Homilia del Cardenal amb motiu del 75è Aniversari de l’ANFE

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de Mitjanit de cap d’any, amb motiu del 75è. Aniversari de l’ANFE de Barcelona, 1 de gener de 2015. Celebrem joiosament la solemnitat de la Mare de Déu. Maria va ser escollida per Déu per fer-la Mare del seu Fill per [...]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de Mitjanit de cap d’any, amb motiu del 75è. Aniversari de l’ANFE de Barcelona, 1 de gener de 2015.

Celebrem joiosament la solemnitat de la Mare de Déu. Maria va ser escollida per Déu per fer-la Mare del seu Fill per obra de l’Esperit Sant. Maria és realment Mare de Déu i aquesta és una advocació molt freqüent en el nostre país quan parlem de Maria.

En el si d’aquesta important solemnitat mariana, commemorem el 75è aniversari de la creació de l’Adoració Nocturna Femenina de Barcelona. Durant aquest llarg període de temps han estat moltíssimes les dones que han esmerçat moltes nits adorant al Santíssim Sagrament, a Jesús realment present en el Santíssim. Això és un motiu de joia i d’acció de gràcies a Déu i a totes les persones que ho han fet i a totes vosaltres que ho continueu fent.

Com a pastor diocesà he volgut presidir aquesta eucaristia de mitja nit per donar gràcies a Déu amb totes vosaltres, benvolgudes adoradores, pel do de la fe i de la pregària amb que han fet i feu els vostres torns. El vostre amor a Jesús realment present en el Santíssim sagrament de l’altar us ha mogut des de fa 75 anys com a associació a dedicar hores de la nit a adorar-lo, estimar-lo, agrair-li tot el que ha fet per vosaltres i per a tota la humanitat, lliurant la seva vida cruentament en el Calvari per redimir-nos i lliurant el seu cos i la seva sang en el sagrament de l’eucaristia en el Cenacle de Jerusalem.

Maria va dir sí a l’anunci de l’àngel i va infantar el Salvador. De tots els títols que li podem donar a Maria, cap no li escau millor que aquest amb què la designem habitualment, Mare de Déu. Tot el que Déu va fer en ella abans o després del naixement de Jesús troba la seva raó de ser en funció de la maternitat divina. Redimida d’una manera més sublim en previsió dels mèrits del seu Fill i unida a ell amb un lligam estret i indissoluble, és ennoblida amb la màxima prerrogativa i amb la dignitat de Mare del Fill de Déu, i, per tant, de filla predilecta del Pare i de temple de l’Esperit Sant.

En aquesta solemnitat de Maria volem agrair-li que hagués acceptat ser Mare del Fill de Déu. Amb el seu sí, Maria ens ha donat el Fill de Déu fet home, ens ha possibilitat de mantenir un tracte personal amb ell i el Senyor ha pogut deixar-nos el seu cos i la seva sang que rebé en les entranyes virginals de Maria. Tot això és motiu de joia i d’agraïment a Déu perquè en salvar-nos ha volgut fer-ho d’aquesta manera, comptant amb la participació maternal de Maria, naixent Jesús en el si d’una família i podent manifestar-nos el seu amor fins a l’extrem deixant-nos l’eucaristia i el sacerdoci ministerial, perquè en l’Església per sempre poguéssim fer allò que Ell feu al Cenacle.

Jesús a la creu ens donà Maria com a mare nostra, Mare de Déu i Mare nostra. Ella continua exercint aquest encàrrec que li donà el seu Fill. Com ens diu el Concili Vaticà II, en el tractament que dedica a Maria precisament en la Constitució dogmàtica sobre l’Església, Maria “un cop assumpta al cel, no ha renunciat a aquesta missió salvadora, sinó que amb el seu amor matern té cura dels germans del seu Fill que encara peregrinen i que es troben enmig de perills i angoixes, fins que arribin a la pàtria feliç” (N. 62).

Maria continua fent el que va fer a les noces de Canà, demanant al seu Fill que ajudés a aquells esposos davant del problema de la manca de vi en el banquet de noces. El “no tenir vi” era un símbol de totes les possibles necessitats materials i espirituals que tenim les persones que som fills i filles de Maria. Fou la presència de fe de Maria en aquelles noces de Canà. Una presència de fe, de Maria dona de fe, que sap que Jesús –Déu i home- pot donar solució a les necessitats de tots nosaltres.

Penso que vosaltres, estimades adoradores de Jesús realment present en el Santíssim. Com a dones de fe, intercediu com Maria prop del Senyor sagramentat per tantes i tantes necessitats de tantes i tantes persones que coneixeu i que no coneixeu. I per la vostra pregària d’intercessió, el Senyor convertirà moltes aigües en els millors vins dels banquets de moltes vides d’homes i dones fills i filles de Maria, Mare de tots.

Maria participà en aquelles noces de Canà amb una presència plena d’amor als esposos i llurs famílies, amb una presència atenta a les seves necessitats, amb una presència solidària i amb una presència de fe. Aquesta ha de ser la presència de l’Església enmig del món, de les grans ciutats i dels pobles. L’Església ha de ser –com ens demana el Papa Francesc i com us he glosat en la meva Carta Pastoral d’aquest curs- una Església samaritana.

Els cristians i les cristianes, els adoradors i les adoradores vivim enmig del món. Avui, dia primer d’any nou, l’Església vol que comencem un nou any pensant i pregant per la pau en el món. És la benedicció que hem escoltat en la primera lectura: “Que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau”. Avui celebrem la maternitat divina de Maria, Mare del Príncep de la Pau. Avui el fragment de la carta de Pau als cristians de Galàcia, ens diu que som fills de Déu, i, per tant, germans els uns dels altres i hem de viure estimant-nos en pau.

El missatge del Papa per a la Jornada Mundial de la Pau té com a lema: “No mai més esclaus, sinó germans”. El Papa diu que “En la història dels orígens de la família humana, el pecat de la separació de Déu, de la figura del pare i del germà, es converteix en una expressió de refús de la comunió, traduint-se en una cultura de l’esclavitud amb les conseqüències que això comporta i que es perpetuen de generació en generació: refús de l’altre, maltracte de les persones, violació de la dignitat i dels drets fonamentals, la institucionalització de la desigualtat. D’aquí la necessitat de convertir-se contínuament a l’Aliança”.

A l’arrel de l’esclavitud hi ha la concepció de la persona humana com un objecte. Quan el pecat corromp el cor humà i l’allunya del seu Creador i dels seus semblants, aquests ja no es veuen com éssers de la mateixa dignitat, com germans i germanes, sinó com a objectes. La persona humana creada a imatge i semblança de Déu, queda privada de la llibertat, mercantilitzada, reduïda a ser propietat de l’altre, tractada com un mitjà i no com a un fi.

En comunió amb el Papa, hem de pregar per tot el que ens diu en el seu missatge, per tantes i tantes persones que sofreixen les diverses formes d’esclavitud en els inicis del segle XXI.

Us encoratjo, benvolgudes adoradores de Jesús, a continuar practicant aquesta pregària d’adoració i d’intercessió. Que el Senyor susciti noves vocacions i que tingui amb ell en la felicitat eterna del cel a les adoradores de l’ANFE de Barcelona que ens han precedit.