Homilía del Sr. Cardenal en la Misa del bicentenario del Beato P. Francesc Palau i Quer

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Aquest any 2010 és per a la nostra arxidiòcesi de Barcelona i per a Catalunya un any de gràcia del Senyor. Hem celebrat diversos esdeveniments molt importants per a l’Església i també pel país. El mes de novembre varem viure amb molta joia i amb el cor ple de satisfacció la visita apostòlica [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Aquest any 2010 és per a la nostra arxidiòcesi de Barcelona i per a Catalunya un any de gràcia del Senyor. Hem celebrat diversos esdeveniments molt importants per a l’Església i també pel país. El mes de novembre varem viure amb molta joia i amb el cor ple de satisfacció la visita apostòlica del Sant Pare Benet XVI a Barcelona per la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família i la visita a l’Obra del Nen Déu. Tots conservem aquesta joia que ens ha omplert d’una deguda autoestima de ser cristians i per formar part de l’Església de Jesucrist estesa d’Orient a Occident, presidida en la caritat pel Bisbe de Roma, el “dolç Crist a la terra” com deia Santa Catalina de Siena.

I a punt de finalitzar aquest any de gràcia ens reunim avui en aquesta bellíssima i antiga catedral de Barcelona per iniciar un Any Jubilar amb motiu del bicentenari del naixement del Beat P. Francesc Palau i Quer, carmelita i fundador de les Carmelites Missioneres Teresianes i de les Carmelites Missioneres i dels 150 anys d’aquestes dues Congregacions. El nostre estimat P. Palau va néixer a Aitona i va estar molt vinculat a Barcelona i a Catalunya.

Iniciem aquest Any Jubilar amb el convenciment i amb el desig que serà un any de gràcia per a les dues congregacions religioses fundades pel P. Palau, per a tots els seus membres i per a totes les seves obres. Tanmateix ho serà també per a l’Església en la qual viuen i treballen les nostres estimades religioses en els diversos països dels diferents continents del món. Hem d’aprofitar aquest Any Jubilar per conèixer més i més la vida, l’esperit, el carisma i el contingut dels riquíssims escrits del P. Palau, com un preuat servei que fem a les dues congregacions religioses fundades per ell i a l’Església mateixa. A mida que es va coneixent més la vida i les obres del P. Palau es va prenent major consciència que és un testimoni molt actual pels cristians i cristianes d’avui que vivim, especialment en les nostres societats occidentals europees, en un clima d’indiferència religiosa i de cultura laïcista. I a la vegada es descobreix com el seu missatge escrit és molt actual ja que està centrat en l’Església i aquest fou el tema central del Concili Vaticà II que estem aplicant i vivint.

Avui ens reunim per celebrar l’Eucaristia en primer lloc per donar gràcies a Déu pel nostre estimat Francesc Palau i Quer, per la seva vida i el seu treball infatigable, pel do de la fe que va rebre gratuïtament del Senyor, per la seva vocació carmelitana, per la seva fidelitat a Déu i el seu amor a l’Església i per la fundació de les nostres dos congregacions religioses. Tot això ha estat un do preuat del Senyor. Així ho entenem i així ho vivim. La Providència de Déu, en moments històrics del nostre país molt difícils, va suscitar la figura ferma, coherent, valenta, humil, decidida, contemplativa i activa que fou el nostre estimat Beat P. Francesc Palau.

En moments com els que estem vivim d’indiferència religiosa, de privatització de la religió, de tolerància fruit del poc interès pels valors i continguts religiosos, tenim el perill de perdre el tremp, de dormir-nos, de rebaixar l’esperit missioner i evangelitzador, en definitiva d’allunyar-nos de l’esperit i del carisma del P. Palau que tant han enriquit l’Església.

El Pare Palau nascut l’any 1811 a Aitona, va rebre la vocació sacerdotal i va ingressar al Seminari de Lleida als 17 anys on va romandre durant quatre anys. Santa Teresa de Jesús el va fascinar i per aquest motiu es va fer carmelita. Tanmateix la seva vida i l’exercici de la seva vocació va ser força convulsa. Va tastar l’oposició dels de dintre, la calúmnia, l’exili, la incomprensió, però sempre va trobar en Déu la força i la llum per continuar el seu camí vocacional i per estimar i servir a l’Església fos quina fos la realitat que l’envoltava. El Senyor el va omplir de l’Esperit que ens ha portat avui el profeta Isaïes.

El gran secret de la vida del nostre beat i del seu camí per assolir la primera i fonamental vocació que tots els batejats hem rebut que és la vocació a la santedat, fou la seva pregària constant, confiada, generosa i contemplativa. El silenci i el desert que va viure per imposició i que va acceptar amb docilitat a Eivissa contribuïren a la seva maduresa espiritual i al seu creixement en l’amor a l’Església, mes concretament a Es Vedrà. Això és un testimoni per a tots nosaltres: la necessitat de la pregària constant per a una vida cristiana, sacerdotal o consagrada fidel a Déu i plena d’amor a l’Església. No ens equivoquem. Moltes dificultats que va viure el P. Palau són constitutives de la creu i la creu de Jesucrist és constitutiva de la vida cristiana. I fou la seva acceptació de la creu, seguint l’exemple de Santa Teresa de Jesús i de Sant Joan de la Creu, que el P. Palau es va mantenir fidel i va rebre el do, el carisma, que ha transmès a les religioses que ell va fundar.

Si és ben veritat que la vida del P. Palau que tots i totes coneixeu prou bé és un autèntic testimoniatge per als cristians i cristianes d’avui – especialment per a vosaltres  que sou les seves estimades filles espirituals – ho és també el contingut dels seus escrits, que no foren només teòrics, sinó que ell va procurar viure’ls. Em refereixo, especialment, al seu amor a l’Església. L’Església de Jesucrist fou el tema estrella dels seus escrits.

El Papa Joan Pau II, en la seva homilia de la Beatificació del P. Palau, el dia 24 d’abril de 1988, a Sant Pere del Vaticà, va posar en relleu aquest riquíssim contingut de la vida i obra del nou beat. El Papa manifestà que Francesc Palau, carmelita descalç, feu de la seva vida sacerdotal una ofrena generosa a l’Església. Durant les seves llargues hores de pregària, de contemplació i d’apostolat, va estar sempre concentrat en el misteri de l’Església.

El mateix Beat ha dit que “el dia en que vaig ser ordenat sacerdot, he estat consagrat, mitjançant l’ordenació, al teu servei, he estat consagrat a tu, Església, i des d’aquell dia no em pertanyo més a mi mateix: sóc teu i són teves les meves accions”. Com veieu es va donar plenament a l’Església, com a fill seu i com a espòs seu.

En aquest sentit el Beat Palau es dedicà al servei de l’Església amb entusiasme perquè sentia l’Església com una mare tendra i amorosa i l’estimava com una esposa pura i santa. Certament l’Església és la nostra Mare que ens ha engendrat a la vida de fills, fills de Déu i alimenta aquesta vida amb l’Eucaristia i els sagraments. Tots hem d’estimar la nostra Santa Mare Església, com estimem la nostra mare que ens ha donat la vida corporal. Això s’ha de manifestar constantment en els filles del P. Palau, les carmelites missioneres teresianes i les carmelites missioneres. I això ho feu totes amb la vostra consagració religiosa, lliurant les vostres vides, realitzant moltes obres en el món i amb un esperit missioner, ben conscients que l’Església existeix per evangelitzar, per anunciar Jesucrist i el seu Evangeli arreu del món. Com més poueu en la vida i l’obra del vostre fundador, més trobareu els camins que heu de seguir avui en el vostre servei a l’Església, en les vostres relacions entre les dues congregacions nascudes del mateix pare i del mateix carisma i en el vostre treball que realitzeu i que el Senyor us anirà demanant en el futur.

El P. Palau es va enamorar de l’Església, personificant-la. L’Església esposa de Crist. El nostre beat, com un altre Crist pel baptisme i com un altre Bon Pastor pel sagrament de l’orde, estimava molt l’Església. Ell ha escrit això d’ell mateix, que es pot aplicar molt bé a totes vosaltres estimades germanes: “La meva missió és anunciar al poble que tu, Església, ets infinitament bonica i amable i predicar que t’estimo”. I ell era molt conscient que en l’amor per a l’Església es realitza el gran manament cristià de l’amor a Déu i de l’amor als germans.

Benvolgudes germanes, el Papa Joan Pau II en aquella homilia va dir que “l’obra predilecta del P. Palau fou la fundació del Carmel Missioner que s’inspira en la Santa reformadora i en Sant Joan de la Creu. Les seves filles espirituals – les Carmelites Missioneres i les Carmelites Missioneres Teresianes – encarnen i realitzen en l’Església l’esperit d’aquest apostolat. Fidels al seu carisma, desitgen fer-se presents allà on la caritat compleix les seves accions i funcions”. Sou el fruit més preuat de la vida i treball del Beat Palau. Des del cel intercedeix per totes vosaltres, pel vostre present i el vostre futur com a congregacions. Teniu un molt bon intercessor prop de Déu. Avui – i durant aquest Any Jubilar – unirem les nostres pregàries per tal que ben aviat puguem celebrar la canonització del P. Palau.

Comencem un Any Jubilar. Ho fem amb joia i il·lusió. N’esperem molt per al bé de les nostres congregacions. Aquest any us enriquirà amb un major desig de santedat per part de totes vosaltres estimades religioses. Us unirà més i més en comunió i amor a les que formeu la respectiva congregació i contribuirà a intensificar les relacions i els vincles entre les vostres dues famílies. I demanarem insistentment al Senyor per la intercessió del Beat, vocacions per seguir en el món i en l’Església el carisma del Fundador, noies generoses i enamorades de Jesucrist i amants de l’Església, sense por a lliurar-se radicalment a Déu com ho va fer el P. Palau i així estimar l’Església i els germans arreu del món, vivint intensament la vocació missionera que caracteritza el vostre carisma.

Posem aquest Any Jubilar a les mans de la Mare de Déu del Carmel perquè com a Mare amatent faci fecundar els fruits espirituals, vocacionals, pastorals i socials de totes vosaltres i de tots els vostres col·laboradors.