Homilía del Cardenal en la ordenación de diáconos

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’ordenació dels diaques Jordi Lloret i Rafael Ignacio Tejada, a la Catedral de Barcelona, 22 de juliol de 2012 Estem celebrant amb joia l’Eucaristia, el memorial de la mort i de la resurrecció de Jesucrist i la manifestació més palesa del seu amor [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en l’ordenació dels diaques Jordi Lloret i Rafael Ignacio Tejada,

a la Catedral de Barcelona, 22 de juliol de 2012

Estem celebrant amb joia l’Eucaristia, el memorial de la mort i de la resurrecció de Jesucrist i la manifestació més palesa del seu amor a tots nosaltres i a tota la humanitat. Tanmateix aquesta manifestació de l’amor redemptor del Senyor és avui encara més gran perquè en aquesta eucaristia donaré el sagrament de l’orde del diaconat a dos membres de la nostra Església diocesana, en Jordi Lloret i Magdalena i en Rafael Ignacio Tejada i Galeano.

La paraula de Déu que hem escoltat ens parla dels pastors, és a dir, d’aquells que el Senyor els hi ha confiat un ministeri, un servei de servir els germans en la seva vida cristiana. Es tracta de la vocació sacerdotal i diaconal que el Senyor dóna a qui vol i que rebem de manera immerescuda, totalment gratuïta i que demana una resposta generosa per esmerçar la nostra vida sacerdotal o diaconal al servei de l’Església, al servei de les comunitats cristianes, al servei dels homes i dones que Déu ens confia.

En el fragment del profeta Jeremies, apareix que els pastors del poble d’Israel no sempre eren bons pastors i es profetitza la vinguda d’un Pastor ideal: el Messies. Els pastors del nou poble de Déu, de l’Església, hem de ser com Jesús, bons pastors capaços com Ell de donar la pròpia vida pel bé del ramat.

En l’Evangeli, Sant Marc ens continua parlant de la missió que Jesús va donar als apòstols, enviant-los de dos en dos per tota Galilea i que tornaren per reunir-se amb Jesús. No podem oblidar que el Senyor va escollir els seus apòstols –i d’alguna manera ens escull a tots nosaltres- per estar amb Ell, per ser enviats i per lluitar contra el maligne. Tres aspectes que configuren la vocació i el servei dels pastors i –repeteixo- d’alguna manera la vocació de tots els batejats. I naturalment també la vocació diaconal a la que heu estat cridats vosaltres dos, Jordi i Rafael Ignacio.

El que és primer i més important és estar amb Jesús, és a dir, mantenir una relació personal i íntima amb el Senyor en la pregària personal i comunitària, en l’escolta de la Paraula de Déu i la celebració dels sagraments.

Benvolguts germans i germanes, em sembla que tots hauríem d’intensificar aquesta relació amb el Senyor, aquest estar diàriament amb Jesús, com ho feren els apòstols aquells tres anys que estigueren amb Ell. I l’Evangeli d’avui ens diu que “els apòstols tornaren a reunir-se amb Jesús”. Perquè el seu lloc era estar amb el Mestre. El missioner, l’apòstol, l’evangelitzador és un “enviat” que està sempre a punt per tornar a qui l’ha enviat, perquè no té més centre de gravetat que Jesucrist.

Avui pel sagrament de l’orde sagrat que celebrareu, vosaltres dos benvolguts Jordi i Rafael Ignacio, us lliurareu més i més al Senyor, a l’Església diocesana a al qual us incardineu – és a dir, us poseu al seu servei-, i als fidels i homes i dones que us envolten. En el vostre cas el sagrament del matrimoni que celebràreu, la responsabilitat d’esposos i pares, i el diaconat que rebreu, ompliran de dedicació i treball encara més les vostres vides. Per això, com els apòstols quan tornaren de la missió cansats i afeixugats, Jesús us dirà sovint: “Veniu ara tots sols en un lloc despoblat i reposeu una mica”. Per estar més i més amb el Senyor.

Tanmateix ja hem escoltat que malgrat prendre la barca per anar a aquell indret per estar sols, no fou així, sinó que una multitud els seguia per terra i l’esperaven en aquell indret. I Jesús “veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament”.

Cal posar en relleu aquesta actitud plena de zel apostòlic de Jesús i d’estimació per a aquelles persones que estaven soles sense pastor. Avui tots els bisbes i sacerdots, també els diaques i tots els batejats hem de tenir aquella mateixa actitud apostòlica i pastoral de Jesús i hem de lliurar-nos més i més per fer com feu Ell, que es posà a instruir-los llargament, és a dir, hem d’anunciar arreu la Bona Nova de l’Evangeli, de la salvació de Jesús. Mirem si tenim com Jesús compassió per tants germans nostres que encara no coneixen a Déu, ni a Jesús o el coneixen malament. Avui és molt urgent la nova evangelització ja que hi ha molta gent al nostre costat que viu com si Déu no existís, d’esquena a Déu, com si Ell no tingués res a dir-nos. La mateixa crisi econòmica que sofrim l’haguéssim pogut evitar si haguéssim escoltat el Senyor i l’haguéssim imitat, vivint usant bé de les coses d’aquest món, administrant-les al servei de tots els homes i dones de la humanitat i tenint cura especial dels pobres, perquè cada persona és una imatge de Jesucrist.

Benvolguts germanes i germans, en aquesta celebració rebem el testimoni del Jordi i del Rafael Ignacio, de la seva respectiva muller i dels seus fills, de generositat i lliurament a la crida que els hi ha fet el Senyor amb la vocació de diaca, vocació que incideix en tota la seva família. És un testimoni que ens ha de moure a donar gràcies a Déu i alhora obrir-nos també nosaltres per escoltar si el Senyor ens demana quelcom més en el nostre amor a Ell i als germans.

Com els apòstols en l’ordenació d’aquells set primers diaques, avui farem el mateix. Per la imposició de les meves mans com a successor dels Apòstols, i la pregària, aquests germans nostres esdevindran diaques de l’Església diocesana de Barcelona. El seu ministeri és un servei a la proclamació i explicació i predicació de la Paraula de Déu; és un servei a les celebracions litúrgiques i és un servei especialment als pobres i necessitats, ben units al bisbe diocesà i als preveres.

Jordi i Rafael Ignacio, el Senyor us envia després d’estar amb Ell. Us envia a exercir el ministeri que avui rebreu del Senyor i de l’Església. No és un ministeri propietat vostra. L’heu rebut, és del Senyor. Respecteu-lo i exerciu-lo amb fidelitat i coherència. Així fareu el que hem de fer tots, lluitar contra el maligne, contra el pecat, contra l’egoisme, contra el mal per tal de sembrar la cultura de l’amor, de la justícia, de la pau i de la presència de Déu. I com els Apòstols retorneu constantment per reunir-vos amb Jesús.

Maria, Mare de Déu i Mare nostre, us acompanyarà sempre en l’exercici del vostre ministeri diaconal que és de servei, ella que és la “serventa del Senyor”.