Homilía del dia de Navidad

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de la solemnitat de Nadal a la Basílica Catedral de Barcelona, 25 de desembre de 2011 Avui portem un goig molt gran en el nostre cor perquè és Nadal, una festa cristiana familiar i entranyable que ens fa sentit més i [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la Missa de la solemnitat de Nadal a la

Basílica Catedral de Barcelona, 25 de desembre de 2011

Avui portem un goig molt gran en el nostre cor perquè és Nadal, una festa cristiana familiar i entranyable que ens fa sentit més i més membres de l’Església, de la nostra família cristiana  i ens porta a la memòria records molt bonics de la nostra infantesa i de persones que ja ens han precedit cap a la casa del Pare i han marcat positivament la nostra vida.

En aquesta Eucaristia aquí a la Basílica Catedral de Barcelona, la primera de les esglésies de la nostra estimada arxidiòcesi, hi trobarem l’autèntic pessebre amb la celebració del misteri pasqual de la mort i la resurrecció de Jesús. Ell avui, també, amb la seva paraula i el seu Cos i la seva Sang se’ns fa present  com l’Emmanuel que és el Messies, el Senyor. I venim a adorar-lo com ho feren aquells pastors que guardaven el seu remat aquella nit santa allà a Betlem.

El misteri de Nada a la llum de la fe cristiana ha estat anunciat en el pròleg de l’evangeli de Sant Joan que hem escoltat. L’evangelista ens ha dit que “al principi ja existia el qui és la Paraula”, és a dir, des de tota l’eternitat existia Déu Pare, Fill i Esperit Sant. “I el qui és la Paraula – la segona persona de la Santíssima Trinitat – es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”. Déu s’ha encarnat perquè Déu en aquests dies que són els darrers “ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill”, com ens ha dit Sant Pau en la lectura de la seva carta que hem escoltat.

El Fill de Déu es fa home en les entranyes virginals de Maria per obra de l’Esperit Sant. Déu creador de la naturalesa humana pren aquesta naturalesa en tot igual com la nostra menys en el pecat i es fa home. Nadal és la festa que dignifica encara més la nostra condició humana perquè el seu Creador ha volgut prendre-la per fer-se com un de nosaltres. Hem de respectar-nos, hem d’estimar i valorar la vida humana des del seu inici fins a la mort natural perquè és obra de Déu i perquè Déu l’ha assumit en fer-se home.

Déu es fa infant! Quina meravella! Quin admirable intercanvi! El Creador dels homes ha volgut fer-se home i compartint la nostra humanitat ens ha fet el grandiós i preuat obsequi de la seva divinitat. Sant Agustí ho afirma amb poques paraules: “Déu es va fer home perquè l’home arribés a ser Déu”. Oh, admirable intercanvi! Fruit de l’amor que Déu ens té a tots. Això és el Nadal cristià. Així, els àngels ens anuncien també a nosaltres aquesta bona nova que ens pot donar la joia i l’alegria enmig de les dificultats que tots sofrim. I Sant Joan ens diu que tots els qui hem rebut el Messies fet infant, “els qui creiem en el seu nom, ens concedeix poder ser fills de Déu. No som nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix”. El nadó de Betlem, l’Emmanuel, ens fa fills i filles de Déu. Oh quin misteri més joiós!

Jesús ha vingut a portar-nos a Déu. Ens cal retornar a Betlem perquè el nadó ens mostri Déu, avui que hi ha molts homes i dones que viuen com si Déu no existís. La nostra vida i el nostre món amb Déu o sense Déu, és molt diferent. La qüestió de Déu és la qüestió de les qüestions. El Papa Benet XVI, en la celebració històrica de la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família, ens va demanar “mostrar junts al món el rostre de Déu, que és amor i l’únic que pot respondre a l’anhel de plenitud de l’home. Aquesta és la gran tasca, mostrar a tots que Déu és Déu de pau i no de violència, de llibertat i no de coacció, de concòrdia i no de discòrdia. En aquest sentit –ens deia el Papa- penso que la dedicació d’aquest temple de la Sagrada Família, en una època en què l’home pretén edificar la seva vida d’esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat. Gaudí, amb la seva obra, ens mostra que Déu és la veritable mesura de l’home. Que el secret de l’autèntica originalitat rau, com deia ell, a tornar a l’origen que és Déu”. Déu és l’origen del nostre ser i fonament i cúspide de la nostra llibertat: no el seu oponent. Aquest Déu i aquest home són els qui s’han manifestat concretament i històricament en Jesús nat a Betlem.

Per una decisió de l’emperador romà per tal de fer un cens a l’imperi, Jesús no va néixer a Natzaret sinó a Betlem, amb més pobresa, posat en una menjadora. També avui, amb motiu de la crisi econòmica hi ha moltíssimes persones i famílies que sofreixen greu conseqüències de manca de treball, de vivenda i d’aliments. Hem arribat a cinc milions d’aturats. El 40% dels joves en edat laboral no tenen treball. Nadal ens ajuda a ser encara més solidaris i a compartir el que som i el que tenim, com el diví nadó de Betlem que ens ho ha donat tot. Sant Pau en la segona lectura que hem escoltat ens exhorta que “abandonem la impietat i els desitjos mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat”. Aquestes són tres virtuts molt necessàries avui i que van juntes perquè es complementen mútuament: la justícia demana compartir les càrregues i els sacrificis amb un equitatiu repartiment que té en compte els més pobres i desfavorits i això per part de tots els ciutadans i dels poders públics en el moment que no es disposen de suficients mitjans. I la pietat que practiquem amb la pregària i els cants de les nadales prop del pessebre ens humanitza, fent-nos més humans, més fidels al designi de Déu sobre la creació, més solidaris amb els qui pateixen fam i moltes altres necessitats, amb els malalts i els marginats, per tal de construir una globalització de l’amor i de la solidaritat per superar amb valors i virtuts la crisi econòmica que sofrim.

Navidad, queridos hermanos y hermanas, nos hace más conscientes del amor que Dios nos tiene. El cristianismo es la religión en la cual Dios es quien busca al hombre y a la mujer porque por el pecado se han escondido de Dios. Sucedió en nuestros primeros padres en el Paraíso y nos sucede a nosotros que también somos pecadores. Dios se encarna movido por su inmenso amor y a todos los que lo hemos recibido nos concede poder ser hijos de Dios. Hoy en el mundo y también en Barcelona se da un movimiento migratorio muy grande. Muchos de los que participáis en esta misa procedéis de una gran diversidad de países del mundo. Es doloroso tener que emigrar por necesidad, lejos de vuestras familias. Pero en la Iglesia nadie es extranjero. Estáis en casa y os habéis de sentir siempre en casa trabajando y participando en vuestras comunidades parroquiales.

Navidad hace a los cristianos más evangelizadores para anunciar a Jesús y a su Evangelio. Hoy esta tarea de la nueva evangelización es muy necesaria y muy urgente. Es el compromiso que tenemos como Iglesia que somos, ya que ésta existe para evangelizar y también porque en nuestra archidiócesis hemos iniciado un nuevo Plan Pastoral centrado totalmente en la nueva evangelización. Hemos de propiciar a nuestros hermanos, quizás alejados de Dios, un encuentro personal con el Señor que es el único que les puede convertir y dar sentido pleno a su vida llenándola de esperanza y felicidad.

El trabajo que las parroquias y Cáritas están haciendo para ayudar a muchísimas personas y familias que tienen necesidades debido a las consecuencias de la crisis económica, da un buen testimonio de Dios ya que Dios es amor. El Papa Benedicto XVI en la Basílica de la Sagrada Familia nos dijo a todos: “Pido a Dios que en esta tierra catalana se multipliquen y consoliden nuevos testimonios de santidad, que presten al mundo el gran servicio que la Iglesia puede hacer y ha de hacer a la humanidad: ser icono de la belleza divina, llama ardiente de caridad y camino para que el mundo crea en Aquel que Dios ha enviado (cf. Jn 6, 29)”.

En la solemnidad de Navidad, Maria Madre de Jesús, tiene un papel muy importante. Ponemos en sus manos tantos deseos y peticiones para que ella los presente al Niño Dios que desde el pesebre nos mira siempre con una mirada misericordiosa llena de amor.