Homilía de la Misa de Pascua

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de Pasqua de Resurrecció, Catedral de Barcelona, 31 de març de 2013 Avui és Pasqua. Avui és la festa de les festes dels cristians perquè Jesucrist, que morí a la creu per a nosaltres i tota la humanitat, ha ressuscitat. Hoy es Pascua [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Homilia del Sr. Cardenal, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la Missa de Pasqua de Resurrecció,

Catedral de Barcelona, 31 de març de 2013

Avui és Pasqua. Avui és la festa de les festes dels cristians perquè Jesucrist, que morí a la creu per a nosaltres i tota la humanitat, ha ressuscitat. Hoy es Pascua de Resurrección de Nuestro Señor Jesucristo. Oggi è la Pasqua del Signore Gesù, fonte di sicurezza e di pace. Aujord’hui est Pâque de résurrection de Jesus. Today is Easter, Jesus Christ is risen.

Aquesta és la joiosa notícia que els cristians donem avui, un cop més, a la nostra societat que envellida cerca amb deler novetat. Jesucrist ressuscitat ho ha fet tot nou i ens fa participar de la novetat de la vida de fills i filles de Déu i de germans els uns dels altres. Aquesta és la gran novetat que necessita i espera la nostra societat. Aquesta és la magnífica realitat que hem commemorat la nit passada, a la Vetlla Pasqual. Benvolguts joves, cerqueu sempre la novetat que us ofereix Jesús, que és la puresa de cor i l’entrega radical i generosa a Jesús i als germans.

La resurrecció de Jesús constitueix el nucli central de la nostra salvació. Per això sant Pau ens ha dit amb  tota claredat: “Si Crist no hagués ressuscitat,  seria sense objecte la nostra fe, ho seria també la nostra predicació”. I el Catecisme de l’Església Catòlica ens diu que “la resurrecció és, sobretot, la confirmació de tot allò que el Crist va fer i va ensenyar”.

Mentre esperem el dia benaurat en què celebrarem en el cel la Pasqua definitiva, celebrem cada any la renovació del misteri pasqual en l’Església. Avui ressuscitem gloriosos a una vida nova amb Jesucrist ressuscitat. És una glòria, la nostra, que no veiem, però en la qual el Pare del cel es complau. Com Jesucrist, som complaença del Pare celestial i admiració dels àngels. I sota la mirada del Pare i a la faç de tot el món, volem viure autènticament com a homes i dones ressuscitats.

Per això, sant Pau, en diu en la lectura de la carta als cristians de Corint que hem escoltat, que “ja que heu ressuscitat amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta del Pare”. Ens cal alçar el cap i pensar sovint en el cel, en la nostra vida futura en Déu per tota l’eternitat  curulla de joia i de felicitat.

La resurrecció de Crist és el punt culminant de la història de la Salvació. És també, la clau per a interpretar el sentit autèntic de la vida humana. No hi ha en la nostra vida un ritme binari: vida-mort, néixer per morir; sinó un ritme ternari: vida-mort-més vida. Morim per a viure. L’apòstol Pau, en la carta als cristians de Colosses parla de la incidència de la mort i de la resurrecció de Jesús en la nostra vida, tot dient-nos: “Vosaltres vau morir, i la vostra vida ha estat amagada en Déu juntament amb el Crist, que és la nostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria”.

Amb fe acollim i celebrem com a comunitat creient aquell anunci joiós dels àngels a les dones aquell matí del diumenge de la primera Pasqua de la història cristiana: “Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No és aquí: ha ressuscitat”. Després de la mort en Crist en creu, els apòstols es desperten en la fe que Crist és viu: viu en Déu i viu per a ells. És impossible d’expressar la barreja de sentiments que devien omplir el cor dels Apòstols aquell primer diumenge de Pasqua. Però és possible sentir-ho. És per a nosaltres cristians una joia calma, de plenitud més que no pas de desbordament. És una joia que traspua pels ulls, i no ens ha de fer vergonya que se’ns noti que estem contents. Ve d’una gràcia particular, d’una presència real, d’una participació repetida en el triomf del nostre Redemptor. No és l’alegria d’una nova que ens han comunicat, sinó d’una realitat que vivim. És, senzillament, la gran joia de la Pasqua, de la Resurrecció de Jesús! La gràcia de Pasqua no és una realitat que s’esborri quan passen els dies, sinó que el Senyor Jesús ens l’ha comunicada perquè creixi en nosaltres  sense parar.

Rebent l’Esperit Sant que el Ressuscitat va enviar, Pere prengué la paraula i anuncià la mort i la resurrecció de Jesús, com hem escoltat en la primera lectura. També nosaltres hem rebut el do de l’Esperit Sant i com Pere el Senyor ens envia a anunciar, a aprendre la paraula i comunicar a les persones que tenim al nostre costat la mort i la resurrecció de Jesús per amor a tothom, facilitant als nostres germans un encontre personal amb Jesús ressuscitat, com la que tingué Saule de Tars a les portes de Damasc i es va convertir de perseguidor de Jesús a Apòstol seu. La joia de la Pasqua ens ha de convertir en apòstols i comunicadors de la Resurrecció de Jesús als germans. Estimats joves, anuncieu la resurrecció del Senyor als vostres amics i companys joves que cerquen com tothom felicitat i sentit a la vida. És la millor manera que teniu per estimar-los.

En las modernas ciudades secularizadas de nuestro occidente europeo, en sus plazas y en sus calles hay un deseo oculto, una esperanza germinal, una conmoción de esperanza. Como se lee en el libro del profeta Amós, “vienen días en que enviaré hambre en el país: no hambre de pan ni sed de agua, sino hambre de escuchar mi palabra” (Am 8, 11). A este hambre de escuchar la Palabra de Dios quiere responder la misión evangelizadora de la Iglesia y de los cristianos.

Juan Pablo II, en su segundo documento sobre Europa, decía que “la Iglesia ha de ofrecer a Europa el bien más precioso y que nadie más puede darle: la fe en Jesucristo, fuente de esperanza que no defrauda, don que está en el origen de la unidad espiritual y cultural de los pueblos europeos, y que aún hoy y en el futuro puede ser una contribución esencial para su desarrollo y para su integración” (Iglesia en Europa, 18).

La resurrección de Jesús ha incidido e incide en la historia de la humanidad. Su triunfo sobre el pecado y la muerte es garantía de victoria en todas las realidades de la creación, obra de Dios creador, pero herida por el pecado de los hombres. Todos nosotros experimentamos la fuerza de la resurrección de Jesús que se manifiesta en una caridad discreta, constante y generosa, en un respeto sagrado por la dignidad de la persona humana, imagen de Dios, en un trabajo perseverante y competente para construir una sociedad más justa y fraterna, en una atención preferencial por los pobres y en una esperanza cierta de vida ante los signos de muerte y de duelo patentes en nuestra sociedad.

Si bé la passió de Jesús es reprodueix en moltíssimes persones i en molts pobles, també és cert que l’amor, la justícia i la fraternitat, que són fruit de la resurrecció de Crist, van avançant en el nostre món. És la novetat de la Pasqua de Jesús. El camí és i serà llarg perquè la salvació de Jesús avança enmig de la humanitat i Déu respecta sempre la llibertat de les persones, dels grups i dels pobles. Tanmateix per fer avançar la novetat de la resurrecció del Senyor en el món, en la societat i en les estructures humanes, cal també la conversió del nostre cor.

Maria, Mare de Jesús, plena de gràcia, va viure intensament el dolor de la passió del seu Fill, però va creure en l’anunci que Jesús feia de la seva resurrecció al tercer dia després de la seva mort. Demanem-li a Maria, Mare nostra, que enforteixi la nostra fe en la resurrecció de Jesús i en la nostra resurrecció al final dels temps.