Homilía de la Misa del Gallo

[TRANDUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de la nit de Nadal a la Basílica del Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo Barcelona, 25 de desembre de 2011 Amb goig celebrem la missa del Gall. És Nadal i això omple el nostre cor de joia i de [...]

[TRANDUCCIÓN PENDIENTE]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la Missa de la nit de Nadal a la Basílica del

Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo

Barcelona, 25 de desembre de 2011

Amb goig celebrem la missa del Gall. És Nadal i això omple el nostre cor de joia i de bonics records de la nostra infància i de moltes persones estimades que han marcat positivament la nostra vida. Com l’ha marcada també Déu que fent-se nadó, nasqué a Betlem pobre i generós per conviure amb tots els homes i dones de la humanitat.

Us saludo amb la joia del Nadal a tots els qui participeu en aquesta Eucaristia aquí a la Basílica del Sagrat Cor de Jesús, del Tibidabo i tots els qui ho feu des de les vostres llars a tot Catalunya i fins on arriba la nostra televisió. A tots, però especialment als malalts, us desitjo un sant i joiós Nadal. Aquest magnífic temple, al cim de la muntanya del Tibidabo, celebra amb goig el centenari de la seva cripta on celebrem l’Eucaristia.

Com aquella nit santa del primer i històric Nadal, l’àngel ens ha anunciat el mateix que anuncià als pastors que guardaven el seu ramat: “Us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador que és el Messies, el Senyor”. Aquesta era una bona notícia per al poble d’Israel escollit per Déu perquè era el compliment de les promeses de Déu de salvar la humanitat del pecat, promesa que feu als nostres primers pares en el Paradís. Amb el primer Nadal de Betlem iniciem la plenitud del temps i estem abocats a gaudir de l’eternitat joiosa i benaurada amb Déu en el cel.

El misteri cristià del Nadal és que el Fill de Déu es fa home en les entranyes virginals de Maria per obra de l’Esperit Sant. Déu creador de la naturalesa humana pren aquesta naturalesa en tot igual com la nostra menys en el pecat i es fa home. Nadal és la festa que dignifica encara més la nostra condició humana perquè el seu Creador ha volgut prendre-la per fer-se com un de nosaltres. Hem de respectar-nos, hem d’estimar i valorar la vida humana des del seu inici fins a la mort natural perquè és obra de Déu i perquè Déu l’ha assumit en fer-se home.

Déu es fa infant! Quina meravella! Quin admirable intercanvi! El Creador dels homes ha volgut fer-se home i compartint la nostra humanitat ens ha fet el grandiós i preuat obsequi de la seva divinitat. Sant Agustí ho afirma amb poques paraules: “Déu es va fer home perquè l’home arribés a ser Déu”. Oh, admirable intercanvi! Fruit de l’amor que Déu ens té a tots. Això és el Nadal cristià. Així, els àngels ens anuncien també a nosaltres aquesta bona nova que ens pot donar la joia i l’alegria enmig de les dificultats que tots sofrim. I Sant Joan ens diu que tots els qui hem rebut el Messies fet infant, “els qui creiem en el seu nom, ens concedeix poder ser fills de Déu. No som nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix”. El nadó de Betlem, l’Emmanuel, ens fa fills i filles de Déu. Oh quin misteri més joiós!

Jesús ha vingut a portar-nos a Déu. Ens cal retornar a Déu, ens cal retornar a Betlem perquè el nadó ens mostri Déu, avui que hi ha molts homes i dones que viuen com si Déu no existís. La nostra vida i el nostre món amb Déu o sense Déu, és molt diferent. La qüestió de Déu és la qüestió de les qüestions. El Papa Benet XVI, en la celebració històrica de la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família, ens va demanar “mostrar junts al món el rostre de Déu, que és amor i l’únic que pot respondre a l’anhel de plenitud de l’home. Aquesta és la gran tasca, mostrar a tots que Déu és Déu de pau i no de violència, de llibertat i no de coacció, de concòrdia i no de discòrdia. En aquest sentit –ens deia el Papa- penso que la dedicació d’aquest temple de la Sagrada Família, en una època en què l’home pretén edificar la seva vida d’esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat. Gaudí, amb la seva obra, ens mostra que Déu és la veritable mesura de l’home. Que el secret de l’autèntica originalitat rau, com deia ell, a tornar a l’origen que és Déu”. Déu és l’origen del nostre ser i fonament i cúspide de la nostra llibertat: no el seu oponent. Aquest Déu i aquest home són els qui s’han manifestat concretament i històricament en Jesús nat a Betlem.

Per una decisió de l’emperador romà per tal de fer un cens a l’imperi, Jesús no va néixer a Natzaret sinó a Betlem, amb més pobresa, posat en una menjadora. També avui, amb motiu de la crisi econòmica hi ha moltíssimes persones i famílies que sofreixen greu conseqüències de manca de treball, de vivenda i d’aliments. Hem arribat a cinc milions d’aturats. El 40% dels joves en edat laboral no tenen treball. Nadal ens ajuda a ser encara més solidaris i a compartir el que som i el que tenim, com el diví nadó de Betlem que ens ho ha donat tot. Sant Pau en la segona lectura que hem escoltat ens exhorta que “abandonem la impietat i els desitjos mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat”. Aquestes són tres virtuts molt necessàries avui i que van juntes perquè es complementen mútuament: la justícia demana compartir les càrregues i els sacrificis amb un equitatiu repartiment que té en compte els més pobres i desfavorits i això per part de tots els ciutadans i dels poders públics en el moment que no es disposen de suficients mitjans. I la pietat que practiquem amb la pregària i els cants de les nadales prop del pessebre ens humanitza, fent-nos més humans, més fidels al designi de Déu sobre la creació, més solidaris amb els qui pateixen fam i moltes altres necessitats, amb els malalts i els marginats, per tal de construir una globalització de l’amor i de la solidaritat per superar amb valors i virtuts la crisi econòmica que sofrim.

Nadal fa als cristians més evangelitzadors per tal d’anunciar arreu i a tothom Jesús i el seu Evangeli. Avui aquesta tasca és molt necessària i molt urgent. Déu s’ha fet home per cercar els homes i dones i oferir-los-hi la plenitud de la seva realització. La trobada personal amb el Senyor és el que ens converteix. I això és un do de Déu, però demana el treball evangelitzador de l’Església i dels cristians. I aquest treball es fa amb l’amor i el testimoniatge de la pròpia vida.

El treball de les parròquies i de Càritas que s’està fent a tota Catalunya per ajudar a un nombre creixent de persones i famílies que passen moltes necessitats, dóna un bon testimoniatge de Déu que és amor. El Sant Pare Benet XVI a la Sagrada Família ens va dir a tots: “Demano a Déu que en aquesta terra catalana es multipliquin i consolidin nous testimonis de santedat, que prestin al món el gran servei que l’Església pot fer i ha de fer a la humanitat: ser icona de la bellesa divina, flama ardent de caritat, via perquè el món cregui en Aquell que Déu ha enviat (cf. Jn 6, 29)”.

Que la Mare de Déu de Montserrat, Mare del diví nadó de Betlem, que aquella nit Santa de Nadal ens va donar el Fill de Déu i Salvador, ens condueixi al pessebre per adorar el Messies i servir-lo en els pobres i necessitats.