitzadors, per tal d’anunciar la Bona Nova de la seva salvació a tot home i a tota dona del món.

Con devoción, amor y agradecimiento adoraremos a Jesús en la cruz  También nosotros llevamos nuestra propia cruz, pero es más llevadera porque el Señor está con nosotros en nuestro camino de la cruz. Hemos de aceptar la cruz para ser semejantes al Hijo Unigénito del Padre y así ser en el Hijo, hijos de Dios por adopción. No olvidemos que el Señor hizo de la cruz, el árbol de la vida, a diferencia de aquel árbol del paraíso que trajo el pecado y la muerte en el mundo.

Como María, su Santísima Madre, también nosotros queremos estar al pie de la cruz del Señor para acompañarle  con fe, amor y devoción.