Homilía de la Misa del Gallo

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach en la Missa del Gall Catedral de Barcelona 24 de desembre de 2013, a les 12 h. de la nit Vivim la Nit Santa de Nadal. Nadal és la festa cristiana que celebra que Déu es fa infant. És quelcom sorprenent. Déu sempre [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Homilia del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach en la Missa del Gall Catedral de Barcelona

24 de desembre de 2013, a les 12 h. de la nit

Vivim la Nit Santa de Nadal. Nadal és la festa cristiana que celebra que Déu es fa infant. És quelcom sorprenent. Déu sempre ens sorprèn. El Papa Francesc ens demana que ens deixem sorprendre per Déu, pel seu amor. Aquesta nit santa segurament que està plena de records entranyables de la nostra família i de la nostra infantesa. Nadal és, també, una festa profundament humana, perquè el Fill de Déu pren la nostra naturalesa i s’apropa a tot home i tota dona, creats per Ell, per tal de salvar-los.

Nadal porta un missatge joiós que ha ressonat de nou en aquestes bellíssimes i històriques naus de la nostra Catedral. És el missatge que hem escoltat en l’evangeli: “Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor!” L’àngel ens ho ha comunicat com ho feu aquella nit santa als pastors de la contrada on va néixer el Senyor. És un anunci de sempre, però sempre nou. És l’anunci que generacions i generacions d’homes i de dones de bona voluntat desitjaven escoltar des de que en el paradís Déu prometé als nostres primers pares la salvació, l’alliberament del pecat i de la mort. La humanitat explícitament o implícitament estava esperant un salvador. Aquest infant que naixia a Betlèhem era el Messies, el Senyor del cel i de la terra, l’alfa i l’omega, el principi i el fi, l’únic que podia donar-nos el perdó dels nostres pecats i fer-nos fills i filles de Déu.

L’àngel ens ha anunciat que Déu s’apropa a tots els homes i dones de la humanitat. Déu neix, Déu es fa proper, Déu es fa company de ruta en la nostra vida. Aquest és el missatge d’aquesta Nit de Nadal. Nadal ens fa palès que en el cristianisme és Déu que s’acosta a l’home i no pas l’home qui s’acosta a Déu. Ell, com el pare pròdig de la paràbola evangèlica, ens espera sempre amb els braços ben oberts per acollir-nos, abraçar-nos i perdonar-nos.

És ben veritat, estimats i estimades, que el misteri de l’home –el nostre misteri- només s’aclareix de debò en el misteri del Verb encarnat. Ell mateix és l’home perfecte que ha restituït els fills d’Adam la semblança divina deformada des del primer pecat.

L’àngel, aquella nit santa, amplia el missatge que anuncià als pastors, tot dient: «No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria». Nadal és motiu d’una gran alegria, que treu tota por, perquè Nadal és la manifestació ben diàfana de l’amor etern, infinit i gratuït de Déu. És una conseqüència d’aquest apropament de Déu a la nostra vida. En arribar a l’acompliment de la seva, Jesús, el Senyor, farà de l’alegria el punt definitiu de la seva missió, en dir: «us he dit aquestes coses perquè la meva alegria sigui en vosaltres i la vostra alegria sigui ben plena.»

A prop del pessebre podem entendre que el missatge de Nadal és capaç d’omplir la buidor interior que està present en moltes persones, també en adolescents i en joves. El Senyor ve per donar sentit a la nostra vida, per manifestar-nos el seu amor i per ajudar-nos a estimar. La joia i la felicitat ben plena que el nadó de Betlèhem ens ofereix és sentir-nos estimats i ser capaços d’estimar. Aquest missatge nadalenc foragita tota por en el nostre cor i ens fa confiar en Déu malgrat els reptes i les dificultats de tot ordre que se’ns presenten en l’avui i en el demà de la nostra existència.

Nadal és el misteri del Déu totpoderós, creador de l’univers, que es fa infant. En la plenitud del temps de la història de la salvació, Déu ens sorprèn amb aquest gran misteri de Nadal. L’àngel donà als pastors uns signes d’identitat del Messies que havia nascut a la ciutat de David, la petita Betlèhem: «Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora». Déu en una menjadora! Això només ho ha pogut fer possible el seu amor.

Estem massa acostumats a celebrar aquest misteri de Nadal. Com Sant Francesc d’Assís, hauríem de situar-nos prop del pessebre i passar-hi unes estones per entendre millor la riquesa del misteri d’un Déu que es fa infant per apropar-se a tots nosaltres, per acompanyar-nos i per estimar-nos.

Enmig d’una societat que sembla ser autosuficient i alhora deshumanitzada, el missatge i la realitat del Nadal ens presenta un Déu que es fa infant i que necessita dels altres. Això ens humanitza i ens fa solidaris. La senzillesa i la pobresa foren escollides per Déu en el moment de salvar-nos, perquè aquestes virtuts, que no estan massa de moda, ens dignifiquen com a criatures, com a persones creades i salvades per Déu.

Déu es fa pobre a Betlèhem per enriquir-nos amb la seva pobresa, a tots els homes i a totes les dones d’avui i de sempre. Ens enriqueix sentint-nos estimats per Ell, redescobrint o descobrint l’austeritat, donant més importància al ser que al tenir, i compartint els dons i els béns que hem rebut. El camí de la donació als altres i de l’oblit d’un mateix, lluny de buidar-nos, ens omple i dóna sentit a la nostra vida.

En la nit esplendorosa i joiosa de Nadal, l’àngel, juntament amb una multitud dels cors celestials, lloaven Déu i cantaven: «glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor». Aquest cant i aquesta lloança a Déu és també el missatge de Nadal molt actual i molt necessari. Cal que ens unim a aquest cor angèlic amb el nostre cant i amb la nostra vida, en aquesta nit santa de Nadal i sempre.

Davant del pessebre contemplem com el creador ha ennoblit encara més la nostra naturalesa humana que és social i solidària i  la dignitat de la persona humana. Prop del pessebre, entenem que el fonament més pregon dels drets fonamentals de la persona humana es troba en Déu creador i salvador. Entorn del pessebre comprenem millor que no podem separar la glòria a Déu de la pau a la terra, perquè el nadó en bolquers i posat en una menjadora, Déu fet infant, ens ha dit que no podem separar ni contraposar l’amor a Déu de l’amor als germans.  

Nit santa de Nadal, nit de llum, de joia i del Déu que és amb nosaltres. Sant Nadal a tots i totes. Sant Nadal estimada humanitat arreu del món.