Homilia del Cardenal en la Missa Crismal

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa Crismal, Catedral de Barcelona, 31 de març de 2015. Ens hem aplegat com a presbiteri diocesà, juntament amb altres membres de l’Església metropolitana de Barcelona, per celebrar la Missa Crismal. Aquesta celebració és una manifestació ben palesa de la comunió eclesial [...]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa Crismal, Catedral de Barcelona, 31 de març de 2015.

Ens hem aplegat com a presbiteri diocesà, juntament amb altres membres de l’Església metropolitana de Barcelona, per celebrar la Missa Crismal. Aquesta celebració és una manifestació ben palesa de la comunió eclesial i de la íntima i sacramental fraternitat que hi ha entre tots els membres del nostre presbiteri. I en aquesta celebració beneirem els olis dels malalts i dels catecúmens i serà consagrat el crisma, tot agraint al Senyor el do de l’oli de les oliveres, i li demanarem que la nostra estimada Església diocesana creixi en nombre i en santedat, tenint com a centre Jesucrist que, ungit per l’Esperit Sant, passà pel món fent el bé.

Per la unció de l’Esperit Sant, els sacerdots som configurats a Crist Sacerdot fins al punt que podem actuar en la persona de Crist Cap i Pastor. Els sacerdots som pastors; som cristians amb els altres batejats; però, per a ells, som sacerdots.

No podem oblidar mai la finalitat del nostre ministeri tal com ens recorda el Concili Vaticà II: “Procurar la glòria de Déu Pare en Crist (…) I aquesta glòria consisteix en això, que els homes rebin conscientment, lliurement i amb agraïment l’obra divina acomplida en Crist i la manifestin en tota la seva vida” (Presbyterorum ordinis, I). Per això, amb les mateixes paraules del prefaci d’aquesta missa crismal, demanarem al Pare del cel que nosaltres, sacerdots, moguts per la caritat pastoral que és la nostra peculiar manera d’estimar als germans, anem al davant del poble, l’alimentem amb la Paraula i el refem amb els sagraments. El nostre ministeri de pastors ens demana estar sempre amb els feligresos, acompanyar-los, fer –com ens diu el Papa Francesc- “olor d’ovella”, i anar donant la nostra vida per servir-los millor a imitació de Jesús Bon Pastor.

El Papa Francesc ens ha fet l’obsequi de la seva exhortació apostòlica Evangelii gaudium, ha assenyalat per a tota l’Església el programa pastoral, indicant camins per assolir-ho en els pròxims anys (cf. N.1). Aquest programa ve indicat pel títol i el subtítol del document, que són: “La joia de l’Evangeli” i “L’anunci de l’Evangeli en el món actual”.

És el programa que l’Esperit del Senyor Déu, que ens ha ungit a tots els batejats i a tots els qui hem rebut l’ordenació, ens mou a portar a la pràctica , tal com hem escoltat en el fragment del profeta Isaïes: som cristians i som bisbes, sacerdots i diaques per portar la Bona Nova als desvalguts. Això és el que va venir a fer el Messies, el Fill de Déu encarnat en les entranyes virginals de Maria, i el mateix Jesús ens ho ha manifestat en l’evangeli d’avui.

El programa del Papa Francesc és el propi i específic de l’Església ja que aquesta existeix per evangelitzar, i és un programa actualíssim i urgent, atesa la descristianització especialment de les nostres societats de l’Europa Occidental. Per això, el Papa als pocs mesos de ser elegit Bisbe de Roma i Successor de Pere, ens ha ofert aquest document programàtic, extens, clar, fàcil d’entendre i eminentment evangelitzador, que cal que tots el llegim i el rellegim.

Em plau recordar un fragment que sintetitza aquest desig del Papa Francesc i el seu programa. Ell ens diu: “Somnio una opció missionera capaç de transformar-ho tot, per tal que els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial es converteixi en una via adequada per a l’evangelització del món actual” (N.27). La clau d’aquest programa és la dinàmica missionera de tota la pastoral diocesana per tal de poder anunciar a tothom Jesús i el seu evangeli.

El Papa ens diu que “la reforma de les estructures que exigeix la conversió pastoral només pot entendre’s en aquest sentit: procurar que totes les estructures es tornin més missioneres, que la pastoral ordinària en totes les instàncies sigui més expansiva i oberta, que col·loqui els agents pastorals en constant actitud de sortida i afavoreixi així la resposta positiva de tots aquells a qui Jesús convoca en la seva amistat” (EG, 27).

No és pas possible avui especialment ser sacerdot de Jesucrist en l’Església sense compartir el zel del Bon Pastor. Ell cerca les ovelles, les coneix i les estima, voldria aplegar-les totes en un sol ramat sense que no en manqués cap. Aquesta és la tasca del sacerdot pastor. La pastoral amb clau de missió pretén abandonar el còmode criteri de “sempre s’ha fet així”. El Papa ens invita a tots a “ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensat els objectius, les estructures, l’estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats” (EG 33). I Francesc continua dient-nos: “Espero que totes les comunitats procurin posar els mitjans necessaris per avançar en el camí de la conversió pastoral i missionera, que no pot deixar les coses com estan. Ja no serveix una ‘simple administració’. Constituïm-nos en totes les regions de la terra en un ‘estat permanent de missió’” (EG 25).

En l’Església en sortida, les nostres parròquies hi tenen una tasca molt necessària. El Papa ens confirma que la parròquia no és una estructura caduca, precisament perquè té una gran plasticitat i així pot prendre formes molt diferents que requereixen la docilitat i la creativitat missionera del pastor i de la comunitat. Francesc ens diu que la parròquia si és capaç de reformar-se i adaptar-se constantment, continuarà essent “la mateixa Església que viu entre les cases dels seus fills i filles” (EG, 28, citant a Joan Pau II, Christifideles laici, 26). Per assolir-ho cal que la parròquia i la pastoral parroquial estiguin constantment en contacte amb les famílies i amb la vida del poble. La parròquia ha de preparar i encoratjar els seus membres perquè siguin agents d’evangelització.

Sacerdots, diaques, religioses i laics estem reflexionant a nivell arxiprestal deixant-nos interpel·lar pels continguts del Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats que hem celebrat recentment, atenent els desafiaments de les cultures urbanes. Som una Església urbana i cal que la nostra pastoral sigui urbana i missionera. El Sínode dels Bisbes de 2012 sobre l’evangelització, va constatar que avui les transformacions d’aquestes grans àrees urbanes i la cultura que expressen són un lloc privilegiat de l’evangelització (cf. Proposició, 25). En aquesta reflexió que estem fent i en el treball pastoral que hem de realitzar constantment, cal que tinguem molt present el que ens diu el Papa Francesc: “L’important és no caminar sols, comptar sempre amb els germans i especialment amb el guiatge dels bisbes, en un savi i realista discerniment pastoral” (EG 33)

La joia de l’Evangeli que ha d’omplir la vida de les nostres comunitats és una joia missionera. En virtut del baptisme, cada membre del poble de Déu s’ha convertit en deixeble missioner, en un agent evangelitzador. Tanmateix, tot cristià és missioner en la mesura en què s’ha trobat amb l’amor de Déu en Crist Jesús. Per això les nostres parròquies han de facilitar que els seus membres facin una experiència de l’amor de Déu. Això s’assoleix amb l’anunci central, principal i fonamental del kerygma, amb paraules com les que indica el Papa: “Jesucrist t’estima, va donar la vida per salvar-te, i ara és viu al teu costat cada dia, per il·luminar-te, per enfortir-te, per alliberar-te” (EG 164). Així, diu el Papa Francesc, aquest cristià “no necessita gaire temps de preparació per a sortir a anunciar-lo, no pot esperar que li donin molts cursos o llargues instruccions” (EG 120).

Ara, benvolguts sacerdots, renovareu amb joia i confiança les promeses sacerdotals, tot agraint al Senyor el do meravellós del ministeri sacerdotal. La consciència de ser ministre de Jesucrist comporta també la consciència agraïda i joiosa d’una gràcia singular rebuda del Senyor: la gràcia d’haver estat escollit gratuïtament per Jesucrist com a “instrument viu” de l’obra de la salvació. Aquesta elecció demostra l’amor del Senyor als sacerdots i hem de correspondre amb amor a aquest amor. I també hem de desitjar-ho per a futurs sacerdots, demanant al Senyor que cridi a joves a aquesta joiosa vocació. En aquesta celebració em plau, en nom dels membres del Poble de Déu, agrair-vos estimats sacerdots i diaques el vostre servei a les parròquies, comunitats eclesials i socials. Ho farem una mica sensible amb l’homenatge als qui enguany celebreu les noces d’argent i d’or de la vostra ordenació.

A Maria, Mare de l’Evangeli vivent, li demanem que intercedeixi perquè aquesta invitació del Papa Francesc a una conversió pastoral i missionera sigui acollida per tota la nostra estimada comunitat diocesana.