Homilía de la Misa de las familias

[BILINGÜE: TRADUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona en ocasió de l’Eucaristia per les famílies, a la Basílica de la Sagrada Família, Barcelona 18 de desembre de 2011 Ens hem reunit amb joia en aquesta bellíssima i entranyable Basílica per celebrar l’Eucaristia dominical en aquest IV Diumenge d’Advent i en aquesta Jornada de [...]

[BILINGÜE: TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona

en ocasió de l’Eucaristia per les famílies,

a la Basílica de la Sagrada Família,

Barcelona 18 de desembre de 2011

Ens hem reunit amb joia en aquesta bellíssima i entranyable Basílica per celebrar l’Eucaristia dominical en aquest IV Diumenge d’Advent i en aquesta Jornada de la Família que celebrem en l’Església. Venim les famílies cristianes a la Basílica de la Sagrada Família per donar gràcies a Déu pel do molt preuat de la família i del matrimoni i per demanar per a totes les famílies de la nostra estimada arxidiòcesi.

Tots recordem amb agraïment i afecte la visita del Sant Pare Benet XVI i la dedicació d’aquest temple que ell va presidir. Va ser una celebració històrica per a tots nosaltres, per a la nostra Església de Barcelona i per tot el nostre país. El Papa en la seva homilia ens va dir que “des de sempre, la llar formada per Jesús, Maria i Josep ha estat considerada com a escola d’amor, pregària i treball. Els patrocinadors d’aquest temple volien mostrar al món l’amor, el treball i el servei viscuts davant Déu, tal com els va viure la Sagrada Família de Natzaret”.

El matrimoni i la família com a íntima comunitat de vida i d’amor entre els esposos i els fills, és obra de Déu i contribueix a realitzar plenament la vida dels seus membres. El Concili Vaticà II ens ha dit que el bé de les persones, de la societat i de l’Església depenen directament de la salut dels matrimonis i de les famílies. L’amor entre els esposos és una participació de l’amor de Déu i el sagrament del matrimoni enriqueix i enforteix l’amor entre els esposos, alimentant-se amb la pregària diària i la celebració de la missa dominical i dels altres sagraments.

L’amor conjugal comporta un lliurament per sempre a l’espòs i a l’esposa. El lliurament autèntic de la persona exigeix, per naturalesa, que sigui durador i irrevocable. La indissolubilitat del matrimoni deriva primàriament de la manera de ser d’aquest lliurament i entrega entre els esposos: és un lliurament de la persona a la persona. En aquest lliurament recíproc es manifesta el caràcter esponsal de l’amor. En el consentiment matrimonial el dia del casament els nuvis s’anomenen amb el seu propi nom; “…, jo et prenc per muller –per marit- i et prometo que et seré fidel… i que t’estimaré i t’honoraré tota la vida”. L’amor conjugal entre els esposos ha de ser imatge de l’amor de Jesús a l’Església que és un amor fidel, indissoluble i fecund.

És molt bonic estimats esposos que celebreu any rera any l’aniversari del vostre matrimoni i d’una manera especial les vostres noces d’argent i noces d’or. Constitueix un bon testimoniatge pels vostres familiars joves, avui que immersos en la cultura postmoderna, als joves els sembla que comprometre’s per sempre en el matrimoni sigui gairebé impossible. Avui, renovant amb joia en aquesta celebració el vostre compromís amb motiu del vostre aniversari de casament, especialment els qui celebreu les noces d’argent i d’or, vosaltres dieu amb el vostre amor conjugal perseverant que és ben possible aquest compromís.

Jesús va voler néixer i créixer en el si d’una família, la Sagrada Família de Natzaret. Avui hem escoltat l’anunci de l’àngel Gabriel a Maria de Natzaret, el pla de Déu de fer-la Mare del seu Fill per obra de l’Esperit Sant. És molt important veure que Jesús va créixer en el si de la Santa Família formada per Maria, sant Josep i Jesús, exemple d’autèntiques virtuts per a totes les famílies.

El matrimonio y el amor conyugal están ordenados por su propia naturaleza a la procreación y educación de los hijos. Los hijos son, ciertamente, el don más excelente del matrimonio y contribuyen mucho al bien de los mismos padres. El cultivo verdadero del amor conyugal y de toda la vida familiar que procede de este amor conyugal, sin posponer los otros fines del matrimonio, tienden a que los esposos estén dispuestos con fortaleza de ánimo a cooperar con el amor del Creador y Salvador, viviendo la paternidad y la maternidad generosa y gozosa.

El matrimonio hace capaces a los esposos de la máxima donación posible de sí mismos, convirtiéndose en cooperadores en Dios para dar la vida a otra persona humana, al hijo. Así, los esposos a la vez que se dan entre ellos, dan más allá de ellos mismos la realidad del hijo, reflejo viviente de su amor mutuo, signo permanente de la unidad conyugal y síntesis viva de su ser de padre y de madre.

La vida humana desde el primer momento de su concepción es un obsequio maravilloso de Dios. Él ha creado esta vida y la valora muchísimo, por ello, nos ha dado este mandamiento: “¡No matarás!”. Este mandamiento, también en sus contenidos más positivos de respeto, amor y protección de la vida humana, obliga a todos.

María por obra del Espíritu Santo concibió al Hijo de Dios en sus entrañas virginales. Él es el “fruto bendito del vientre” de la Virgen María. Es cierto que todos los concebidos aún no nacidos son también “frutos benditos” de Dios, ya que Él les ha otorgado la existencia en el seno materno. La maternidad es siempre una buena noticia porque está vinculada a una nueva vida humana que es la obra más excelsa de la creación.

El Concilio Vaticano II, en su mensaje conclusivo, hace una maravillosa llamada a las mujeres: “Vosotras estáis presente en el misterio de la vida que empieza (…) Reconciliad a los hombres con la vida”. La madre admira el misterio de la vida y con una intuición singular comprende lo que lleva dentro de ella. La madre acepta y ama como persona al hijo que lleva en su seno.

Els pares sou els primers i principals educadors dels vostres fills i en aquest camp hi teniu una competència fonamental: sou educadors perquè sou pares. Per això és molt important que els pares prenguin plena consciència de la seva responsabilitat en l’educació dels fills i que la facin valer davant dels poders públics.

Un dels camps en els quals la família és insubstituïble és certament el de l’educació religiosa, gràcies a la qual la família creix com a “església domèstica”. Això significa que els pares sou els primers catequistes dels vostres fills i des de que aquests són petitons els heu d’iniciar a la pregària, al coneixement de Jesús i en la preparació dels tres sagraments de la iniciació cristiana: baptisme, confirmació i eucaristia. Pares, sou molt importants, molt necessaris i molt insubstituïbles en la formació cristiana dels vostres fills. Recordem com de petits, la mare o el pare ens acompanyaven al llit per la nit i ens ajudaven a fer una pregària i com els pares ens van ensenyar de petitons el parenostre. Penseu que, una bona formació humana i cristiana és la millor herència que podeu deixar als vostres fills. Gràcies pares, gràcies avis, per tot el que feu en la catequesi dels vostres fills i néts, i en la iniciació a la pregària, participant en la missa dominical de la comunitat cristiana amb ells. Que Déu us ho pagui!

El matrimoni i la família són realitats cabdals per al bé de les persones i de la societat. Per això el Papa Benet XVI, en la seva homilia aquí a aquesta Basílica ens va dir això: “L’Església advoca per mesures econòmiques i socials adequades perquè la dona trobi a la llar i a la feina la seva plena realització, perquè l’home i la dona que contreuen matrimoni i formen una família siguin decididament recolzats per l’Estat; perquè es defensi la vida dels fills com a sagrada i inviolable des del moment de la concepció, perquè la natalitat sigui dignificada, valorada i recolzada jurídicament, social i legislativa. Per això, l’Església s’oposa a totes les formes de negació de la vida humana i dóna suport a tot el que promou l’ordre natural en l’àmbit de la institució familiar.”

En aquests moments de greu crisi econòmica hi ha moltíssimes famílies que passen moltes necessitats i la manca de treball dels seus membres va creixent amb totes les seves conseqüències negatives per a les persones i per a les famílies. Els cristians hem de multiplicar els gestos concrets de solidaritat efectiva i constant. Ja els estem fent en les parròquies, a Càritas i d’altres institucions eclesials. És molt el que s’està fent per ajudar. Avui al nostre país hi ha un 40% de joves que no tenen treball. Això preocupa molt als seus pares, perquè són joves que no veuen futur en la seva vida. Amb motiu de les meves noces d’or sacerdotals hem iniciat un projecte a Caritas per ajudar als joves sense treball i esperem que amb la generositat de tots pugui fer un bon servei als nostres joves. El tercer objectiu del nou Pla Pastoral: és la solidaritat envers els necessitats com expressió del nostre amor i de la nostra fe cristiana, conscients, d’aquestes paraules de Jesús: “Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” (Mt 25, 40). I el Papa en la seva visita a l’Obra del Nen Déu, el 7 de novembre de 2010, ens va dir: “En aquesta terra, aquestes paraules de Crist han impulsat molts fills de l’Església a dedicar les seves vides a l’ensenyament, la beneficència o la cura dels malalts i discapacitats. Inspirats en el seu exemple, us demano que continueu socorrent els més petits i necessitats, donant-los el millor de vosaltres mateixos”.

Molt estimats germans i germanes, que la Sagrada Família de Natzaret ajudi a totes les famílies de la nostra Església de Barcelona. Amén.