Homilía del Cardenal en la Misa de la Profesión de la Fe

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de la Professió de la fe, Any de la Fe, Basílica de la Sagrada Família, 26 de maig de 2013 Les parròquies, comunitats, moviments, escoles i joves de la Delegació Diocesana, de la nostra estimada Església diocesana de Barcelona [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de la Professió de la fe, Any de la Fe, Basílica de la Sagrada Família, 26 de maig de 2013

Les parròquies, comunitats, moviments, escoles i joves de la Delegació Diocesana, de la nostra estimada Església diocesana de Barcelona es reuneix avui en aquesta entranyable Basílica de la Sagrada Família per celebrar i professar la fe en Déu Pare, Fill i Esperit Sant en aquest Any de la Fe. Estem contents per la fe cristiana que hem rebut i que dóna sentit a la nostra vida i volem manifestar la nostra joia amb la celebració de la festa de l’Eucaristia.

Avui celebrem la Solemnitat de la Santíssima Trinitat, Déu u i tri. Amb la invocació del nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant hem nascut a la vida cristiana en el baptisme. El misteri de la Trinitat, un sol Déu amb tres Persones, ens l’ha revelat Jesús. És la seva experiència personal de la vida divina. Coneix, sent i gaudeix que Déu li sigui Pare, que ell és el seu Fill, que entre el Pare i el Fill hi hagi un amor infinit que és l’Esperit Sant.

Tots els batejats ens incorporem a Crist i així entrem també nosaltres en el cor de la vida de la divina Trinitat. Aquest misteri tan gran, és el misteri d’un Déu que estima i és estimat, d’un Déu que és amor. Per això, nosaltres, creats a imatge i semblança de Déu, només ens podem realitzar com a persones i com a cristians si som estimats i si estimem.

Jesús, en l’Evangeli que hem escoltat ens ha dit que “l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera”. L’Esperit Sant ens il·lumina i ens ajuda a entendre més i millor en l’enteniment i en el cor les veritats de la fe cristiana. Li hem de demanar a l’Esperit Sant que els continguts de la fe cristiana, fonamentalment l’amor que Déu ens té, l’entenguem no només amb el nostre enteniment, sinó també amb el nostre cor, per tal que aquesta veritat de la nostra fe sigui càlida i mogui la nostra vida a respondre amb amor a Déu i a estimar els germans.

La nostra reunió és una trobada i una celebració de fe. La fe cristiana és un do de Déu. Per a creure, nosaltres necessitem no només rebre el do de la revelació sobrenatural, sinó també i primàriament la gràcia de Déu que ens ajuda a adherir-nos a aquesta revelació. Certament, amb les pròpies forces l’home per més que s’esforci no pot arribar a l’acte de la fe, ja que la fe és un do de Déu.

Els cristians hem de professar amb goig la nostra fe. Benet XVI ens deia que no és per casualitat que els cristians en els primers segles estàvem obligats a aprendre de memòria el Credo. Això els hi servia com a oració quotidiana per a no oblidar el compromís assumit en el baptisme. Hauríem d’imitar aquells primers cristians.

Per a confessar degudament la fe en el Senyor mort i ressuscitat, ens cal conèixer la nostra fe com un do de Déu que hem rebut gratuïtament i valorar molt aquest do que dóna sentit a la nostra vida en aquest món i ens atorga la salvació per a tota l’eternitat. D’aquesta valoració sorgirà del nostre cor una acció de gràcies a Déu pel do de la fe. Els creients no acostumem a agrair al Senyor aquest autèntic tresor que ens ha donat. I el nostre agraïment s’estendrà a l’Església que ens ha engendrat pel baptisme a la vida nova de fills i filles de Déu.

Si estimem i valorem el do de la fe, la confessarem quan calgui, presentant-nos amb joia i valentia com a cristians. Si valorem degudament tot el que ens dóna la fe, se’ns farà molt difícil, per no dir impossible, amagar-la i avergonyir-nos de la nostra condició d’homes i dones, de nois i noies, creients i cristians. Aquest Any de la Fe pot ser un any de gràcia per a superar les nostres pors i els nostres complexos i confessar quan calgui, amb convicció i senzillesa, la nostra fe.

La fe dóna felicitat a la nostra vida ja en aquest món i després de la mort per a tota l’eternitat. Elisabet, inspirada per l’Esperit Sant, digué a Maria: “Feliç tu que has cregut, allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” (Lc 1,45). Jesús ressuscitat va dirigir a l’apòstol Tomàs aquestes paraules: “Feliços els que creuran sense haver vist” (Jn 20,29). El do de la fe fonamenta la nostra autèntica felicitat com a creients. Som homes i dones, nois i noies de fe i, com a tals, som feliços perquè es compliran en nosaltres totes les promeses del Senyor. L’expressió de la nostra felicitat com a creients contribueix a donar un millor testimoniatge a tantes persones que cerquen la felicitat.

Queridos hermanos y hermanas, si valoramos mucho el don de la fe, querremos comunicarlo a los demás, porque amamos a Jesucristo que dio su vida en la cruz para la salvación de la humanidad, y porque amamos a los hermanos y deseamos ofrecerles lo mejor que tenemos: nuestra fe en Jesucristo y su Evangelio. Asimismo hemos de recordar que la fe se fortalece dándola.

El primer objetivo de nuestro Plan Pastoral consiste en dar a conocer a Jesucristo a quienes no lo conocen. Hoy desgraciadamente en nuestras sociedades del occidente europeo, son muchas las personas que viven como si Dios no existiera. Jesús nos ha elegido para que evangelicemos. Como nos pide el Papa Francisco hemos de salir a las periferias culturales y sociales y no encerrarnos en el templo.

La fe ha de ser testimoniada con la propia vida procurando que nuestra vida sea coherente con la fe que profesamos. Este testimonio es muy necesario. Pero también es verdad lo que nos dijo Pablo VI, que “la buena nueva proclamada por el testimonio de vida tendrá que ser, tarde o temprano, proclamada por la palabra de vida. No hay verdadera evangelización mientras no se anuncie el nombre, la doctrina, la vida, las promesas, el reino, el misterio de Jesús de Nazaret, Hijo de Dios” (Evangelii nuntiandi, 22).

Benedicto XVI, en su carta Puerta de la Fe, nos dijo que “el Año de la Fe será también una buena oportunidad para intensificar el testimonio de la caridad” (N.14). La fe nos ayuda a reconocer el rostro de Jesucristo en los hermanos necesitados. El tercer objetivo de nuestro Plan Pastoral consiste en la solidaridad como expresión de nuestra fe. Hoy, desgraciadamente por las consecuencias de la grave crisis económica, es más urgente que compartamos nuestros bienes con los hermanos, que seamos muy solidarios movidos por nuestro amor y nuestra fe.

Con la Eucaristía estamos celebrando la fe. Benedicto XVI deseaba que el Año de la Fe fuera “una ocasión propicia para intensificar la celebración de la liturgia y de manera particular en la Eucaristía” (Puerta de la Fe, 9). Esto pide un esfuerzo para conocer la importancia del domingo, “día del Señor” y de la Eucaristía dominical. Hemos de participar en la Eucaristía para alabar y glorificar a Dios, para darle gracias por los dones de su amor misericordioso, para alimentar nuestra fe, esperanza y caridad con la Palabra de Dios y con la comunión del Cuerpo y la Sangre de Cristo, para que podamos llevar una vida de amor a Dios y a los hermanos.

Existeix una relació entre la fe i la litúrgia: el que creiem és el que preguem. Sense la litúrgia i els sagraments, la professió de fe no tindria eficàcia, ja que li mancaria la gràcia que sosté el testimoniatge dels creients.

El mes de maig està dedicat especialment a Maria, la Mare de Déu. Ella fou una dona de fe, fou feliç perquè va creure i perquè va creure se li compliren totes les promeses que Déu li havia fet. Maria creia fermament que el fill de les seves entranyes virginals era home i Déu. Maria és per a nosaltres un testimoni que ens dóna exemple amb aquell si que digué a Déu: “Que es faci en mi la teva paraula”.

Aquí en la Basílica de la Sagrada Família ens sentim com a casa, en la casa de la Família de Natzaret i ens sentim ajudats per la fe de Maria i la fe de Josep en la humanitat i la divinitat de Jesucrist.