Homilía del Viernes Santo

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la celebració de la Mort del Senyor, Catedral de Barcelona, 22 d’abril de 2011 Amb actitud de fe i d’amor hem escoltat la Paraula de Déu que ens ajuda a unir-nos a Jesús en la seva passió i mort. El servent de [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la celebració de la Mort del Senyor,

Catedral de Barcelona, 22 d’abril de 2011

Amb actitud de fe i d’amor hem escoltat la Paraula de Déu que ens ajuda a unir-nos a Jesús en la seva passió i mort. El servent de Jahvé descrit per Isaïes, alguns segles abans, és una relació viva i emotiva de la Passió del Senyor. L’autor de la carta als Hebreus, escrita pocs anys després de la mort de Jesús, ens ha presentat el Senyor en una oració plena de respecte a la voluntat del Pare. La Passió segons l’Evangeli de Joan ens presenta el Crist sofrent però vencedor de la mort, reflex de Déu Pare, model de l’home, Rei de l’univers.

El Divendres Sant contemplem Jesús crucificat, com la màxima manifestació de l’amor de Déu. Exposo breument unes reflexions a la llum del que hem escoltat en la Paraula revelada.

Primera reflexió: Jesús crucificat ens manifesta la manera de ser d’un Déu que ha volgut compartir fins el final el que significa ser home. Ha volgut experimentar no només la traïció, un procés injust, humiliacions i tortures, sinó també la tristesa mortal, l’infern del cor humà abatut, i sobretot, el silenci misteriós i desconcertant de Déu, el seu Pare, Aquest davallament de Jesús a l’abisme amagat del dolor humà és l’últim pas que neix de la lògica i de la dinàmica del misteri de l’Encarnació.

Jesús crucificat sap què hi ha de sofriment en la nostra vida perquè ho ha experimentat en la seva carn. I ho ha experimentat perquè ha volgut encarnar-se fins a les últimes conseqüències. Ell ha passat davant nostre per tal que nosaltres tinguem coratge en portar la pròpia creu i perquè puguem entendre millor el seu sentit redemptor.

Segona reflexió: Jesús crucificat ens manifesta la manera de ser d’un Déu que ha volgut fer-se i mostrar-se no només home, sinó home dèbil. Un Déu que no respon al mal amb el mal, a la força amb la força. I és precisament la seva mansuetud la que arrenca per sempre a la violència la seva victòria definitiva. És la seva debilitat la que venç radicalment i definitiva la força del mal que opera en la història humana. Per nosaltres es feu dèbil per enfortir-nos amb la seva debilitat.

Tercera reflexió: Jesús crucificat apareix als nostres ulls com un creient total, Jesús model de la nostra fe, que atemorit per la terrible mort que l’espera experimenta una noble repugnància instintiva a morir i un saludable impuls instintiu a viure. El seu crit és oració que accepta d’antuvi la voluntat de Déu Pare. És una pregària que transforma el desig vital de Jesús i el madura i modela plenament segons la voluntat del Pare. Així és sempre la pregària del cristià quan és autèntica. Tots els creients en Jesús podem dir que si el Senyor pregà a la creu, els deixebles podem pregar en qualsevol circumstància per difícil i inhumana que sigui.

Quarta reflexió: Jesús crucificat es carrega damunt seu el dolor del món. La crucifixió de Jesús es perllonga en tots els home i dones que, de diferents maneres, són crucificats en la història. En la creu de Crist el dolor i la mort s’abracen amb l’amor i la vida. La creu ens fa entendre el veritable sentit del dolor i del sofriment que acompanyen la vida dels homes. Davant del misteri punyent del mal, la contemplació de Jesucrist clavat a la creu dóna llum per poder entendre amb claredat i profunditat aquest dolorós misteri. Per això la creu de Jesús és el vertader arbre de la vida. No acabà tot el Divendres Sant. Arribà tot seguit la Pasqua de Resurrecció.

Finalmente, Jesús, Dios y hombre, murió en la cruz y resucitó para la salvación de toda la humanidad. Por esto, el Viernes Santo hacemos la plegaria universal por la salvación y santidad de todos los hombres y mujeres de la humanidad.

Queridos hermanos y hermanas, esta tarde del Viernes Santo todos estamos de alguna manera presentes en Jerusalén, en el Calvario. Pensamos en el conflicto aún no solucionado entre judíos y palestinos en Tierra Santa. Todos sufren, especialmente las comunidades cristianas. Ellas necesitan nuestra oración, pero también nuestra ayuda económica. Cuando nos acerquemos a besar a Jesús en la cruz hagamos nuestra aportación generosa para ayudar a los cristianos de Tierra Santa que hacen presente la Iglesia en la tierra en que Jesús nació, vivió, murió y resucitó.