Homilía de la Misa para la Jornada de la Familia

[PENDIENTE DE TRADUCCIÓN] Homilia del Sr. Cardenal, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa per a la Jornada de la Família, Basílica de la Sagrada Família, 16 de desembre de 2012 Ens hem reunit amb goig en aquesta tan estimada i nostra Basílica de la Sagrada Família per celebrar la Jornada de la Família. Una [...]

[PENDIENTE DE TRADUCCIÓN]

Homilia del Sr. Cardenal, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la Missa per a la Jornada de la Família,

Basílica de la Sagrada Família, 16 de desembre de 2012

Ens hem reunit amb goig en aquesta tan estimada i nostra Basílica de la Sagrada Família per celebrar la Jornada de la Família. Una munió de famílies cristianes us heu aplegat avui aquí per donar gràcies a Déu pel meravellós do de la família, aquesta preuada realitat fonamentada sobre el matrimoni que ens ha donat la vida a tots, ha acollit aquesta vida humana, l’ha formada i enriquida per tal que visquem com a persones i com a cristians. Ens unirem a l’acció de gràcies a Déu que els matrimonis que celebren enguany els 25, 50 i 60 anys de casats doneu a Déu Amor que els hi va comunicar un dia l’amor mutu i l’ha anat alimentant durant aquests diversos períodes d’anys.

Celebrem amb goig l’Eucaristia dominical en aquest tercer diumenge d’Advent. Ho fem amb molt de goig, tal com ens demana l’Apòstol Pau en la seva carta: “Viviu sempre contents en el Senyor, ho repeteixo, viviu contents. El Senyor és a prop”. Sí, certament, el Senyor és a prop, el Senyor ve, el Senyor ha vingut i vol néixer en el cor de cada home i cada dona, en la llar de cada família per comunicar-nos el seu amor i la seva salvació.

El diumenge és molt important i molt necessari, com un dia festiu, per a tota família i per a la família cristiana. Perquè és el dia que permet a tots els membres de la família trobar-se junts i gaudir de la companyia i de l’amor. I per a la família cristiana per poder celebrar el dia del Senyor, participant en l’Eucaristia. Per experimentar la presència del Senyor ressuscitat, la família ha de deixar-se il·luminar per l’Eucaristia dominical. En aquesta Eucaristia, la família rep la vida nova del Ressuscitat, acull el do de l’Esperit, escolta la Paraula de Déu, comparteix el cos i la sang de Jesús i expressa el seu amor fratern. En participar de la missa, la família hi dedica espai i temps, ofereix energies i recursos, aprèn que la vida no està feta únicament de necessitats que cal satisfer, sinó de relacions que cal construir. En l’Eucaristia, la família s’alimenta de la taula de la Paraula i del pa eucarístic, que dóna sabor i sentit a les paraules i a l’aliment que es comparteix en la taula de casa.

El diumenge és el dia de descans del treball i per reunir-se en família. Esperem amb gran interès que la societat civil ho reconegui també així, a fi que sigui possible alliberar-se de les activitats laborals sense patir per això cap perjudici. Hem de defensar el diumenge per aquestes raons esmentades i perquè forma part de la nostra identitat cristiana ja que el diumenge és el dia del Senyor.

Jesús va viure trenta anys en una família, a Natzaret, i allí va créixer en la saviesa i gràcia de Déu. Tots nosaltres creixem en una família humana, dins dels vincles d’acollida que ens fan créixer i respondre a la vida i a Déu. També nosaltres arribem a ser el que hem rebut. El misteri de Natzaret és el conjunt de tots aquests vincles: la família i la religiositat, les nostres arrels i la nostra gent, la vida quotidiana i els somnis per al futur. L’aventura de la vida humana parteix fonamentalment del que hem rebut en la família: la vida, la casa, l’afecte, la llengua, la fe. La nostra humanitat la gesta una família, amb les seves riqueses i les seves pobreses.

Tots els membres de la família ens hem de convertir constantment com demanava Joan Baptista amb el seu baptisme de conversió. I es tracta d’una conversió no només de sentiments, sinó d’obres. Per això hem escoltat en l’Evangeli com demanaven diversos estaments de persones que acudien a Joan per rebre aquell baptisme de conversió: “Així, doncs, què hem de fer? I Joan els hi diu quelcom molt actual: ‘Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar que el comparteixi també amb els altres”. Actualíssim avui que vivim les greus conseqüències de la crisi econòmica. Avui, gràcies a Déu, davant de les necessitats han augmentat els voluntaris de Càritas i de donants. I als altres que li preguntaven, els deia que no caiguessin en la corrupció abusant de la seva situació o càrrec privilegiat. Conversió de vida.

Benvolguts esposos i pares, la família és realment el santuari de la vida. Per això, el paper de la família en l’edificació de la cultura de la vida és determinant i insubstituïble. En la procreació d’una nova vida els pares descobreixen que el fill, si és font de llur recíproca donació d’amor, és alhora un do per a tots dos: un do que brolla del do. Pensant en el do dels fills, avui preguem també per les famílies que viuen el dolor de la mort dels escolars i mestres succeït a Newtown.

Principalment és mitjançant l’educació dels fills que la família compleix la seva missió d’anunciar l’Evangeli de la vida. I això ho feu amb la paraula i l’exemple. Els pares sou els primers catequistes dels vostres fills i heu d’iniciar-los en la pregària des de petits i portar-los cap a Jesús que serà sempre per a ells “el camí, la veritat i la vida”.

La vida humana és un do de Déu. De la sacralitat de la vida deriva el seu caràcter inviolable, inscrit des del començament en el cor de l’home, en la seva consciència. El manament ‘no mataràs’ és confirmat pel  Senyor Jesús, en tota la seva validesa.

En el reciente Sínodo de los Obispos que por nombramiento del Santo Padre tuve el gozo de participar, en el Mensaje final al pueblo de Dios nos fijamos en la familia porque en muchísimas intervenciones se había dicho que “la transmisión de la fe, en el trascurso de las generaciones ha encontrado un lugar natural en la familia… No se puede pensar en una nueva evangelización sin sentirnos responsables del anuncio del Evangelio a las familia y sin ayudarles en la tarea educativa”. Queridos esposos y padres: necesitamos que hagáis de la familia una iglesia doméstica, que hagáis presente a Dios con vuestro amor mutuo, que conduzcáis vuestros hijos ya de pequeños a Jesús, que los acompañéis a la parroquia para la celebración de la Eucaristía dominical y la catequesis. En el Sínodo se constató que muchos países sin libertad religiosa han conservado la fe gracias a las familias cristianas, la fe ha pasado de padres a hijos. Vuestra labor en la transmisión de la fe es importantísima e insustituible. En la tarea catequética hoy, por diversas razones, los abuelos tienen un papel muy importante que deseo agradecer.

Esposos que celebráis los 25, 50, 60 años de matrimonio y de vida conyugal: sois un buen testimonio de que el compromiso matrimonial que el día de vuestra boda asumisteis es posible mantenerlo por toda la vida. Hoy, ante esta enfermedad de crecientes separaciones y divorcios, con tanto dolor y sufrimiento que engendran especialmente en los hijos, vosotros decís con vuestra vida: comprometerse en el matrimonio para siempre es posible, nos ha ayudado, ha madurado nuestro amor y las dificultades que sin duda las ha habido, han purificado y fortalecido nuestro amor conyugal.

Aquí, en la Basílica de la Sagrada Familia, en este Santuario de la familia, renováis hoy queridos esposos, vuestro respectivo aniversario de boda. Que la Sagrada Familia de Nazaret os dé el don de la perseverancia en vuestro compromiso conyugal.