Homilía de la Misa Crismal

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa Crismal, a la Catedral, 3 d’abril de 2012 La celebració de la missa crismal és una manifestació ben palesa de la comunió eclesial i de l’íntima i sacramental fraternitat que hi ha entre tots els membres del nostre presbiteri [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la Missa Crismal, a la Catedral, 3 d’abril de 2012

La celebració de la missa crismal és una manifestació ben palesa de la comunió eclesial i de l’íntima i sacramental fraternitat que hi ha entre tots els membres del nostre presbiteri alhora que aplega els altres membres de l’Església diocesana. En aquesta celebració beneirem els olis dels malalts i dels catecúmens i serà consagrat el crisma, i li demanarem que la nostra Església arxidiocesana sigui més i més evangelitzadora i creixi en nombre i en santedat, tenint com a centre Jesucrist que, ungit per l’Esperit Sant, passà pel món fent el bé.

Per la unció de l’Esperit Sant, els sacerdots som segellats amb un caràcter especial que ens configura a Crist Sacerdot fins al punt que podem obrar en nom de Crist Cap (Cf. Presbyterorum ordinis, 2). Els sacerdots participem d’una manera molt singular de la missió de Jesucrist. Som cristians amb els altres fidels; però, per a ells, sacerdots i pastors. Per això, amb les mateixes paraules del prefaci d’aquesta missa crismal, demanarem al Pare del cel que nosaltres, sacerdots, moguts per la caritat pastoral, anem al davant del poble, l’alimentem amb la paraula i el refem amb els sagraments. I que, donant la vida per Déu i pels germans, ens esforcem a conformar-nos a la imatge de Crist i, amb fermesa, donem testimoni d’amor i de fidelitat.

No és pas possible ser sacerdot de Jesucrist en la seva Església sense compartir el zel del Bon Pastor que vingué a salvar la humanitat. Perquè Ell cerca les ovelles, les coneix i les estima, voldria aplegar-les totes en un sol ramat sense que no en manqués cap. L’ànsia missionera i el treball evangelitzador són de tots els temps —d’ahir, d’avui i de sempre— i han d’emplenar el cor i la vida de tots els bons sacerdots i de tots els bons cristians.

L’Església existeix per evangelitzar; aquesta és la seva missió essencial. Per això, el nostre Pla Pastoral està centrat en la nova evangelització en els seus tres objectius prioritaris. Això demana conèixer els reptes i els desafiaments que la cultura i la societat d’avui presenten a l’evangelització i fer un treball de discerniment per tal de poder anunciar Jesús i el seu Evangeli amb noves expressions, nous mètodes i nous llenguatges. En la pastoral no es pot fer el mateix que s’ha fet sempre. Com ens deia el beat Joan Pau II, “avui l’Església ha d’afrontar nous reptes, projectar-se envers noves fronteres, tant en la primera missió ad gentes com en la nova evangelització de pobles que han rebut ja l’anunci de Crist. Avui es demana a tots els cristians, a les Esglésies particulars i a l’Església universal la mateixa valentia que va moure els missioners del passat, la mateixa disponibilitat per escoltar la veu de l’Esperit” (Encíclica Redemptoris missio, 30)

Com us deia en la meva carta pastoral Nova evangelització i solidaritat, la nova evangelització vol indicar l’esforç de renovació que l’Església està cridada a realitzar per estar a l’altura dels desafiaments que el context sociocultural posa a la fe cristiana, al seu anunci i al seu testimoni, en correspondència amb els forts canvis que estem vivint en el món. A aquests desafiaments, l’Església respon no resignant-se, no tancant-se en ella mateixa, sinó promovent una tasca de revitalització de si mateixa, posant en el centre Jesucrist, la trobada amb ell i les energies per a un anunci i una proclamació de l’Evangeli a través de nous camins, capaços de comunicar-se amb les cultures contemporànies.

Tots sabem i experimentem que la tasca evangelitzadora és difícil i complexa. Existeix en la nostra cultura un fort relativisme en general i pel que fa als valors apresos i rebuts de generacions anteriors i arrelats en l’Evangeli. Un subjectivisme foll ha envaït les consciències, de manera que es fa difícil per a la gent d’avui acceptar les veritats proposades per l’Església.

Davant de les dificultats, ens cal la fe; però una fe ferma, decidida, centrada primàriament en Jesucrist, font del nostre caràcter sacerdotal. Aquesta és una de les finalitats principals de l’Any de la Fe que el Papa Benet XVI ens ofereix en la seva carta Porta fidei, i que iniciarem el proper 12 d’octubre.  En Jesús, el Bon Pastor, cal que reposem i a Ell cal que ens adherim íntimament amb certesa i confiança. Sant Pau recomana al seu deixeble Timoteu: «Tingues present Jesucrist, del llinatge de David, ressuscitat d’entre els morts» (2 Tim 2,8). Per això l’apòstol podia demanar-li: «Tu, doncs, fill meu, sigues fort en la gràcia que has rebut de Crist Jesús» (Ib. 2,1), perquè el Senyor no ens ha pas donat «un esperit de timidesa, sinó de fortalesa, de caritat i d’amonestació» (Ib. 1,7).

Les dificultats del camí d’una autèntica evangelització no han de ser mai obstacle a l’esperança. El Papa Benet XVI ens ha regalat una encíclica sobre l’esperança perquè som salvats en l’esperança. Ens escau aquesta recomanació de l’autor de la carta als Hebreus: «Desitgem només que cada un de vosaltres demostri el mateix zel i conservi fins a la fi la seguretat de l’esperança» (Hb 6,11). El Senyor ressuscitat ens demana, com ho féu als apòstols, que calem les xarxes, malgrat ens hi hàgim escarrassat tota la nit i no hàgim pescat res. Potser estem una mica cansats i desanimats pels resultats visibles del nostre ministeri. Però, cal confiar en el Senyor; no en dubtem, la pesca està ben assegurada.

Uns pelegrins a Jerusalem per a la Pasqua digueren a Felip: «Volem veure Jesús» (Jn 12,21). Com aquells pelegrins de fa dos mil anys, homes i dones del nostre temps, potser no sempre conscientment, ens demanen a nosaltres sacerdots i a tots els cristians no sols «parlar» de Jesús, sinó en certa manera fer-los «veure» Jesús. ¿I no és potser tasca de l’Església, de les parròquies, de les comunitats i de tots els cristians reflectir la llum de Crist en cada època de la història i fer resplendir també el seu rostre davant les generacions del nou mil·lenni que vivim?. Amb tot, benvolguts, el nostre testimoniatge seria insuportablement pobre si no fóssim els primers contempladors del rostre de Jesús. Per ser evangelitzadors ens cal estar evangelitzats per Jesús.

L’Església es planteja avui la mateixa pregunta adreçada a Pere a Jerusalem, immediatament després del seu discurs de la Pentecosta: «Què hem de fer germans?» (Ac 2,37). Ens ho preguntem amb confiat optimisme, encara que sense menysvalorar els problemes. No ens satisfà la ingènua convicció que hi hagi una fórmula màgica per als grans reptes del nostre temps. No serà una fórmula el que ens salvarà, sinó una Persona i la certesa que el Senyor ens infon: «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20).

El programa és el recollit en l’Evangeli i la Tradició viva de l’Església. Se centra, en definitiva, en Jesucrist mateix, a qui cal conèixer, estimar i imitar, per viure en ell la vida trinitària, i transformar amb ell la història fins al seu acompliment en la Jerusalem celestial. És un programa que demana tenir en compte el temps i la cultura per a un veritable diàleg i comunicació eficaç.

Benet XVI ens demana que commemorem el 50è aniversari de l’inici del Concili Vaticà II i el 20è aniversari del Catecisme de l’Església Catòlica. Aquí hi tenim un substanciós programa pastoral i evangelitzador. L’Any de la Fe vol tornar a posar en primer pla els textos conciliars, per tal que allò que fou, a la meitat del segle XX, un gran esdeveniment renovador de l’Església, continuï oferint a l’Església del segle XXI la seva força animadora de la fe i de l’evangelització. I el Catecisme és un instrument important per a la nova evangelització i ofereix als cristians poder conèixer més i millor els continguts de la fe de l’Església. Per això volem preparar-nos intensament en el context del nostre Pla Pastoral evangelitzador per participar en les iniciatives i realitzacions de l’Any de la Fe i he constituït una comissió diocesana perquè ens hi ajudi.

Amb aquest esperit evangelitzador hem tingut present aquestes paraules del Sant Pare Benet XVI dient-nos: “Crec que l’Església hauria d’obrir avui també una especie d’atri dels gentils, on els homes puguin entrar en contacte d’alguna manera amb Déu sense conèixer-lo i abans que hagin trobat l’accès al seu misteri, al servei del qual està la vida interna de l’Església” (Discurs a la Cúria Romana amb motiu del Nadal,21 de desembre de 2009). Per això tindrem a Barcelona unes sessions de l’Atri dels Gentils els propers dies 17 i 18 de maig, pel diàleg entre creients i no creients sobre “l’art, la bellesa i la transcendència”.

Fent-me ressò dels sentiments dels membres de les vostres comunitats parroquials i institucions eclesials que serviu, desitjo agrair a tots els sacerdots i diaques de la diòcesi tot el que heu fet i feu. Penso en el treball que dueu a terme cada dia: un treball sovint amagat que, per més que no surt a les primeres pàgines, fa avançar el regne de Déu en les consciències. Us expresso la meva admiració per aquest ministeri discret, constant i creatiu, encara que de vegades quedi marcat per les llàgrimes de l’ànima que només Déu veu i “recull en el seu odre”.

Ara, benvolguts sacerdots, renovareu amb joia i confiança les promeses sacerdotals que féreu el dia de la vostra ordenació i ens unirem a l’acció de gràcies dels preveres que celebren enguany les seves noces d’or i d’argent sacerdotals i dels diaques que celebren les seves noces d’argent d’ordenació. La consciència de ser ministre de Jesucrist comporta també la consciència agraïda i joiosa d’una gràcia singular rebuda del Senyor. Us invito, benvolguts, a que sensibilitzeu les vostres comunitats en la pastoral vocacional per tal que el Senyor enviï treballadors a la seva vinya.

Tots ens sentim molt units amb el poble jueu i palestí, però especialment amb la comunitat cristiana que viu a Terra Santa i que sofreix el seu particular calvari. Per això, com a expressió de la comunió i de la comunicació cristiana de béns, us prego que el Divendres Sant les vostres comunitats s’uneixin a l’Església Mare de Jerusalem en la pregària i en la col·lecta.